AMB CAMES QUE RODEN (123)
«L’estigmatització de la malaltia mental»
Segons
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 700 milions d’éssers humans
manifesten algun tipus de trastorn mental. En l’àmbit de l’Estat espanyol, segons
l’Estratègia en Salut Mental del Sistema Nacional de Salut, es calcula que
entre el 2,5 i el 3% de la població (al voltant d’un milió de persones) tenen
un problema de salut mental greu com ara l’esquizofrènia o el trastorn bipolar;
i prop del 15% (uns 9 milions) manifesten en algun moment de la seua vida
problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió. El 28 de setembre de
2017 el Consell de Drets Humans de la Organització de les Nacions Unides (ONU)
va aprovar la resolució «Salut mental i Drets Humans» (disponible en https://www.consaludmental.org/publicaciones/Resolucion-DDHH-Salud-Mental.pdf), la qual reafirma el dret de tota persona al gaudi del grau
més alt possible de salut física i mental i posa en relleu que la salut mental
és una part essencial d'aquest dret.
El
Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, ens integrat en la
Universitat Jaume I de Castelló, va iniciar les seues activitats del 2020 amb
la primera sessió que va dedicar a la salut mental. L’eix de la reunió el va
ocupar la xarrada «25 anys d'AFDEM: de la soledat a la societat», a càrrec de
Vicent Savall Díez, psicòleg de l’Associació de Familiars pels Drets de les Persones
amb Malaltia Mental (AFDEM), que va exposar el desenvolupament d’aquesta
entitat que va encetar els seus treballs amb les famílies de les persones
afectades y que, amb l’evolució derivada de l’experiència acumulada, ara treballa
l’apoderament dels malalts i malaltes mentals. Savall va assenyalar que ha
sigut en els dos darrers anys quan l’associació s’ha expandit i ha posat en
marxa nous serveis per a les persones usuàries membres d’AFDEM, com ara el
centre de dia, o ha facilitat la creació de Realment, una associació que
gestionen les pròpies persones amb malaltia mental.
En
la seua exposició, Savall va indicar que en AFDEM es tracta el trastorn mental
greu, del qual les malalties més representatives són l’esquizofrènia i el
trastorn bipolar. Sobretot l’esquizofrènia, que només pel seu nom ja s’associa
a l’estereotip de subjecte perillós o “boig” en el llenguatge del carrer,
estigmatitzant totes les persones que la pateixen. Aquest estigma, que també
afecta a persones que pateixen altres malalties, comporta un perjudici a les
persones afectades que es manifesta en una discriminació que les priva dels
seus drets. I no només això, sinó que l’estigma de l’esquizofrènia també abasta
a familiars, professionals de la salut, hospitals especialitzats, etc.
L’estigma causa aïllament social, desesperança, temor cap a pacients amb
esquizofrènia, menyspreu i rebuig, a més de disminuir les oportunitats
d’aconseguir un treball i, fins i tot, fer que els tractaments que reben siguen
inadequats.
Finalitzada
la intervenció de Savall, van prendre la paraula Javier, José María, Pablo i
Francisca, persones usuàries dels recursos d’AFDEM que van contar les seues
experiències personals. Pablo, per exemple, relata que el seu accés al centre
de dia ha significat una millora molt important en la seua qualitat de vida i
en l’execució de les seues rutines diàries. José María i Javier, per la seua
banda, diuen que les activitats d’oci que organitzen ells mateixos des de
Realment per als caps de setmana els resulten molt positives i evita el seu aïllament
els dies en què no estan disponibles els recursos d’atenció de l’associació.
Un
aspecte que crida l’atenció és la proporció tan desequilibrada entre homes i
dones que acudeixen a AFDEM i que reflecteix a la perfecció la invisibilització
de les dones amb malaltia mental. Tot i que, segons Vicent Savall, la proporció
entre dones i homes afectats és similar la seua visibilitat pública és del tot
desigual. Són molt poques les dones que, com Francisca, opten a eixir del
cercle familiar i participar, com és el seu cas, en les activitats d’AFDEM.
Francisca, al llarg de les seues intervencions en aquesta reunió, reitera la
importància que les xiques isquen de casa i llança la crida perquè s’animen a
contactar amb AFDEM, «que allà les rebrem amb els braços oberts per
ajudar-les», com diu textualment.
Les
malalties mentals no es curen, però es poden tractar com altres afeccions
cròniques amb els tractaments pertinents i els suports necessaris que fan
possible que les persones afectades puguen desenvolupar una vida com qualsevol
altra persona. Col·laborem solidàriament amb les persones amb malaltia mental,
facilitem la seua integració normalitzada en barris i municipis, promoguem la
investigació, la sensibilització en l'àmbit educatiu, la formació dels
diferents agents socials, l'esport, l'art, l'oci, l’ocupació i la seua presència
en els mitjans de comunicació per acabar amb l’estigma que genera actituds de
rebuig, aïllament i discriminació. La malaltia mental és una patologia més de
les moltes que pateix, o pot patir, qualsevol ésser humà al llarg de la seua
existència.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
