AMB CAMES QUE RODEN (142)
MANIFEST
GRUP
DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT
FUNDACIÓ ISONOMIA DE
LA UNIVERSITAT JAUME I
Dia
Internacional de les Persones amb Discapacitat
Castelló
de la Plana, 3 de desembre de 2021
El calendari
avança sense treva i un any més arribem al 3 de desembre, Dia Internacional de
les Persones amb Discapacitat. Una vegada més, des del Grup de Treball sobre
Discapacitat de la Fundació Isonomia aprofitem aquesta data per a tornar a
recordar les reivindicacions del col·lectiu i repassar les activitats que ha
dut a terme aquest grup durant el 2021. Activitats que, a causa de la situació derivada
de la pandèmia de la COVID-19, enguany s’han tornat a concretar en l’edició d’audiovisuals
que han substituït les habituals sessions de treball presencials.
El primer
audiovisual realitzat aquest 2021 va tractar la creació de l’Oficina de Vida
Independent (OVI) a Castelló, que suposa un important pas endavant en el
desenvolupament de la filosofia de vida independent i la seua implementació
pràctica a les comarques castellonenques amb la divulgació de l’assistència
personal, un recurs poc conegut –i encara menys usat–, tot i formar part del
catàleg de serveis que s’ofereixen en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de
promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de
dependència. I ací no podem deixar d’esmentar l’acord pres per l’equip que
coordina l’OVI de Castelló de posar el nom de Soledad Arnau Ripollés a aquest
projecte, perquè la seua aportació va ser imprescindible per a posar-lo en
marxa. Sole, com l’anomenàvem les persones que gaudíem de la seua amistat, a
més d’activista per la vida independent era una lideressa d’aquesta filosofia.
D’altra banda, des de la creació del Grup de Treball sobre Discapacitat
Isonomia fou col·laboradora d’aquest fins a la fi de la seua vida fa a penes
poc més d’un mes. Sempre ens acompanyaràs en la lluita, Sole.
I parlant d’una
lideressa, tot just a dones capdavanteres es va dedicar el segon audiovisual
d’enguany. Hi van participar dones amb capacitats diferents que en els seus
àmbits d’actuació són lideresses. És important visibilitzar aquestes dones i
escoltar les seues lluites en primera persona. S’ha de recordar que el nombre
de contractes de treball a dones amb discapacitat durant el 2020 va descendir
un 30,09% respecte a l’any anterior, quedant-se en 95.505, i en el cas dels
homes la baixada fou del 29,95%, amb 152.981 contractes. Això va representar un
-30,00% en el global de persones amb discapacitat. Sí, s’ha de considerar que
són dades d’un any molt especial per la incidència de la pandèmia de COVID-19,
que també va fer baixar la contractació de la població laboral sense cap
discapacitat certificada (-41,18%), però això no trau transcendència a
l’escassa presència en el mercat laboral de les persones amb diversitat
funcional, que, com sempre, és més pronunciada en el cas de les dones.
Amb motiu de la
celebració dels Jocs Paralímpics es va editar des del Grup un audiovisual
dedicat a l’esport adaptat. Són evidents els beneficis de la pràctica
d’activitats esportives que, a banda de representar una manera de fer exercici,
en el cas de les persones amb diversitat funcional és una via de socialització
molt important. A pesar de les recomanacions de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i les
iniciatives, tant polítiques com socials, promogudes des de diferents àmbits,
les dificultats amb les que s’hi topen les persones amb diversitat funcional a
l’hora de voler practicar activitats esportives són abundoses. Començant pels
gimnasos i acabant per altres recintes destinats a tals menesters, n’hi ha pocs
que puguen catalogar-se com a totalment accessibles i que, de veritat, estiguen
preparats per a realitzar exercici sense cap tipus d’inconvenients.
L’educació va
protagonitzar un altre dels audiovisuals. Integrants de DI-SI Diversidad
Sociedad Inclusiva, una associació d’àmbit estatal que treballa per un model
educatiu inclusiu, van aportar les seues experiències com a mestres, mares o
alumnat que s’ha pogut beneficiar de noves maneres d’aprendre. En massa casos, el sistema educatiu és exclusiu i aparta
les persones amb diversitat funcional que no poden seguir el ritme marcat i
necessiten temps diferents per a assimilar els coneixements, enviant-los a
Centres d’Educació Especial que, massa sovint, acaben esdevenint guetos. Els i
les alumnes amb necessitats especials han de compartir amb la resta
d’estudiantat les mateixes aules, comptant amb els recursos humans i
tecnològics de suport que necessiten.
El darrer audiovisual d’enguany es va fer amb la col·laboració tant de
professionals com de persones usuàries de Plena Inclusió CV, en el qual parlen
de la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual, de com enfocar
la seua educació afectiva i sexual des d’una perspectiva de gènere, i de com
abordar la sexualitat de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals
i intersexuals (LGTBI) amb discapacitat intel·lectual. Que cada persona no puga
expressar la seua sexualitat, segons les seues necessitats i orientació sexual,
és una agressió, una vulneració dels drets
bàsics de l’ésser humà.
Fa uns dies, com
cada any, es va commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la
Violència contra les Dones. En el Manifest del 2020 dèiem que cada vegada hi havia
més vies obertes –gràcies a les noves tecnologies de la comunicació– perquè les
dones amb més dificultats comunicatives puguen denunciar les violències que
pateixen. No obstant això, no tenim evidències ni xifres que ens indiquen que
el nombre de denúncies de casos de violència que afecten dones amb diversitat
funcional hagen augmentat durant el darrer any ni que la quantitat d’agressions
hagen disminuït. Sí que comptem amb dades anteriors, com les de l’estudi Mujer, discapacidad y violencia de
genero, editat per l’Observatori Estatal de la Discapacitat el 2018, que resulten esfereïdores.
Un exemple: el 71% de les dones
amb diversitat funcional enquestades van afirmar haver sigut maltractades per
la seua parella en algun moment de la seua vida.
Acabar amb totes
les violències és responsabilitat de tota la ciutadania. Alguna cosa no estem
fent bé si les agressions a les dones en lloc de disminuir creixen i, fins i
tot, massa sovint arriben a justificar-se des d’àmbits judicials. Ningú ha de
quedar-se al marge, pensant que és una qüestió que no li afecta i que pot mirar
cap a un altre costat com si no passara res. I, naturalment, a les
administracions públiques se’ls ha d’exigir, perquè tenen l’obligació de
fer-ho, que s’impliquen activament en l’aplicació dels protocols i el bon
funcionament dels recursos creats per a combatre i eliminar les violències
masclistes, a més de dotar-los dels pressupostos que els facen factibles.
Un altre tema que
ens hauria de preocupar a tota la societat és l’atenció deficitària a la salut
mental en l’Estat espanyol. Si la tendència dels darrers anys ja assenyalava
l’augment de la incidència de les malalties mentals, ara, després de prop de
dos anys de crisi sanitària amb la COVID-19, els problemes derivats han
crescut. Hi ha moltes persones amb episodis d’ansietat i de depressió, que
necessiten atenció psicològica i en la sanitat pública no la tenen, o s’hi han
d’esperar mesos i la reben amb comptagotes. Segons les conclusions d’una
investigació, publicades en la revista Frontiers in Psychology, set de cada deu infants i adolescents d’entre 6 i 18 anys presenten
puntuacions mitjanes-altes d’ansietat pel confinament. És imprescindible la
millora de l’assistència psicològica pública i gratuïta ja!
I, com sempre, cal
reivindicar una vegada més el compliment dels drets humans i de cadascun dels
articles de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, així com l’aplicació de tota la legislació i normatives
relacionades amb l’exercici d’aquests drets.
Per a tancar aquest manifest del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia del 2021, tornem a recordar el lema que constata la diversitat i la igualtat com a valors bàsics universals per a totes les persones:
«Totes les persones som diferents.
Totes les persones som iguals.»
(Publicat al Butlletí d'actualitat UJI Número CLXVII 21/12/2021)
