EL CD CASTELLÓ I L’ABONAMENT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Fa uns dies vaig anar a l’estadi Castàlia a renovar el meu compromís amb el CD Castelló. Com a persona amb una discapacitat certificada del 94%, em van informar que el preu de l’abonament per a la temporada 2015/16, a la zona de preferència lateral –l’única accessible per a persones usuàries de cadires de rodes o amb mobilitat reduïda-, és de 60 euros després d’aplicar el 50% de descompte previst per a aquests casos. Un any més sorpresa, perquè cada temporada l’entitat canvia la seua política quant als abonaments de les persones amb discapacitat. Durant dècades hi podíem accedir gratis, així com qui ens acompanyara. Però si tenim en compte només les darreres temporades és quan més es manifesta aquesta inestabilitat de criteris que van passar des de fixar un preu concret de 60 euros tres temporades enrere, a costar-hi 5 euros després d’aplicar descomptes fa dues temporades, i a ser gratuït l’any proppassat, tot i que s’havia de pagar la gestió que al final en costava 10. 

Així que enguany, com ja hi he dit, m’ha costat una altra vegada 60 euros amb l’agreujament que ha desaparegut la gratuïtat de l’acompanyant.

Com que les administratives que em van atendre semblava que no ho tenien massa clar, van cridar al president David Cruz per tal que m’ho explicara personalment, a qui vull agrair-li l’amabilitat amb què em va escoltar i em va exposar els seus arguments, tot i que no em va convèncer. La nova estratègia del Club, segons em va dir el senyor Cruz, es basa en la decisió de fer-se valorar i visibilitzar els costs de mantenir Castàlia. 

Sembla oblidar que seguim en Tercera Divisió i que, encara que diga que el Club funciona com si fóra a una categoria superior, això no justifica els preus d’aquesta temporada. Quant a la qüestió de l’acompanyant, em va dir que aquest té l’opció d’esperar-me fora fins que s’acabe el partit; o si li agrada el futbol que pague. 

Davant la meua insistència –i això que no vaig voler allargar-me explicant-li que jo no puc anar tot sol al lavabo ni beure aigua, i que en els partits nocturns necessite que el meu assistent personal em done el sopar-, em va proposar aplicar un seguit de descomptes a l’abonament de l’acompanyant per a què el total de tots dos siga de 100 euros. Hi vaig acceptar com a mal menor, però perplex. Seria possible que les aportacions de les quatre o cinc persones amb discapacitat que ens havíem abonat fins aquell moment siguen la salvació de la situació econòmica del CD Castelló?

La veritat és que també em vaig recordar dels 70 euros que em van costar les dues entrades per al partit de playoff contra el Linares Deportivo, amb un horari en què l’assistència personal m’era imprescindible perquè havia de sopar i anar al lavabo, i sense la possibilitat d’adquirir una localitat més barata perquè, com ja he dit abans, amb cadira de rodes només podem accedir a una zona concreta de l’estadi. No demane la gratuïtat del nostre abonament però sí el de qui acompanye a una persona amb una discapacitat que cause dependència, l’ajuda del qual fa que puguem gaudir com un orellut més. En fi, segurament al senyor Cruz totes aquestes circumstàncies li cauen una miqueta lluny. 

Cèsar Gimeno i Nebot

Abonat núm. 2218

(publicat al MEDITERRÁNEO diumenge 23/08/2015)