AMB CAMES QUE RODEN (24)
Diuen que els capritxos i els luxes es paguen, que són per a les persones que s'ho poden permetre. No n’hi ha res a objectar. Allò injust és quan s'anomena articles de luxe, i ens cobren com a tals, utensilis i aparells que són bàsics per a la vida quotidiana de les persones amb diversitat funcional i que no queda altre remei que adquirir. Hi ha ajudes per comprar–los. Però, entre reunir la documentació per sol·licitar-la, tramitar-la i, finalment, la concessió poden passar mesos. A més, aquestes subvencions només cobreixen una part del preu d’aquests; la resta l’hem de pagar les persones usuàries que, en general, cobrem pensions que no ens permeten aquests “luxes”.
Un altre inconvenient és que les ajudes tècniques que atorga
Quant a les reparacions, ortopèdies i fabricants massa sovint, com a especialistes que tenen l’exclusivitat dels productes i de les peces de recanvi, són cars i s’aprofiten de la situació allargant en excés els temps dels serveis. Saben que tenen la paella pel mànec i que esperarem i que pagarem el que siga. Per cert, les ortopèdies podrien oferir servei de préstec, com fan altres sectors, com per exemple els tallers de cotxes que en presten mentre reparen els nostres.
Tant de bo les referències que fa
(publicat al núm. 88 de VOX UJI. Octubre 2008)