MANIFEST del

GRUP d’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI i TREBALL -GIAT-

sobre DISCAPACITAT de la FUNDACIÓ ISONOMIA

3 de desembre de 2009

Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Per tercer any consecutiu, amb motiu del 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, vam celebrar la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, acte organitzat per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía para la Igualtat d'Oportunitats, de la Universitat Jaume I de Castelló.

Un esdeveniment que és molt més que una simple celebració lúdica, doncs amb ell reivindiquem la urgent implementació de la igualtat efectiva, d'oportunitats i de tracte, i d'aquesta manera poder exercir els nostres drets i deures com ciutadanes i ciutadans. Pretenem, també, que servisca de crida d'atenció al conjunt de la societat, però, molt especialment, a les dones i homes que ocupen càrrecs públics i tenen l'honor i la responsabilitat ineludible de ser qui, bé com a govern o des de l'oposició, han de treballar pel compliment de la legislació vigent i pel seu millorament.

La Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència és una de les lleis que, suposadament, haurien de millorar les nostres vides. Ha passat un altre any i, com era desgraciadament previsible, aquesta llei segueix sense implementar-se adequadament, continuant la nostra Comunitat Autònoma com exemple de mala gestió i deficient desenvolupament de la mateixa. Les darreres dades indiquen que, a la Comunitat Valenciana, quatre de cada deu persones reconegudes com beneficiàries per la Llei, estan pendents que se'ls establisca els serveis que els corresponen.

D’altra banda, es detecta una tendència del Govern Valencià cap a la promoció de les places en residències, l'opció menys desitjada, en detriment de la resta de recursos i serveis previstos en l’esmentada Llei i que afavoreixen la permanència en el propi domicili. Actitud aquesta del tot oposada a allò que afirma l'article 19 de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, que garanteix el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, indicant que les persones amb diversitat funcional tinguen l'oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegen obligades a viure conformement a un sistema de vida específic. ¿Potser la Generalitat Valenciana fa prevaler els interessos econòmics de certs cercles davant els drets de les persones beneficiàries?

Tant ADFU com la Fundació Isonomía fan seus els principis impulsats des del model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; principis que inspiren els continguts de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, en la qual es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona, i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat. Per tant, volem, podem i hem de construir i treballar per una societat activa, productiva i constructiva en la qual totes les dones i tots els homes gaudim de la mateixa igualtat de condicions a l'hora de desenvolupar els nostres projectes vitals; projectes per a la realització dels quals és imprescindible que l'accessibilitat universal siga una realitat.

El món està en crisi i, potser, sempre ho estarà. Però parlar de crisi ara mateix és referir-se al crac econòmic que ens està afectant. No obstant això, per a alguns col·lectius, la crisi és permanent, i ens perjudica més que a uns altres. Les persones amb diversitat funcional estem ficades en aquest paquet. Un exemple és l'atur que no cessa de créixer i que per a les persones amb algun tipus de deficiència s'aguditza encara més. A la província de Castelló el 70% de les 25.000 persones amb diversitat funcional en edat laboral estem parades. Sí, parlar d'això ara, quan hi ha tantes famílies a la vora de l'abisme per estar tots els seus integrants en atur, potser sone extravagant; però és que, quan passe aquesta crisi, i l'economia torne a créixer i els llocs de treball es multipliquen altra vegada, les dones i els homes amb diversitat funcional seguirem en atur. Molts empresaris, quan una persona en cadira de rodes, amb crosses, amb un bastó blanc, o que saluda sense paraules, o algú amb alguna diversitat funcional intel·lectual o mental lleu, entra per la porta per a demanar treball, solament veuen la cadira de rodes, les crosses, el bastó blanc, el silenci o els trets d'aqueixa persona, i no es molesten a esbrinar les capacitats que pot tenir.

El concepte que té la societat sobre les persones amb diversitat funcional ha de començar a canviar. Començant per les pròpies persones implicades i seguint per la família, tutors i tutores, amistats, mitjans de comunicació, personal polític i administratiu, etc. Tots i totes tenim capacitat de fer moltes coses, però cadascuna al seu ritme i amb els productes de suport i adaptacions que siguen necessàries. Així, la resta de ciutadanes i ciutadans que integren la societat prendran consciència que, si elles no ens posen barreres físiques i socials, nosaltres no serem persones discapacitades.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"