AMB CAMES QUE RODEN (60)
La sexualitat
de les dones sempre ha estat invisibilitzada, i quan es fa visible, gairebé en
totes les ocasions, és des d'una perspectiva esbiaixada i manipulada per homes
per tal d’ajustar-la a la seua iconografia amb l’objectiu de satisfer els seus
desitjos libidinosos. En el cas de les dones amb diversitat funcional aquesta
manipulació encara és més deforme, alhora que contradictòries són les visions
que s’hi manifesten perquè igual se'n diu, d'una banda, que «aquestes dones no
tenen sexualitat» –perquè l’oculten interessadament- o pel contrari, a l'extrem
oposat, s'afirma que tenen un comportament sexual «aberrant i desenfrenat»,
sense que entre ambdues visions hi haja cap altra alternativa. Unes posicions tan
insensates que, sovint, intenten justificar la violència sexual masclista que
pateixen les dones amb discapacitat tot dient que encara se’ls hi fa un favor
perquè, en la seua situació, d’altra manera no tindrien ocasió de “gaudir”
d’una relació sexual.
A més, les
dones amb diversitat funcional, com succeeix en la quasi totalitat d’àmbits, en
el terreny de la sexualitat també són víctimes d’una doble discriminació: per
ser dones i per manifestar una discapacitat. Fins i tot a l’hora de dur a terme
investigacions i d’intentar implementar solucions per a capgirar aquesta
alienació forçada del seu dret a manifestar la sexualitat que pateixen aquestes
ciutadanes i ciutadans, les dones amb discapacitat són marginades gairebé
sempre. Un bon exponent n’és l’assistència sexual. En molts dels models que es
proposen per a instaurar aquest recurs les necessitats de les dones amb
diversitat funcional semblen quedar en un segon pla, quan no són ignorades de
bon principi en la majoria dels casos. Fet que també es produeix en el camp cinematogràfic, en el qual la
diferència entre el nombre de pel·lícules protagonitzades per dones o homes amb
diversitat funcional és brutal a favor d’aquests.
En la tercera
sessió del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, que va
tenir lloc aquest mes, també es va fer palesa una vegada més la importància de
les accions per a normalitzar la sexualitat d’aquestes dones que en molts casos
no són capaces ni d’exposar les seues dificultats i necessitats que tenen a
l’hora de plantejar-se manifestar-la. Des del grup es va fer una crida perquè
facen aportacions personals sobre aquest tema i, així, significar que la
sexualitat és una qüestió de primer ordre també per a les dones (l’Organització
Mundial de la Salut considera la sexualitat com un aspecte central de l’ésser
humà al llarg de la seua vida).
Us recordem
que es poden remetre aportacions a l’adreça electrònica cesar.gimeno@uji.es. Fes-vos visibles!
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número XXIX. 28/07/2014)
