AMB CAMES QUE RODEN (124)
«Les dones amb diversitat funcional també són
dones referents»
El Dia
Internacional de les Dones, que es commemora cada 8 de març arreu del món tret
dels països musulmans, rememora les lluites que mantenen des de fa segles les dones
pels seus drets, alhora que serveix de jornada reivindicativa per exigir la
igualtat d’oportunitats, real i efectiva, que cal per a poder exercir-los en
tots els àmbits. Des del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació
Isonomia dedicarem l’article d’aquest mes a esmentar dones amb diversitat
funcional que, amb el seu quefer diari, palesen que les seues discapacitats no
els impedeixen desenvolupar tasques i assolir metes que no totes les persones
són capaces d’aconseguir; dones que són referents en els seus respectius camps
d’activitat.
Per
a començar, hem de citar a la nostra estimada companya Soledad Arnau Ripollés, col·laboradora de
la Fundació Isonomia, que manifesta una diversitat funcional des del seu
naixement que fa que necessite assistència personal per a desenvolupar totes
les seues activitats diàries. Com ella mateixa escriu al seu lloc web (https://soledadarnau.com/): «Vaig cursar la carrera de
Filosofia i, a partir d'ací, vaig començar a alçar el vol en part gràcies als
meus diferents estudis. Em concep com una dona feminista, rebel, amb actitud
crítica, inquieta…, per la qual cosa al llarg dels anys m'he especialitzat en
feminisme i igualtat de gèneres, filosofia per a la pau, bioètica i sexologia».
En aquesta ocasió volem tornar a ressaltar la seua condició de dona referent a
l’haver llegit l’estiu proppassat la seua tesi doctoral, titulada «Estudios
Críticos de y desde la Diversidad Funcional», al col·legi major universitari
Juan Luis Vives (UAM-Vives), a Madrid, i
haver assolit l’estatus de doctora en Filosofia per la Universitat Nacional
d’Educació a Distància (UNED) amb un excel·lent cum laude per unanimitat.
I cal remarcar-ho perquè segons el «IV estudio Universidad y dicapacidad, 2018», realitzat pel Comitè Espanyol de
Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), la Fundació ONCE i el Reial
Patronat sobre Discapacitat, en col·laboració amb la Conferència de Rectors
(CRUE), només un 1,8% de l’estudiantat universitari manifesta algun tipus de discapacitat;
del qual l'1,2% continua amb els postgraus i solament el 0,7% fa el doctorat.
La
següent dona de qui parlarem és Laura Cervera Martín, afectada de sordesa, que treballa
de professora i experta en llengua de signes i com a assessora sorda per a
famílies i institucions, a més de comptar amb el títol d’auxiliar de clínica veterinària
tot i que no exerceix. És una del 25,64 % de dones amb discapacitat en edat de
treballar que té una ocupació, segons l’«Informe del Mercado de Trabajo de las
Personas con Discapacidad. Estatal 2019». D’altra banda, el seu compromís i activisme l’ha
duta a ocupar el càrrec de presidenta de l’Associació de Persones Sordes de
Castelló (APESOCAS). Des del 2016 col·labora com a voluntària en l’elaboració
de la Guia de perfils professionals que intervenen en
l’atenció a la discapacitat, un dels projectes
derivats de l’activitat del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació
Isonomia, encarregant-se de fer les interpretacions en llengua de signes que
inclouen els vídeos que integren l’esmentada guia.
En
l’àmbit de la política hem de mencionar a Carolina Alonso Fernández, llicenciada
en Ciències Polítiques i màster en Recursos Humans, que va ser elegida alcaldessa
de Villamuelas, municipi amb 620 habitants, després de les eleccions municipals
del 26 de maig de 2019. Aquesta població pertanyent a la província de Toledo va
triar per primera vegada una dona com a alcaldessa del poble, i a més és la
primera dona afectada de paràlisi cerebral que ostenta aquest càrrec a tot
l’Estat espanyol. Com afirma en unes declaracions publicades en eldiario.es, «una
persona amb discapacitat es troba perfectament capacitada per a desenvolupar,
pràcticament, les mateixes funcions que qualsevol altra persona, malgrat que
els obstacles són més grans». Així mateix, diu que un dels motius que la van impulsar a presentar-se als
comicis va ser «donar visibilitat a les persones amb discapacitat en la
societat». Segons dades de l’Institut de la Dona corresponents al 2019, les
alcaldies ocupades per dones a Espanya representen un 21,71% (http://www.inmujer.gob.es/MujerCifras/PoderDecisiones/AdmonLocal.htm).
Per
acabar, farem esment d’una triomfadora en el món de l’esport. Ens referim a
Sara Marín Fernández, campiona del món en gimnàstica rítmica en el mundial que
va tenir lloc a la ciutat alemanya de Bochum el juliol de 2019 amb una medalla
d’or i tres de plata. Amb anterioritat, el 2016, va guanyar cinc medalles d’or en
els Trisome Games, els primers Jocs Olímpics per a persones amb Síndrome de
Down, celebrats a Florència (Itàlia). Així mateix té onze títols de campiona
d’Espanya de persones amb discapacitat intel·lectual, competició en la qual va
participar per primera vegada amb 9 anys perquè la seua entrenadora, Titi
Alberola, va convèncer a la Federació perquè rebaixara l’edat mínima que fins
aleshores estava situada en els 15 anys. Sara Marín, per a preparar una
competició, entrena de tres a quatre hores diàries cinc dies a la setmana en el Club Esportiu
Algar, a Elx, entitat en què va començar de ben petita acompanyant a Lidia,
la seua germana major, manifestant un esperit de superació constant.
Aquestes
quatre dones només són una xicoteta representació de les moltes que hi ha per
visibilitzar. Malgrat les seues circumstàncies tan diverses i activitats tan
diferents, tenen en comú –a banda de la seua diversitat funcional- el fet d’haver
de superar cada dia les dificultats especials que van trobant-se per la seua
condició de dones i no complir els estàndards de perfecció establits no se sap
ben bé per qui. D’aquestes dones hauríem d’aprendre totes les persones, de la
seua constància i força de voluntat per a aconseguir els seus objectius.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
