AMB CAMES QUE RODEN (64)
MANIFEST
GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT
DE LA FUNDACIÓ ISONOMIA
Castelló de la
Plana, 3 de desembre de 2014
Com cada any, avui es
commemora el Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat, jornada
instituïda per Nacions Unides en 1982 amb el propòsit d'ajudar a entendre les
qüestions relacionades amb la discapacitat, els drets de les persones que la
manifesten i els beneficis que es derivarien de la integració d'aquestes en
tots i cadascun dels aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural
de les seues comunitats.
I també, com cada any, hem de seguir
denunciant els greuges que afecten a les persones amb discapacitat. El Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per dues vegades ha
anul·lat el Decret 113/2013, de 2 d'agost, que establia el règim i quanties
dels preus públics a percebre en l'àmbit dels serveis socials, per estimar que
el copagament s’ha de regular com a taxa perquè aquest servei és «objectivament
indispensable per a poder satisfer les necessitats bàsiques de la vida personal
o social dels particulars». Així que el Consell, insensible a les protestes de
les persones afectades, ja ha anunciat que va a regular per llei el copagament
aplicat a les persones majors o amb discapacitat que són usuàries de serveis de
residències o centres de dia gestionats per la Generalitat, per a convertir-lo
en una taxa. Amb aquesta mesura, simplement s'assegura que podrà continuar esplomant
encara més les paupèrrimes economies d’aquelles persones que més necessitat de
suport tenen.
D'altra banda, el
president del Generalitat Valenciana va anunciar una baixada d'impostos que, va
afirmar, beneficiarà a «tota la ciutadania». Així mateix va declarar que ja no
exigirà més sacrificis als valencians (i se suposa que tampoc a les
valencianes). Tot açò dóna motiu per a pensar que el Molt Honorable President
no inclou a les persones amb discapacitat en situació de dependència entre
aquesta «ciutadania». I si no és així, que explique si l'aplicació del copagament
a aquestes dones i homes que usen els serveis assistencials públics a causa de
les seues circumstàncies personals que fan necessària una atenció contínua, en
molts casos durant les 24 hores, no és un greuge i un atac directe a la mínima
qualitat de vida a la qual tenen dret com a ciutadanes i ciutadans. Perquè per
a aquestes persones la baixada d'impostos no representarà cap millora en les
seues economies; doncs la gran majoria d'aquestes persones perceben pensions i
prestacions per sota del salari mínim i després d'abonar el copagament només
els queda una quantitat ínfima per a fer front a les seues despeses personals,
entre les quals es troben les de medicaments, roba, productes d’higiene, etc.,
i es queden sense diners per a poder mantenir una mínima vida social, anar al
cinema o assistir a qualsevol altre espectacle.
I per si no fóra
bastant oprobi aquest copagament i les retallades patides durant els últims
anys, tampoc no deixen d’esclatar casos de malversació de cabals públics, així
com de l'ús, o abús, de mitjans, recursos o personal en benefici propi per part
de persones amb i sense discapacitat que exercien –i en algun cas encara ho
fan- càrrecs importants en entitats públiques de l'àmbit de la discapacitat. I,
com tristament és habitual en temes relacionats amb la corrupció i el malbaratament,
la Comunitat Valenciana és de les comunitats on més casos es descobreixen.
La Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat està encara molt
lluny de ser un factor que incidisca de manera positiva en l'esdevenir diari
d'aquestes ciutadanes i ciutadans. De la mateixa manera que el dret a una vida
independent, dret reflectit en aquesta Convenció, està lluny de ser una
possibilitat per a moltes dones i homes per la falta d'accessibilitat als
recursos i suports necessaris per a poder desenvolupar-la.
Per a acabar recordarem el lema de la Marxa no
competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat
funcional que durant set edicions va recórrer els carrers de Castelló de la
Plana proclamant que la diversitat i la igualtat són valors innegociables:
«Totes les persones som
diferents.
Totes les persones som
iguals»
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXVI. 09/12/2014)
