AMB CAMES QUE RODEN (117)
«Taula
de Supervivents de la Violència de Gènere»
El proppassat 18 de juny el Grup
de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, seguint amb els
monogràfics als quals s'estan dedicant les seues sessions d’enguany, va dedicar
la seua tercera reunió de 2019 a la realització d’una Taula de Supervivents de
la Violència de Gènere, impulsada per la Comissió de Dones del Comitè d’Entitats
Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV).
Les protagonistes d’aquesta taula van ser quatre dones que van ser capaces
d’usar la resiliència per superar les diferents formes de violència de les
quals van ser víctimes. Els testimoniatges de Nuria, María Teresa, Lucía i
Susana van
fer evident una vegada més la importància de saber detectar els senyals que
indiquen que s'està en una relació de violència, així com la necessitat de
visibilitzar aquestes situacions i la manca de referents de dones supervivents
que podrien facilitar la presa de consciència perquè altres dones siguen
capaces de cercar ajuda per posar fi a una relació desigualitària que anul·la la
seua identitat.
Va resultar impactant el relat d'una d'aquestes
quatre supervivents, a qui la seua parella li va contagiar el virus
d’immunodeficiència humana (VIH) i amb la qual va haver de continuar convivint
durant 11 anys malgrat els maltractaments i les contínues vexacions que li
infringia, perquè en el seu horitzó no albirava cap mena d'eixida; fins i tot
la seua pròpia família la rebutjava i la feia sentir culpable d'aquest contagi
i de la seua situació. Això hauria de fer reflexionar a moltes persones que, en
parlar-se de violència masclista, atribueixen part de la culpa a les dones per
no posar fi a eixa relació al primer senyal de violència, i encara més si
aquesta és física. Sí, seria l’ideal que totes les víctimes potencials
tingueren aquesta capacitat psicològica i les condicions socioeconòmiques
necessàries per a poder trencar una relació sentimental regida per la
desigualtat, en la qual ja es fan evidents els actes violents. Però,
malauradament, la realitat és ben diferent i en la majoria dels casos la dona
és presa de la por i la impotència que li causen les amenaces del maltractador,
tant cap a ella com vers els seus éssers estimats; a més de no comptar amb un
entorn que possibilite l’eixida d’aquest cercle de violències i li facilite emprendre
un nou projecte vital amb la seguretat i estabilitat necessàries.
Les dones amb diversitat funcional són més
vulnerables davant la violència de gènere i, a més, víctimes potencials de més
manifestacions d’aquesta com pot ser, per exemple, l'esterilització forçosa que
sofreixen moltes dones amb discapacitat intel·lectual. Com es va comentar
durant el desenvolupament de l’acte, seria bo estudiar en profunditat el
percentatge de dones a les quals la violència masclista ha causat algun tipus
de discapacitat o altres seqüeles. D’altra banda, en el marc de la parella
també tenen més risc de sofrir violència masclista, al mateix temps que augmenta
la dificultat per a detectar-la -i encara més per a denunciar-la!-, perquè
sovint el seu agressor, a més de parella, és el seu cuidador principal. I en la
mateixa situació es troben les dones que sofreixen violències per part de
familiars o de personal professional que les atén en residències, centres de
dia, etc. Com denunciar a qui et cuida, la persona de qui depens?
Així mateix, en el transcurs de l’acte
ressenyat, es va assenyalar que la violència de gènere, sobretot la que
pateixen les dones amb discapacitat, es continua silenciant i que aquesta
mateixa invisibilizació és violència per part de la societat. D'acord amb les
Nacions Unides, la violència contra les dones no és el resultat d'actes
aleatoris i individuals de mala conducta, sinó que està profundament arrelada
en les relacions estructurals de desigualtat entre dones i homes. La violència
de gènere és un dels problemes socials i de salut més greus que pateixen les
dones en el món; no és un problema de caràcter individual que solament afecte
les dones agredides, sinó que concerneix el conjunt de la societat. Per això,
totes i tots som responsables de posar fi a aquesta xacra que, segons estimacions
de Nacions Unides, afecta al 35% de les dones de tot el món, que pateixen
violència física i sexual per part d'un company sentimental o violència sexual
per part d'una altra persona diferent a la seua parella (aquestes xifres no
inclouen l'assetjament sexual) en algun moment de les seues vides. Sí, tots i totes tenim la
responsabilitat de donar veu i suport a altres dones com Núria, María Teresa,
Lucía i Susana perquè també siguen dones apoderades que puguen realitzar el seu
propi projecte de vida.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada