AMB CAMES QUE RODEN (148)
«Bons tractes en les relacions afectives»
Els bons tractes han
d’estar presents en tots els àmbits i en totes les relacions humanes per a
aconseguir una bona convivència i harmonia entre les persones. Si ho traslladem
al terreny de les relacions afectives encara esdevenen més importants els bons
tractes. Per aquest motiu, el Grup de Treball de sobre Discapacitat de la
Fundació Isonomia, abans del parèntesi estiuenc, ha organitzat una xarrada sota
el títol «Bons tractes en les relacions afectives». Aquesta xarrada, a càrrec
de Mar Nebot Boix, criminòloga i estudianta de postgrau d’Agent d’Igualtat a la
Universitat Jaume I de Castelló, tracta d’explicar què són els bons tractes, així
com la manera de gestionar-los en les relacions de parella.
En una primera part més
teòrica, s’exposen les diferències entre sexe i gènere que tan sovint es
confonen. El sexe són els atributs biològics que tenim cada ésser humà i que
determinen si som homes o dones. Una de les diferències que ens distingeixen
són les cromosòmiques, ja que un home té els cromosomes XY i una dona els
cromosomes XX. El gènere, en canvi, són atribucions que s‘hi creen socialment,
i també des de l’esfera cultural, al sexe biològic i que determinen com se
suposa que som o com es pressuposa que ens hem de comportar homes i dones.
Derivats del gènere apareixen
els estereotips, que són les creences que serveixen per a sostenir les
diferències socials entre homes i dones. Aquestes etiquetes fan que des que som
ben xicotetes i xicotets ja ens marquen fins i tot assignant-nos un color (a
les xiquetes les vesteixen de rosa i als xiquets de blau). Alhora, aquests
estereotips fan que es mantinguen els rols de gènere, que releguen a la dona a
complir la funció reproductiva, mentre que a l’home se li reserva, en termes
generals, el rol de sostenidor de la família. En les societats més
desenvolupades, sembla que amb la incorporació de les dones al món laboral
aquesta distribució de les tasques està canviant, però en realitat el que s’ha
generat és una doble càrrega per a elles, perquè el rol de cuidadora de la
família el segueixen mantenint quasi en exclusivitat, tot i tenir també un treball
extern remunerat.
Mar Nebot Boix, en la seua
exposició, també dedica un apartat a les dones amb diversitat funcional i a la
doble discriminació que pateixen, ja que no tan sols són víctimes d’opressió pel
fet de ser dona, sinó que, a més, hi ha factors derivats de la condició de
discapacitat que influeixen en la percepció que té la societat d’elles. En
molts casos, les dones amb discapacitat apareixen en els mitjans de comunicació
com a persones dèbils i dependents, i no se les considera partícips dels mateixos
rols de gènere que a la resta de dones, com ara el de mare, esposa, núvia...
Aquest fet limita, en gran mesura, l’expressió de la seua afectivitat a les
relacions familiars (progenitors, germans/germanes, cosins/cosines...) o les
d’amistat, però anul·lant la dimensió afectiva de les relacions de parella com
a tal. Tot i això, recorda que aquestes dones tenen un 8% més de probabilitats
de sofrir violència masclista que les dones sense cap discapacitat reconeguda i
que estan més exposades a sofrir una vulneració de
drets en el moment en què no són considerades part integrant de la societat.
Centrant-se en la vessant
afectiva de les relacions, Nebot Boix estableix les idees principals per a
fomentar les relacions basades en la igualtat i la comunicació indicant que, per
a poder establir relacions sanes, primer cal que ens coneixem a nosaltres
mateixes per tal d’identificar què ens agrada, què no, què ens produeix malestar,
què ens fa alegria… No obstant això, una vegada ho tenim identificat a partir
de treballar-nos individualment, hem de ser capaces com a persones adultes de
comunicar-ho a la persona amb qui tenim un vincle. I un dels recursos que ens
pot ajudar a exposar les nostres inquietuds i tractar de trobar-hi una solució
és la comunicació assertiva, que sempre s’ha de basar en la igualtat, ja que
ambdues parts han de tenir el mateix pes en el transcurs de la resolució del
conflicte. Recomanem que visioneu el vídeo de la psicòloga Gabriela Paoli sobre
què és i com s’ha d’usar l’assertivitat, inclòs en aquest audiovisual.
Per finalitzar la
presentació audiovisual, Nebot Boix exposa exemples pràctics de mediació i
indica quins són els ingredients per al bon rotllo, com ella els anomena, a més
de traslladar unes conclusions que resumeixen les propostes per a aconseguir
unes relacions més sanes i igualitàries.
Aquesta presentació audiovisual està disponible tant en el Facebook del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia com en la seua pàgina web (III seminario 07/06), així com en YouTube.
