AMB CAMES QUE RODEN (157)
«L’esport adaptat i els Jocs Paralímpics»
Tot aprofitant la
celebració dels Jocs Paralímpics de París 2024, el Grup de Treball sobre
Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló va
fer públic un nou audiovisual dedicat a l’esport realitzat per persones amb
discapacitat, el títol del qual és «L’esport, un "or" per a les dones amb discapacitat». I és que, a
banda de tornar a incidir en els beneficis que aporta a les persones amb
diversitat funcional en general la pràctica habitual de modalitats esportives, algunes
voltes adaptades, amb aquesta presentació audiovisual es pretén ressaltar de
manera especial què representa per a les dones amb capacitats diferents.
Amb aquest
objectiu es va contactar amb tres dones que manifesten diferents patologies que
els han causat distints tipus i graus de discapacitats, perquè explicaren les
seues experiències personals relacionades amb les seues activitats esportives.
Dues d’elles hi han arribat a l’àmbit de les competicions oficials dels
respectius esports i la tercera protagonista de l’audiovisual només fa esport
com a oci que, a més, li aporta benestar.
I a propòsit dels
Jocs Paralímpics, que van tindre lloc a París del 28 d'agost al 8 de setembre, amb
la participació prevista de 4.400 esportistes (1.859 dones), cal esmentar
algunes dades ben significatives que han derivat de la seua celebració. Però
sobretot s’ha de ressaltar que aquest esdeveniment és una molt bona oportunitat
per a visibilittzar més les persones amb diversitat funcional i, per fortuna, els
mitjans de comunicació cada vegada se’n fan més ressò. En aquesta edició s’hi
van acreditar 2.400 professionals, dels quals 60 eren de mitjans de l’Estat
espanyol, i Radio Televisió Espanyola hi va fer una bona cobertura.
Una altra dada
històrica va ser la participació en uns Jocs Paralímpics de la primera atleta
paralímpica transgènere, la velocista italiana Valentina Petrillo, de 50 anys
d’edat i afectada per una malaltia ocular degenerativa.
Quant a la
representació del Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) va aconseguir 40 medalles, superant
el nombre de les assolides en anteriors edicions d’aquests Jocs. I un fet que
s’ha de destacar és que per primera vegada s’han equiparat els premis per
medalla paralímpica guanyada amb els rebuts per les medalles olímpiques. Aspectes
a millorar són l’equitat de gènere, doncs dels 150 esportistes de la delegació
espanyola només 53 eren dones (38 per cent), que, si bé ha millorat en relació
amb l’anterior cita a Tòquio (33 per cent), palesa una bretxa de gènere; i
també cal promoure el desenvolupament de joves promeses.
D’altra banda, Servimedia va informar que Miguel
Carballeda, president del CPE, en una recepció oficial que va oferir el Senat a
l'equip paralímpic va defensar el dret de les persones amb discapacitat a fer
esport i a fer-ho en les millors condicions possibles. Mentre que Marta Arce, judoka
que va guanyar el bronze en la categoria Ju2, en el mateix acte va aprofitar
per a reclamar més ajudes i facilitats en l'accés a l'esport paralímpic, a fi
que «el camí no siga tan difícil sempre». «Espere que aquesta nova Llei de
l'Esport millore l’accés, per exemple, al material adaptat, que en alguns
esports resulta molt car», va dir.
No podem tancar
aquest article sense esmentar a Elena Congost, participant de la marató T12
reservada a persones amb deficiència visual en la qual van acompanyades per un
guia amb qui les uneix una corda. Elena va estar desqualificada després
d’haver-hi arribat en tercera posició, el que
representava guanyar la medalla de bronze, perquè a pocs metres de la
meta havia amollat durant uns segons la corda per a auxiliar al seu guia, Mia
Carol, que era a punt de caure per patir rampes fortes en els metres finals. José
Manuel Rodríguez Uribes, president del Consell Superior d'Esports (CSD), unes
setmanes després va afirmar que l'atleta paralímpica no perdrà la beca que
comporta la consecució d’una medalla, tot i que la reclamació presentada per la
paratleta al Comitè Olímpic Internacional (COI), al Comitè Organitzador de
París 2024 i al Ministeri francès d’Esports, el proppassat 25 de setembre, per
tal que li restituïsca el guardó no prosperara. El mateix Rodríguez
Uribes, en
declaracions publicades a Sport, va mostrar la
seua esperança en què «el Comitè Paralímpic Internacional podia decidir que hi
haja dos bronzes i així no es perjudica a ningú, com hi ha en altres esports».
