AMB CAMES QUE RODEN (61)
Parlar de la sexualitat de les persones amb diversitat
funcional s’està convertint, tal com ha de ser, en quelcom natural perquè és una
faceta molt important en el desenvolupament de l'ésser humà. En anteriors
articles publicats en aquesta columna s’ha fet referència a diferents aspectes
relacionats amb visions discriminatòries, entrebancs, etc., amb què es troben
les dones i homes amb discapacitat a l’hora d’expressar la seua sexualitat. En
aquesta ocasió tractarem dels joguets eròtics i sexuals, uns complements que
poden enriquir i trencar la monotonia de la vida sexual de qualsevol parella o representar
una bona opció per a assolir el plaer en solitari.
En el cas de les persones amb diversitat
funcional, com ja hem dit en anteriors articles, la immensa majoria no tenen les
mateixes oportunitats que poden assolir altres subjectes per a viure la seua
sexualitat de manera digna i normalitzada. Per això no és d'estranyar que, si
ens referim a aquestes joguines eròtiques, gosem catalogar-les com a productes de
suport perquè poden ser de gran ajuda en parelles en què una o les dues
persones que la integren manifesten alguna mena de discapacitat física o disfunció
fisiològica; així com també esdevenen uns accessoris fonamentals per a dones i
homes amb diversitat funcional que, ja siga per lliure elecció o davant la
dificultat de trobar una persona amb qui mantenir relacions sexuals, recorren a
la masturbació com a única pràctica sexual.
De la importància de satisfer les necessitats
especials que manifesta aquest col·lectiu, referides a productes eròtics que
estiguen adaptats, ja se n'han adonat en àmbits propers a la discapacitat, fet
pel qual es van posant en marxa iniciatives per a crear nous productes adaptats
perquè totes i tots hi puguem accedir al seu ús sense cap tipus d'impediment o,
si més no, amb la màxima autonomia possible. Però aquestes iniciatives encara
són minoritàries i el disseny dels articles és poc atractiu. És evident, com
succeeix amb tota mena de productes, que l‘oferta i la demanda són els factors
que qüestionen l’evolució de la seua disponibilitat, qualitat, varietat, etc.,
i que de vegades no resulta fàcil esbrinar quin obstaculitza a l’altre, si és
la manca de demanda qui frena el creixement de l’oferta o és a l’inrevés. I un
altre element relacionat són els preus i els llocs on es puguen adquirir
aquests productes. La normalització absoluta seria que pogueren trobar-se en sex shops tot i que potser les
ortopèdies serien el millor canal de distribució perquè el personal d’aquests
establiments, en general, té preparació per entendre i atendre les necessitats
de la clientela. L’adaptació d’aquests estris eròtics, en molts casos, hauria
de ser personalitzada; per exemple, una ansa col·locada amb diferent grau
d’inclinació hi pot millorar l’adaptació. Però, compte!, si per vendre’s en una
botiga especialitzada els seus preus han de ser de luxe com succeeix amb altres
articles de primera necessitat que es venen a les ortopèdies, malament, no
seran assequibles per a moltes persones.
La integració en l’àmbit de la
sexualitat s’ha de fer efectiva eliminant tots els obstacles possibles perquè
puguem manifestar-la en la mesura de les nostres circumstàncies individuals, però
amb les mateixes oportunitats perquè les nostres diversitats no siguen un
impediment per a poder gaudir del sexe.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXXI. 29/09/2014)
