AMB CAMES QUE RODEN (51)
Durant una
conversa en una plàcida vesprada d’estiu a la vora de la mar, una amiga ens
comentava el seu desig de ser mare algun dia. Afirmava que, si decidia fer-ho
realitat, es faria inseminar de manera artificial o, en tot cas, mai no li
faria saber a l’home que la fecundara que estava esperant una criatura seua.
Per quina raó?, li vam demanar. Llavors, després d’una profunda inspiració, ens
va fer una reflexió sobre com són d’inestables les relacions sentimentals en la
nostra societat actual i que, per això mateix, temia que en cas de trencar amb
la suposada parella aquesta poguera al·legar la discapacitat que manifesta ella
per llevar-li la custòdia de la criatura.
Tot just pocs
dies després hi vam llegir que s’havia presentat al Ministeri de Justícia, per
part del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI),
un conjunt de propostes perquè siguen incloses a l'avantprojecte de Llei sobre
l'exercici de la coresponsabilitat parental en cas de nul·litat, separació i
divorci, amb la finalitat d’evitar que la discapacitat no supose en cap cas
discriminació o tracte desfavorable en la decisions judicials sobre pàtria
potestat o guàrdia i custòdia dels fills i filles, en els supòsits de ruptures
matrimonials o de parella.
El CERMI, en el
document de propostes a l'esmentat avantprojecte de llei, exigeix que en el nou
text legal s'incloguen disposicions explícites que impedisquen qualsevol
discriminació o tracte menys favorable per raó de discapacitat en una de les persones
progenitores a l'hora de decidir o acordar mesures en relació amb el règim de
vida, l'atenció, l'assistència i la cura de les criatures. Malauradament, són
molts els casos en què mares o pares amb diversitat funcional pateixen
decisions injustes dictades per professionals de la judicatura que tenen en
compte la discapacitat com a factor negatiu a l’hora d’emetre sentències sobre la
pàtria potestat i la guàrdia i custòdia de filles i fills.
Recordem que la Convenció Internacional
sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat diu que la discapacitat no és
un fet inherent del subjecte que la manifesta, sinó que els factors que la
causen són els impediments que aquestes persones troben, en tots els àmbits i a
tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les seues activitats. Per tant, una
mare o un pare amb diversitat funcional, amb els suports oportuns i proporcionats
a la seua discapacitat, pot fer-se responsable de la criança de les seues
filles i fills com qualsevol altra dona o home.
Des del Grup
de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia
de la Universitat Jaume
I denunciem com un greuge intolerable aquesta mena d’actes de discriminació que
neguen la igualtat d’oportunitats i de tracte, real i efectiva, a les persones
amb diversitat funcional davant els tribunals de justícia.
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número X. 16/09/2013)
