AMB CAMES QUE RODEN (50)
Entre els
menesters propis de la raça humana està anar a comprar. Som l’única espècie que
habita aquest planeta que realitza aquesta activitat, nascuda de la necessitat
vital d’aconseguir els aliments i altres productes bàsics per a la
supervivència que ja no podem aconseguir directament de la natura per raons de
la nostra evolució social. Anar a comprar, a banda d’un fet vital i social,
també ha esdevingut un acte lúdic -que, en ocasions, ens porta a adquirir fins
i tot allò que no necessitem-, al qual totes les persones hem de tenir accés
sense cap mena d’impediment.
Els
hipermercats i centres comercials són la màxima expressió de l’hàbit del
consum. Tot i que amb el pas de les darreres dècades ha millorat molt
l’accessibilitat a aquestes grans superfícies, les persones amb diversitat
funcional segueixen trobant un seguit d’inconvenients a l’hora de fer-hi la
compra, que són tan diferents com diversos són els tipus de discapacitats.
Casos representatius són els productes que queden fora de l’abast de les
persones de baixa estatura i de les que es mouen en cadira de rodes per estar
només disposats als prestatges més alts; els emprovadors petits en els quals a
penes hi cap la cadira de rodes; o els passadissos massa estrets que dificulten
el pas i la maniobrabilitat d’aquestes.
Per a les
persones que manifesten discapacitats visuals és complex anar a comprar totes
soles a grans superfícies comercials perquè, entre d’altres dificultats, tenen
la de localitzar els productes i la de dur les bosses fins a casa, aspecte
aquest últim que també comparteixen amb les persones amb mobilitat reduïda, ja
que és prou complicat portar el bastó o conduir la cadira de rodes mentre es
sosté pes.
Sí, és
veritat que hi ha l’opció de comprar a través d’Internet. Però no és el mateix
fer-ho per gust que per obligació. Com dèiem més amunt, anar a comprar té una
vessant social que comporta integració en la comunitat, alhora que fomenta
l’autonomia personal. Fer la compra des de casa elimina aqueix contacte físic
amb els productes a elegir, n’encareix el cost pel servei a domicili i augmenta
la invisibilització de les persones amb discapacitat.
Segons ens
han comentat la Sara Rubio,
el Marc Llorens i l’Albert Miret, persones
amb diversitat funcional visual a les quals agraïm les seues aportacions
a aquest article, sempre que han demanat l’ajuda del personal d’algun
supermercat han rebut una resposta positiva. Però els drets i la igualtat
d’oportunitats de la ciutadania no han de dependre de bones intencions sinó han
d’estar regulats i garantits. Per això, des del Grup de Treball sobre
Discapacitat de la
Fundació Isonomia es creu necessària la regulació del dret de
les persones amb diversitat funcional a ser assistides en les grans superfícies
comercials (hipermercats, autoserveis...), sense que això implique cap despesa
addicional, i que els ports per dur la compra a domicili no s’hi cobren o
siguen reduïts per a les persones que usen aquest servei per necessitat i no
per comoditat.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número VII. 01/07/2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada