AMB CAMES QUE RODEN (89)
La facilitat per a
accedir als mitjans de transport, que ha augmentat tant en l’acte de la compra
de bitllets amb les possibilitats de fer-ho des de qualsevol indret mitjançant
Internet, com en la vessant econòmica amb les oportunitats d’adquirir passatges
a baix cost -sobretot en el sector del transport aeri-, ha fet que viatjar per
terra, mar i aire siga a l’abast de capes socials per a les quals, fins fa pocs
anys, alguna d’aquestes modalitats de desplaçament era una activitat quasi
prohibitiva. Però, és per a totes les persones igual? Encara que legalment les
persones amb diversitat funcional tenim el mateix dret a utilitzar tots els
transports, la realitat és ben distinta i viatjar no és tan fàcil per a
nosaltres. En molts casos se’ns coarta la llibertat de moviments per no adaptar
els mitjans de transport a les nostres necessitats especials, complicant els
nostres desplaçaments ja siga per a estudiar, per a treballar o, senzillament,
per a fer turisme, una activitat també important per al nostre desenvolupament
com a persones.
Fer un viatge
turístic no és fàcil per a una persona amb diversitat funcional. Ho havem de
planificar amb més antelació que la resta de ciutadania i, per exemple, si
volem viatjar en avió, a banda de comprar el bitllet abans, hem de preparar-nos
per a superar inconvenients que solen posar les companyies aèries. Moltes
vegades se'ls ha prohibit volar a soles a persones amb discapacitat
intel·lectual, amb total autonomia, al·ludint a la seua «incapacitat». D’altra
banda, les persones que usen cadira electrònica no podem embarcar-la en tots
els casos perquè el pes d’aquesta no ha de sobrepassar el que determina la
companyia i, a més, com que no es va amb compte en transportar-la correm el
risc que puga patir desperfectes o fins i tot quedar fora d’ús. Així mateix,
una altra dificultat que ens trobem és la inaccessibilitat dels lavabos en els
avions, circumstància que com més llarg siga el viatge més ens afecta. Com a
favorable, destacar el servei d’assistència des que arribem a l’aeroport fins
que hi embarquem.
En l’àmbit de
l’allotjament, a l’Estat espanyol, el nombre d’establiments del sector que es
poden considerar accessibles no arriba al 40 per cent, però des d’una
perspectiva positiva, es pot dir que l’accessibilitat ha augmentat tant en
quantitat com en qualitat en relació amb temps passats. A més, hi ha cadenes
internacionals d’hotels que ja tenen plenament superat el segell de
l’accessibilitat i avancen cap a la qualitat total que inclou l’accessibilitat
d’una manera incorporada, és a dir, que passa desapercebuda. Per cert, les
persones amb diversitat funcional solem gastar aproximadament un 30 per cent
més que la majoria de la resta de turistes sense necessitats especials fent el
mateix viatge. Que quin és el motiu? Doncs que els estàndards d’accessibilitat
quasi sempre els ofereixen establiments de més qualitat, amb més estrelles, i
això fa que moltes persones amb discapacitat no puguem usar allotjaments més
econòmics o low cost.
Per acabar, us deixem una pregunta que
pot semblar banal. Això o obstant, creiem que pot servir per a reflexionar
sobre la veritable importància de l’accessibilitat universal i la igualtat
d’oportunitats, real i efectiva, per a les persones amb diversitat funcional a
l’hora d’exercir els seus drets. Si en un hotel hem pagat el mateix que la
persona que s’allotja a l’habitació del costat, perquè nosaltres, per usar
cadira de rodes, no ens hem de poder mirar a l’espill del lavabo per a
maquillar-nos o afaitar-nos?
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número LXXXI 13/02/2017)
