Se n'ha anat el meu millor amic. Hi ha encetat una nova etapa en el camí de la perfecció sideral.

És dur assimilar que no tornaré a veure'l en aquesta vida; que no podrem tornar a compartir estones de xarreta, de riures i somriures, de sentiments íntims. Costa molt acceptar que ja no li podré demanar consells; que ja no em passarà informacions bàsiques per a la meua lluita quotidiana per la supervivència; que ja no farà d’incentiu de la meua consciència humana, cultural i social..

O potser sí? Perquè la persona  que és recordada mai no morirà. I al José Miguel és impossible oblidar-lo si l’has conegut. Vull pensar-hi que d’alguna manera, que encara no entenc, ell seguirà sempre amb nosaltres i ens guiarà amb la seua saviesa i intel·ligència innates.

Bon viatge, estimat José Miguel.

T’enyoraré molt, amigatxo!!!!