AMB CAMES QUE RODEN (146)
«La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de
Castelló compleix 20 anys»
Enguany es commemora el 20è
aniversari de la creació de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de
Castelló. Una entitat sense ànim de lucre que té per objectius promoure i donar
suport a la igualtat entre dones i homes, així com d'altres col·lectius social,
econòmica, laboral, educativa i culturalment desfavorits i susceptibles de
patir discriminació, en tots els àmbits de la vida de les persones, amb la
finalitat de contribuir a una societat més justa i més igualitària.
El Grup de Treball sobre
Discapacitat Isonomia, creat el mateix any 2002, entre altres grups específics
d’indagació, durant els seus primers vint anys d’existència ha complit amb
escreix la seua funció de fer-se ressò de les veus de les dones i homes que hi
han volgut expressar-se, fent realitat la descripció del grup: esdevenir una
estructura permanent de reflexió activa entorn de la discapacitat, en la qual
estan representades les persones, col·lectius i institucions relacionades, on
la prioritat és escoltar les inquietuds i propostes de les dones i homes amb
diversitat funcional sobre les seues necessitats.
Aquest grup de treball, que
va tenir altres denominacions en els seus inicis, com ha de passar amb tot allò
que no vol quedar obsolet hi ha anat evolucionant i adaptant-se a les
circumstàncies socioeconòmiques de cada moment. Derivats de les aportacions i
suggeriments de les persones que participaven en les sessions de treball
presencials, que van tenir lloc fins que es va declarar la crisi sociosanitària
de la COVID-19, es van portar a efecte projectes com ara guies de recursos
d’atenció a la discapacitat, tant de la ciutat de Castelló de la Plana com de
la província; les Pautes recomanades per a l’actuació de professionals que
s’encarreguen de comunicar la primera notícia d’una discapacitat; la Guia sobre
perfils professionals que intervenen en l’atenció a la discapacitat al llarg de
les diferents fases de la vida; etc. Tots aquests materials els podeu consultar
en la pàgina web del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia. Així mateix es van editar publicacions com «Relatos sobre discapacidad y economías de a pie» o «También tenemos sexo», dues compilacions d’articles escrits per
persones col·laboradores.
Amb l’esclat de la
pandèmia, i aplicant les normatives indicades per responsables de les
administracions sanitàries, les sessions presencials es van haver de substituir
per presentacions audiovisuals enregistrades en les quals ja s’han tractat
temes tan diferents com la defensa dels drets al final de la vida, les
vivències personals de dones i homes amb diversitat funcional sobre l’impacte
de la COVID-19 en les seues vides, la violència masclista cap a les dones amb
diversitat funcional, les claus i estratègies per a nous models d’educació
inclusiva, o la diversitat sexual en persones amb discapacitat intel·lectual. Tots
els audiovisuals estan disponibles en el canal del grup de treball en YouTube.
Durant aquestes dues
dècades d’activitat, pel Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia han passat
moltes persones que hi han aportat les seues experiències i coneixements. Seria
massa llarg anomenar-les totes perquè hi ha hagut moltes, però si que volem
esmentar-ne dues que hi van ser col·laboradores destacades. Una va ser Ana
Luisa Rodríguez Bernabé, la qual es va implicar tant en el grup de treball que
va posar en marxa un projecte radiofònic que va titular «Som iguals. Som diferents», del qual es van emetre divuit programes en Vox UJI Ràdio durant el
curs 2008-2009. Malauradament, el seu estat de salut va empitjorar i no va
poder continuar amb el projecte. Uns anys després la patologia que patia li va
causar la mort.
L’altra companya
inoblidable és Soledad Arnau Ripollés, que des de la creació d’aquest grup de
treball i fins quasi el darrer moment de la seua vida, segada per una malaltia
fa pocs mesos, va ser una col·labora fidel i incansable que sempre estava
disposada a aportar la seua saviesa i experiència en totes les iniciatives que
se li proposaven.
Per tancar aquest article
volem transmetre el què ens ha aportat la Fundació Isonomia a les persones que
el signem. A mi, Mar Dalmau, els tres anys de col·laboració presencial com a
becària del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia, que va ser el meu
primer treball als 31 anys, representen una de les etapes més importants de la
meua vida, durant els quals hi vaig aprendre moltes coses. A més que, quan hi anava
al despatx, em tractaven com a una més de l'equip i això no és massa habitual
que succeïsca si tens un grau de discapacitat alt. Però sobretot Isonomia va
despertar la meua faceta feminista i va fer que començarà a adonar-me de com d'invisibles
érem les dones amb diversitat funcional. Així vaig començar a interessar-m’hi i
a llegir sobre el tema.
A mi, Cèsar Gimeno, una
persona amb una discapacitat certificada del 94% que fins prop de complir els
46 anys no havia circulat tot sol pel carrer, les companyes d’Isonomia em van
apoderar fins el punt d’empentar-me perquè em presentara a les proves de la
Junta Qualificadora sobre coneixements de la llengua. Els resultats no van
poder ser millors: hi vaig assolir el Certificat del grau superior de coneixements
del valencià i el Certificat de capacitació en correcció de textos.
Moltes gràcies per
continuar les vostres tasques diàries en pro de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes. Llarga vida a la Fundació Isonomia!
