«AMB CAMES QUE RODEN» (162)
«La
Intel·ligència Artificial (IA), una ferramenta per a millorar la vida de les
persones?»
La
tant revolucionària, com polèmica i perillosa, Intel·ligència Artificial (més
coneguda com IA) està canviant i -en massa casos- «manipulant» la realitat que
ens envolta. Amb la irrupció de l’IA a les nostres vides hem deixat de poder
assegurar que allò que estem veient o escoltant és veritat o és mentida. Per
això mateix la titllem de «perillosa», perquè la manipulació, o creació,
d’imatges i àudios mitjançant l’IA fa que perda tota la credibilitat el que
veiem o escoltem. Aquest fet fa que la societat esdevinga molt més vulnerable
al maneig per part de governs, lobbys, etc., alhora que amenaça l’estabilitat
laboral de moltes professions en què la intel·ligència artificial superarà les
capacitats de treballadores i treballadors en les tasques que han de realitzar,
quant a rapidesa i efectivitat. Quelcom semblant al que va succeir amb la
Revolució Industrial.
Com
sol passar amb tots els avanços que afecten la humanitat, tenen una vessant negativa
però, per sort, també una altra de positiva que ha de comportar una millora de
la vida de la gent. Àmbits com els de l’atenció sanitària, atenció social,
educació, administracions públiques, i d’altres, poden millorar la seua eficiència
i equitat fent créixer la qualitat de vida de la població en general amb
l’aplicació de l’IA.
Si
ens cenyim a l’àmbit de la discapacitat, la superposició de la Intel·ligència
Artificial i la legislació, recolzada per l’Estratègia
Espanyola sobre Discapacitat 2022-2030, redefineix el paradigma de
l’accessibilitat a l’Estat espanyol. Una propulsió tecnològica que permet fer un
avanç sense precedents en l’eliminació de barreres que dificulten la comprensió
o l’autonomia personal.
Alguns
exemples en l’accessibilitat en entorns digitals, inclosos en la normativa
actual i els nous estàndards que assenyalen les pautes estrictes per a garantir
l’accés digital, es poden trobar en la Llei
11/2023 d’Accessibilitat Digital que exigeix que tant el sector públic com
el privat (tret d’excepcions per a microempreses) oferisquen productes i
serveis digitals accessibles, complint amb les pautes WCAG
2.1. O en el paper que ha de fer l’IA actuant com a catalitzador generant
subtitulats en temps real, traduint a llengua de signes, adaptant el contrast
visual o guiant a persones amb discapacitat visual mitjançant la visió artificial
(com ara en l’app Envision).
També
s’han consolidat com a drets fonamentals la comprensió i l’accés a la
informació, tal com reconeix la Llei 6/2022
d'Accessibilitat Cognitiva, en la qual s’assenyala la importància de
l’accessibilitat cognitiva establint la Lectura Fàcil (LF) com a ferramenta essencial.
Les ferramentes de llenguatge natural (LLM) impel·lides per IA adapten textos complexos
al format de Lectura Fàcil de la Norma
UNE 153101:2018 EX, sintetitzant la informació i reduint la càrrega
cognitiva. Tot això sota la supervisió del Centre Espanyol d’Accessibilitat
Cognitiva (CEACOG) que promou metodologies comunes de comprensió.
D’altra
banda, l'accessibilitat universal també inclou l'entorn físic, els productes i
els serveis (Real
Decreto 193/2023). L’IA, associada amb la domòtica i sistemes IoT
(l’Internet de les Coses, que és una xarxa d'objectes físics equipats amb
sensors, programari i tecnologies que es connecten i intercanvien dades a
través d'Internet amb poca o cap intervenció humana), permet la gestió
predictiva d'edificis intel·ligents (obertures automàtiques, lectura de plans
guiats per veu, etc.). Així com també la Intel·ligència Artificial combinada
amb el disseny urbà són capaces d’analitzar el trànsit, faciliten rutes sense
obstacles físics i adapten les terminals d’autoserveis per a la interacció
sense barreres.
Com
hi hem escrit més amunt, això són exemples de com l’IA pot significar un canvi radical
a l’hora de facilitar el dia a dia de les persones que manifesten dificultats.
Però s’ha de reivindicar que la Intel·ligència Artificial s’use en tot moment a
favor de l’exercici dels Drets
Humans i com a recurs afavoridor del compliment de la Convenció
Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. I exigir
que els poders públics, a través dels mitjans amb que compten, legislen per
evitar el mal ús de l’IA i de les noves tecnologies, fent complir les sancions
conseqüents.
Sens
dubte, l'IA és un bon recurs. No obstant això, mai no podrà substituir les
qualitats de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada