AMB CAMES QUE RODEN (111)
«La
modificació de la Llei Electoral permetrà votar a les persones incapacitades
judicialment»
Encetem l’any 2019 amb perspectives no
massa engrescadores en els àmbits polític i social, tant locals com globals,
però per a no enfonsar-nos és bo no oblidar les petites o grans –segons com
s’avaluen- passes endavant que s’han fet en relació amb el reconeixement dels
drets i la dignitat de les persones amb diversitat funcional, durant els
darrers mesos de 2018. Entre aquestes, en aquest article ens centrarem en l'aprovació,
per part del Ple del Congrés, del text definitiu de la modificació de la Llei
Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que retornarà el dret al vot a
les 100.000 persones que no podien exercir-lo ara mateix per tenir una incapacitat
judicial dictada per un jutge o jutgessa. La majoria d’aquestes persones afectades
manifesten una discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.
A propòsit d’aquesta modificació de la
LOREG, en el programa número 20 de Citrícoles,
espai radiofònic que realitzen en format de podcast
els nostres companys Marcos Llorens, Albert Miret i Fernando Gay -tots tres amb
diversitat funcional visual-, van entrevistar l’advocat Miguel Vives. Aquest va
explicar que el procediment judicial d’incapacitació s’inicia quan un subjecte
té limitades les seues capacitats físiques, psíquiques o psicològiques fins un
punt en què el ministeri fiscal, familiars o fins i tot veïnat consideren que
aquesta persona no pot desenvolupar la seua capacitat d’obrar en condicions
normals. Va puntualitzar que es tracta de situacions molt greus com, per
exemple, gent molt major afectada per demència senil i altres malalties
degeneratives, o persones amb discapacitats o malalties mentals que alteren la
seua cognició per a exercir la seua voluntat, fet que podria propiciar que
qualsevol individu s’aprofitara per a fer-los signar un contracte venent-los la
seua casa o atribuint-los els seus béns, etc. En donar-se eixes situacions de
possible indefensió, per tal d’evitar-les, s’inicia un procediment
d’incapacitació jurídica, molt garantista, això sí, durant el qual el subjecte
se sotmet a una revisió mèdica feta per un o una professional forense i es
entrevistat tant per la fiscalia com pel jutge o jutgessa. Si tots els informes
determinen que no té prou cognició i, açò, li limita la seua capacitat d’obrar
jurídicament, es dicta la seua incapacitació. Aleshores, atenint-se a la LOREG
tal com estava abans de reformar-la, els subjectes eren incapacitats
jurídicament, fet que implicava la pèrdua del dret a votar. El mateix succeïa
amb les persones que estaven ingressades en hospitals psiquiàtrics, tot i que
fora temporalment.
El 2015 l’ONU va demanar als estats que
legislaren a favor de la igualtat de les persones amb discapacitat, tot adduint
que, independentment de les deficiències que puguen manifestar, han de tenir
els mateixos drets; en aquest cas el de votar. Un subjecte pot tenir dificultats
per a discernir que algú vol enganyar-lo per a apropiar-se de sa casa, però és
possible que tinga prou capacitat per a distingir que un partit polític pot
representar millor els seus interessos que un altre. Amb aquesta reforma de la
LOREG s’atén una demanda històrica d’organitzacions que duen a terme la seua
labor en l’àmbit de la discapacitat, com ara Plena Inclusión que durant set
anys ha tractat de conscienciar, tant la societat com els poders públics, de la
discriminació que suposava per a aquestes persones sotmeses a processos
d’incapacitació veure’s excloses del cens electoral. Tot just dos joves amb
discapacitat intel·lectual membres de l’esmentada entitat a l’àmbit de la
Comunitat Valenciana, José Vicente i Víctor,
van ser entrevistats al programa de ràdio Citrícoles (en aquest cas en el número 21 de la sèrie, disponible,
com tota la resta, en la pàgina web https://www.ivoox.com/podcast-citricoles_sq_f1310051_1.html). En les
seues declaracions, tots dos joves expressen el dolor que van sentir al perdre
el seu dret al vot quan va fer-se efectiva la seua incapacitació jurídica; i,
així mateix, manifesten que recuperar el dret al sufragi els fa sentir-se molt
bé, com persones realment integres. A més, animen a totes les persones en la seua situació a exercir aquest
dret perquè opinen que qui vota pot queixar-se d’allò que passe després de les
eleccions, alhora que ressalten la importància del vot i de mantenir el secret
d’aquest, així com de fer-ne un bon ús informant-se degudament abans de decidir
l’opció que s’escollirà.
A la pregunta de si, com a jurista,
creuria vulnerat el seu dret al sufragi si algú intentara manipular o forçar
l’orientació del seu vot, l’advocat Vives respon que si això succeïra s’estaria
conculcant el dret a votar de manera voluntària i lliure d’una persona, que és
com s’ha de poder fer sempre. Recorda que, històricament, totes les ampliacions
del dret a votar han despertat suspicàcies per la possible manipulació que
podia haver-hi. Curiosament, sempre han estat els partits d’esquerres els més
escèptics sobre l’oportunitat d’aquestes mesures i un bon exemple és que durant
la Segona República Clara Campoamor i Victoria Kent -les dues militaven en
formacions esquerranes- van mantenir debats ardus sobre el vot femení.
Campoamor deia que era un dret fonamental i que les dones tenien el mateix dret
que els homes a exercir-lo; mentre que Kent defenia que potser no era el moment
oportú perquè les dones podien ser més vulnerables i estar influenciades per
l’església i pels poders conservadors. Finalment, l’1 d’octubre de 1931 les
Corts espanyoles aprovaren que les dones pogueren exercir el dret fonamental al
vot.
Com afirma Vives, sempre ens hem d’alegrar de les
ampliacions de drets. En el cas de les persones amb diversitat funcional, poden
tenir limitacions físiques, psíquiques o mentals que facen necessàries en
alguns casos mesures judicials per protegir-les de possibles abusos de tercers,
però mai no s’han d’anul·lar els seus drets com a ciutadanes i ciutadans, com
ara el dret a votar, que és un dels reflectits en la
Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, concretament en
l’article 29, «Participació en la vida política i pública».
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
