AMB CAMES QUE RODEN (128)
«Canvis en la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual»
El
proppassat 7 de juliol el Consell de Ministres va aprovar l’enviament a les
Corts Espanyoles del Projecte de Llei de reforma del Codi Civil i normativa
connexa en matèria de persones amb discapacitat, el qual conté tot un seguit de
canvis en la regulació de les institucions de guarda i protecció de les
persones amb diversitat funcional. Aquesta reforma legal inclou la substitució
de la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat intel·lectual per
un sistema que es basarà en el suport perquè es respecte la voluntat d'aquestes
persones, aplicant-se la incapacitació només en els casos en què siga
estrictament imprescindible.
Amb
aquest tràmit s’enceta l’adequació de la legislació substantiva i processal
civil als manaments sobre igual capacitat jurídica de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, un procés
històric que porta retard atès que aquesta va ser aprovada l’any 2006 per Nacions
Unides i ratificada per l’Estat espanyol el 2007. En concret, aquesta
iniciativa permetrà el compliment del mandat de l'article 12 de l’esmentada
Convenció Internacional que obliga als Estats part a garantir la igual capacitat
jurídica de les persones amb discapacitat en tot el tràfic jurídic sense
restriccions ni exclusions, prestant suports per a la presa de decisions quan
calga, però sense substituir a la pròpia persona. Així, s’eliminaran figures
com la tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada,
que, segons la Direcció General de Polítiques de Discapacitat, no responen al
sistema de promoció de l'autonomia de les persones adultes amb discapacitat que
es proposa en l'avantprojecte. Per substituir-les, s’usaran les figures de
guardador o guardadora de fet, la curatela i defensor o defensora judicial. La
idea fonamental serà que s'adapte el procediment a cada cas, en funció del grau
de discapacitat i de les necessitats. Segons s’establirà en la Llei, els subjectes
que donen suport hauran d'actuar «atenent la voluntat, desitjos i preferències
de qui ho requerisca».
Segons
informa Europa Press, l’Associació Espanyola de Fundacions Tutelars (AEFT)
ha declarat que «aquest nou enfocament garanteix el respecte de la voluntat i
preferències, així com el foment de l'autonomia i autodeterminació de les
persones amb discapacitat, enfront de la substitució en la seua presa de decisions».
D'altra banda, l’AEFT i Plena Inclusió han valorat positivament que el text contemple
«la prohibició que entitats de suport a persones amb discapacitat actuen com a
jutge i part, és a dir, la impossibilitat de ser tutores i oferir altres
serveis».
En
el text de la reforma també s’inclouen mesures preventives, com pot ser una
opció que es pot comparar al testament vital que ja regeix per a garantir la
mort digna, però centrada en l'àmbit de la discapacitat, que permetrà signar un
poder anticipat o deixar per escrit qui i com ha de cuidar-lo o administrar el
seu patrimoni.
Aquest
Projecte de Llei, que ja va passar pel Consell de Ministres d’un altre govern
també presidit per Pedro Sánchez el 2018 i que ara torna a remetre’s al Parlament,
té només set articles que afectaran normes de la legislació civil i processal,
com ara la llei Hipotecària, la llei de Jurisdicció Voluntària, el Codi Civil,
la llei del Notariat i la d'Enjudiciament Civil. Cal assenyalar que en
l’elaboració d’aquest Projecte de Llei, nascut de la Comissió General de
Codificació del Ministeri de Justícia, s’han escoltat i consultat totes les
instàncies i operadors jurídics interessats en la reforma, fet molt important si
tenim en compte que d’aquesta manera es podran reflectir en la Llei
perspectives que solament poden aportar les persones que cada dia tracten
aquesta qüestió. En principi, s’espera que la reforma obtinga el suport de tot
l'arc parlamentari, ja que es tracta d’una mesura derivada d'exigències de
drets humans, que no hauria de comportar desavinences partidistes per
considerar-se ideològicament transversal, i que podria ser compartida per totes
les forces polítiques.
Per
tancar l’article, hem d’esmentar que algunes entitats de l’àmbit de la diversitat
funcional han alertat sobre l'ús d'una nomenclatura obsoleta i que va contra
l'esperit de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb
Discapacitat, com són els termes «afectat» o «si tinguera suficient judici»,
que s’espera que es corregisca durant la tramitació parlamentària.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
