MI ÚLTIMO ADIÓS
Cosas de la vida y de la muerte
SALVADOR MARCH CHULVI 10/06/2013
¡Con qué paradojas nos encontramos durante nuestro peregrinaje por este mundo! Resulta que durante 42 de mis 72 años he estado viendo carreras ciclistas, sin pensar en preparar mi inscripción para ninguna de ellas.
Hoy sí lo he hecho. No tiene categoría alguna, ni kilómetros de recorrido, ni maillots, ni calas. Simplemente salida y meta.
Allí, bajo la pancarta de llegada, habrá acabado todo. Es la única prueba en la que todos tendremos que recoger nuestro dorsal y pedalear. Yo no podía ser menos.
Dicen que cada uno tiene una forma de enfocar su tiempo, tanto de ocio como laboral. Lo mío ha sido la familia, intentar no hacer daño a nadie, el ciclismo y esta, Mediterráneo, mi empresa de toda la vida. Así de simple.
A raíz de saberse la extremísima gravedad de mi enfermedad, me han llegado mensajes y palabras de ánimo. ¿Qué ánimo? Un adiós anunciado. Se lo agradezco ya desde donde me encuentre.
En mis últimas horas de vida he podido constatar quiénes han sido mis amigos de verdad y quiénes los de la “palmadita en la espalda”. Pero ahora todo eso, sinceramente, ya no importa.
Antes de la despedida final, a mi esposa Marisa le recuerdo en su abnegación por sacarme adelante. ¡Cariño no ha podido ser! Y a mis hijos Sergio, Felipe y Salvador, saben que siempre he luchado para que no les faltara nada. Al resto qué os voy a decir…. Os quiero mucho a todos, de verdad. Adiós. H
Testimonio que Salvador March pidió a ‘Mediterráneo’ que publicara tras su muerte.
(publicat a MEDITERRÁNEO el 10 de juny de 2013)
Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.
dilluns, 17 de juny del 2013
dijous, 6 de juny del 2013
AMB CAMES QUE RODEN (49)
La Fundació Isonomia de la Universitat Jaume
I va presentar la publicació elaborada pel Grup de Treball sobre Discapacitat
Isonomia que, sota el títol «Relatos sobre discapacidad y economías de a pie»,
recull onze relats en els quals persones amb diversitat funcional descriuen les
seues vivències personals relacionades amb l'àmbit econòmic i condicionades per
la discapacitat que manifesten.
L'objectiu
d'aquesta recopilació de relats que contenen les experiències quotidianes de
persones, que a banda d'enfrontar-se a les dificultats generals amb les quals
es troba qualsevol ciutadana o ciutadà diàriament també han de plantar cara a
les pròpies derivades de la discapacitat, és traslladar-les a la Societat -amb eixa
majúscula que la converteix en quelcom anònim i a la qual de vegades se li
carreguen les culpes de fets dels quals no té cap coneixement- perquè sàpiga de
primera mà les traves i dificultats amb què topen cada dia les persones amb
diversitat funcional, i que amb la crisi s'aguditzen encara més.
Entre les
qüestions que tracten aquestes històries, contades en primera persona, estan
els preus elevats dels productes específics per a aquest col·lectiu i que en la
majoria dels casos són articles de primera necessitat; les dificultats per
accedir a llocs de treball; la manca d’ingressos suficients per abastar una
vida digna i que permeten el desenvolupament d’una vida independent; etc. Així
mateix, en aquesta publicació es fan evidents alguns dels efectes negatius que
estan causant les retallades aplicades des de les diverses administracions.
Unes mesures antisocials que van enderrocant de mica en mica l’estat de
benestar que un dia va semblar que era a l’abast de la mà i que ara ens volen
fer creure que és impossible.
Com es diu al
final del pròleg, «en aquest temps de crisi, més que mai, és imprescindible
unir les nostres forces per a sobreviure i aconseguir que els drets i la
dignitat de les persones amb diversitat funcional siguen respectats». I una de
les maneres de fer visible la situació és no callar. Tal com s'indica al
llibre, EL SILENCI NOMÉS BENEFICIA LA INJUSTÍCIA.
La publicació pot descarregar-se en:
Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al VOX UJI Número V. 03/06/2013)
Etiquetes de comentaris:
Amb cames que roden
Subscriure's a:
Missatges (Atom)