Tot aprofitant la declaració de 2007, per part del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, com a Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats per a Totes les Persones, el Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia ha dut a terme activitats per a reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional. Entre aquestes destaca la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional que, sota el lema "Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals", va recórrer els carrers principals de Castelló de la Plana el dia 2 de desembre.
Amb aquest acte tornem a reivindicar la igualtat d'oportunitats. Tot i que més que mai aquesta igualtat sembla estar garantida per la legislació, tant a l’àmbit autonòmic i estatal com a l’internacional, la realitat quotidiana ens diu massa sovint que les lleis que protegeixen els nostres drets no es compleixen, o ho fan de manera ben escassa. Per això, des del GIAT sobre Discapacitat, insistim en la importància del compliment d’aquestes lleis ja!, perquè representen la possibilitat de que les persones amb diversitat funcional puguem aconseguir la igualtat d'oportunitats que se suposa que té la resta de la ciutadania i, com a aquesta, ens permeta intentar desenvolupar una vida coherent amb les nostres possibilitats personals (capacitat de cognició, coneixements adquirits, etc.). Ni més ni menys que qualsevol altra persona.
Intentem no perdre l’esperança i seguim creient que arribarà un dia que això serà realitat. Ara, amb la ratificació per part del Govern espanyol de la Convenció de l'ONU sobre los drets de les persones amb discapacitat, pot ser el moment històric en què s’haja d’empentar més fort perquè totes les Administracions Públiques s’esforcen en complir, i fer complir, tota la legislació que diu promoure i emparar els nostres drets, acollint-nos al primer paràgraf del article 1 de l’esmentada Convenció que diu que s’ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent».
I tot parlant de la manca d'igualtat d'oportunitats, per desgràcia, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè, com passa sempre i a tot arreu, les dones pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a l'ésser humà: una per les circumstàncies concretes –en aquest cas una discapacitat- i l'altra, simplement, pel fet de ser dones. Així que, perquè les dones amb diversitat funcional aconseguisquen una igualtat d'oportunitats real i efectiva, caldrà que totes les Administracions Públiques dupliquen el seu interès i esforç a l'hora d'implementar les normes que afavorisquen l'equivalència dels drets de les dones.
A més, amb aquesta Marxa per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, també pretenem sensibilitzar a la ciutadania de com és ella qui, moltes vegades, causa o agreuja la discapacitat de les seues persones veïnes realitzant gestos, generalment, inconscients. El segon paràgraf del ja esmentat article 1 de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat diu: «Les persones amb discapacitat inclouen a aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, a l'interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres». Potser per primera vegada, en un text de tan alt rang, es reconeix que la discapacitat no és un fet inherent de la persona que la manifesta si no que els factors que la causen són els impediments que trobem, en tots els àmbits i a tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les nostres activitats. En definitiva, ve a afirmar que la discapacitat, principalment, és fruit de la manca d'igualtat d'oportunitats suportada pel col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
Abans de finalitzar, us explicarem, per si molts i moltes de vosaltres no ho sabeu, que el terme diversitat funcional per a denominar al col·lectiu de dones i homes que manifestem algun tipus de discapacitat el van encunyar membres del Fórum de Vida Independent per substituir tants adjectius substantivitzats, sempre plens de negativitat, que s'han usat al llarg de la història. Persona amb diversitat funcional no diu que ningú siga inferior a altri, simplement fa referència a una funcionalitat diferent. I ja sabeu que les paraules tenen molt de poder...
Recordeu:
Amb aquest acte tornem a reivindicar la igualtat d'oportunitats. Tot i que més que mai aquesta igualtat sembla estar garantida per la legislació, tant a l’àmbit autonòmic i estatal com a l’internacional, la realitat quotidiana ens diu massa sovint que les lleis que protegeixen els nostres drets no es compleixen, o ho fan de manera ben escassa. Per això, des del GIAT sobre Discapacitat, insistim en la importància del compliment d’aquestes lleis ja!, perquè representen la possibilitat de que les persones amb diversitat funcional puguem aconseguir la igualtat d'oportunitats que se suposa que té la resta de la ciutadania i, com a aquesta, ens permeta intentar desenvolupar una vida coherent amb les nostres possibilitats personals (capacitat de cognició, coneixements adquirits, etc.). Ni més ni menys que qualsevol altra persona.
Intentem no perdre l’esperança i seguim creient que arribarà un dia que això serà realitat. Ara, amb la ratificació per part del Govern espanyol de la Convenció de l'ONU sobre los drets de les persones amb discapacitat, pot ser el moment històric en què s’haja d’empentar més fort perquè totes les Administracions Públiques s’esforcen en complir, i fer complir, tota la legislació que diu promoure i emparar els nostres drets, acollint-nos al primer paràgraf del article 1 de l’esmentada Convenció que diu que s’ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent».
I tot parlant de la manca d'igualtat d'oportunitats, per desgràcia, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè, com passa sempre i a tot arreu, les dones pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a l'ésser humà: una per les circumstàncies concretes –en aquest cas una discapacitat- i l'altra, simplement, pel fet de ser dones. Així que, perquè les dones amb diversitat funcional aconseguisquen una igualtat d'oportunitats real i efectiva, caldrà que totes les Administracions Públiques dupliquen el seu interès i esforç a l'hora d'implementar les normes que afavorisquen l'equivalència dels drets de les dones.
A més, amb aquesta Marxa per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, també pretenem sensibilitzar a la ciutadania de com és ella qui, moltes vegades, causa o agreuja la discapacitat de les seues persones veïnes realitzant gestos, generalment, inconscients. El segon paràgraf del ja esmentat article 1 de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat diu: «Les persones amb discapacitat inclouen a aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, a l'interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres». Potser per primera vegada, en un text de tan alt rang, es reconeix que la discapacitat no és un fet inherent de la persona que la manifesta si no que els factors que la causen són els impediments que trobem, en tots els àmbits i a tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les nostres activitats. En definitiva, ve a afirmar que la discapacitat, principalment, és fruit de la manca d'igualtat d'oportunitats suportada pel col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
Abans de finalitzar, us explicarem, per si molts i moltes de vosaltres no ho sabeu, que el terme diversitat funcional per a denominar al col·lectiu de dones i homes que manifestem algun tipus de discapacitat el van encunyar membres del Fórum de Vida Independent per substituir tants adjectius substantivitzats, sempre plens de negativitat, que s'han usat al llarg de la història. Persona amb diversitat funcional no diu que ningú siga inferior a altri, simplement fa referència a una funcionalitat diferent. I ja sabeu que les paraules tenen molt de poder...
Recordeu:
"Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals"
3 de desembre de 2007 - Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada