AMB CAMES QUE RODEN (137)
«L’Estratègia europea sobre els drets de les
persones amb discapacitat 2021-2030»
Segons l’Eurostat (l’Oficina Estadística de la
Unió Europea), el nombre d’habitants del vell continent era, el gener de 2020,
de més de 447 milions. D’aquesta xifra, més de 228 milions eren dones. Les
dades estimades per la nova Estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat, quant al nombre de persones que manifesten una
diversitat funcional, són de 87 milions; dels quals, si aplicàrem la mateixa
proporció entre els sexes, més de 45 milions serien dones, tot i que aquest
total podria acostar-se als 52 milions perquè la prevalença de les dones en
aquest col·lectiu és del 60 per cent i no del 52 per cent, com succeeix entre
la població en general. És intolerable que un nombre tan alt de ciutadanes
europees continuen sent objecte de segregacions inadmissibles en ple segle XXI.
A més de per ser dones i manifestar unes capacitats diferents, que en molts
casos s’oficialitzen amb un certificat de discapacitat, també són discriminades
per raons racials, ètniques, religioses, d’orientació sexual, econòmiques,
socials, etc.
Fa unes setmanes vam assistir al seminari web «¿Dónde
están ellas? La Estrategia europea de discapacidad desde la visión de las
mujeres», organitzat per Fundació ONCE
i Fundació Cermi dones, l’objecte del qual era analitzar des de la perspectiva
de les dones l’Estratègia europea sobre els drets de les persones amb discapacitat
2021-2030, adoptada per la Comissió Europea el proppassat 3 de març. L’objectiu
que es proposa aquesta Estratègia és avançar cap a una situació en la qual, amb
independència del seu sexe, origen racial o ètnic, religió o creença, edat o
orientació sexual, totes les persones amb discapacitat a Europa puguen fer
valer els seus drets humans, gaudisquen de la igualtat d’oportunitats i de
participació en la societat i en l’economia, puguen decidir on, com i amb qui
volen viure, puguen circular lliurement a la Unió Europea, independentment de
les seues necessitats d’ajuda, i no patisquen cap discriminació. La nova
estratègia contempla les diversitats, incloent-hi aquelles que són invisibles,
des d’una perspectiva interseccional i d’acord amb l’Agenda 20/30 i els Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. No obstant això, Ana
Peláez Narváez, que entre altres càrrecs és comissionada de Gènere i Igualtat
del Cermi Estatal, vicepresidenta del Cermi Dones i vicepresidenta del Comitè
de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació contra la dona, en la seua
intervenció en l’esmentat seminari web afirma que no s’observa cap vincle
directe; a penes quan hi fa referència a l’ocupació juvenil sembla que volguera
citar l’objectiu 8 de l’ODS. Però no hi ha cap cita específica dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible, no se n’anomena ningun, i, per descomptat, el
vinculat a la igualtat de gènere -l’ODS número 5- no s’esmenta ni es consideren
les metes de l’Agenda 20/30 per a la seua aplicació.
Així mateix, Peláez comenta que a l’hora
d’elaborar l’Estratègia tampoc s’han tingut en compte recomanacions prèvies com
les del Pla d’acció en matèria de gènere de la Unió Europea 2021-2025, que diu que les dones amb discapacitat es
troben en una situació especialment desfavorable
i, per això, s’assenyala que els seus drets han d’ocupar un lloc central en
l’Estratègia 21/30. També recorda en un altre moment de la seua intervenció que
en alguns àmbits, com per exemple transport i mercat interior, la Unió Europea comparteix
competències amb els Estats membres. En altres com la salut, l’educació, la
cultura, són aquests els que segueixen tenint la principal competència i la
Unió Europea només els dona suport. Per tant, s’ha de tenir clar que els Estats
membres segueixen sent els principals responsables de dissenyar la seua pròpia
política en matèria de discapacitat que ha de desenvolupar, esperem que de
manera millorada -com apunta Peláez-, aquesta Estratègia europea sobre els
drets de les persones amb discapacitat.
Una de les iniciatives reflectides en
l’Estratègia és la creació de la Plataforma sobre Discapacitat, el propòsit de
la qual seria fer el seguiment del desenvolupament de l’Estratègia, així com la
compartició de les bones pràctiques en la seua aplicació en els àmbits estatals.
La composició de l’esmentada Plataforma seria bàsicament la mateixa que tenia
el grup d’alt nivell que vindria a substituir. Peláez destaca dos fets que
haurien de donar-se en el nou ens. D’una banda, que fora obligatòria la
participació de les persones responsables de les respectives direccions
generals encarregades de les polítiques estatals sobre la matèria i no les
persones en qui van delegant. I, de l’altra, que el 52 o el 60 per cent -tant s’hi
val la xifra-, és a dir la majoria de persones amb discapacitat, que són dones,
estiguen representades i compten amb veu específica en la Plataforma.
A més, s’hi diu que aquesta Plataforma sobre
Discapacitat s’usarà com a fòrum per a intercanviar les observacions finals que
reben els Estats membres de la Unió Europea sobre l’aplicació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, per part del
Comitè de l’ONU. Així com també està previst compartir en una pàgina web
renovada de la mateixa Plataforma informació sobre bones pràctiques. Tant de
bo, com diu Peláez, totes les dades que hi apareguen estiguen desagregades per
sexe, edat i tipus de discapacitat, i que a més s’hi compartisca l’interès i la
preocupació per la situació que viuen les dones i xiquetes amb diversitat
funcional.
La veritat és que tota la intervenció d’Ana
Peláez Narváez és molt interessant, per la qual cosa us recomanem que
l’escolteu sencera. Està disponible en aquest enllaç de YouTube.
