«AMB CAMES QUE RODEN» (162)

«La Intel·ligència Artificial (IA), una ferramenta per a millorar la vida de les persones?»

La tant revolucionària, com polèmica i perillosa, Intel·ligència Artificial (més coneguda com IA) està canviant i -en massa casos- «manipulant» la realitat que ens envolta. Amb la irrupció de l’IA a les nostres vides hem deixat de poder assegurar que allò que estem veient o escoltant és veritat o és mentida. Per això mateix la titllem de «perillosa», perquè la manipulació, o creació, d’imatges i àudios mitjançant l’IA fa que perda tota la credibilitat el que veiem o escoltem. Aquest fet fa que la societat esdevinga molt més vulnerable al maneig per part de governs, lobbys, etc., alhora que amenaça l’estabilitat laboral de moltes professions en què la intel·ligència artificial superarà les capacitats de treballadores i treballadors en les tasques que han de realitzar, quant a rapidesa i efectivitat. Quelcom semblant al que va succeir amb la Revolució Industrial.

Com sol passar amb tots els avanços que afecten la humanitat, tenen una vessant negativa però, per sort, també una altra de positiva que ha de comportar una millora de la vida de la gent. Àmbits com els de l’atenció sanitària, atenció social, educació, administracions públiques, i d’altres, poden millorar la seua eficiència i equitat fent créixer la qualitat de vida de la població en general amb l’aplicació de l’IA.

Si ens cenyim a l’àmbit de la discapacitat, la superposició de la Intel·ligència Artificial i la legislació, recolzada per l’Estratègia Espanyola sobre Discapacitat 2022-2030, redefineix el paradigma de l’accessibilitat a l’Estat espanyol. Una propulsió tecnològica que permet fer un avanç sense precedents en l’eliminació de barreres que dificulten la comprensió o l’autonomia personal.

Alguns exemples en l’accessibilitat en entorns digitals, inclosos en la normativa actual i els nous estàndards que assenyalen les pautes estrictes per a garantir l’accés digital, es poden trobar en la Llei 11/2023 d’Accessibilitat Digital que exigeix que tant el sector públic com el privat (tret d’excepcions per a microempreses) oferisquen productes i serveis digitals accessibles, complint amb les pautes WCAG 2.1. O en el paper que ha de fer l’IA actuant com a catalitzador generant subtitulats en temps real, traduint a llengua de signes, adaptant el contrast visual o guiant a persones amb discapacitat visual mitjançant la visió artificial (com ara en l’app Envision).

També s’han consolidat com a drets fonamentals la comprensió i l’accés a la informació, tal com reconeix la Llei 6/2022 d'Accessibilitat Cognitiva, en la qual s’assenyala la importància de l’accessibilitat cognitiva establint la Lectura Fàcil (LF) com a ferramenta essencial. Les ferramentes de llenguatge natural (LLM) impel·lides per IA adapten textos complexos al format de Lectura Fàcil de la Norma UNE 153101:2018 EX, sintetitzant la informació i reduint la càrrega cognitiva. Tot això sota la supervisió del Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva (CEACOG) que promou metodologies comunes de comprensió.

D’altra banda, l'accessibilitat universal també inclou l'entorn físic, els productes i els serveis (Real Decreto 193/2023). L’IA, associada amb la domòtica i sistemes IoT (l’Internet de les Coses, que és una xarxa d'objectes físics equipats amb sensors, programari i tecnologies que es connecten i intercanvien dades a través d'Internet amb poca o cap intervenció humana), permet la gestió predictiva d'edificis intel·ligents (obertures automàtiques, lectura de plans guiats per veu, etc.). Així com també la Intel·ligència Artificial combinada amb el disseny urbà són capaces d’analitzar el trànsit, faciliten rutes sense obstacles físics i adapten les terminals d’autoserveis per a la interacció sense barreres.

Com hi hem escrit més amunt, això són exemples de com l’IA pot significar un canvi radical a l’hora de facilitar el dia a dia de les persones que manifesten dificultats. Però s’ha de reivindicar que la Intel·ligència Artificial s’use en tot moment a favor de l’exercici dels Drets Humans i com a recurs afavoridor del compliment de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. I exigir que els poders públics, a través dels mitjans amb que compten, legislen per evitar el mal ús de l’IA i de les noves tecnologies, fent complir les sancions conseqüents.

Sens dubte, l'IA és un bon recurs. No obstant això, mai no podrà substituir les qualitats de l'ésser humà.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot                                                                   

(publicat a Isonomia Newsletter. 15 Juny 2026)                                                                                                            

 

«AMB CAMES QUE RODEN» (160)

«Guia per la prevenció i detecció de la violència sexual en dones i xiquetes amb paràlisi cerebral»

La Confederació ASPACE ha editat una guia sobre violència sexual, en l’elaboració de la qual van col·laborar quinze dones de distintes procedències, de diverses edats, situacions socials, formació... però totes unides per la circumstància de tindre paràlisi cerebral. Una d’aquestes, Marian Andrés Acha, usuària d’ASPACE Bizkaia, apunta que hi va participar perquè creu que «la base de la prevenció de la violència sexual és l'accés a una educació sexual integral, accessible i adaptada a les nostres necessitats. És fonamental conèixer el nostre cos, entendre’l i aprendre a reclamar el seu respecte».

El títol complet de l’esmentada guia, que està disponible a Internet, és Recursos educativos para la prevención, detección precoz y abordaje de las violencias sexuales en mujeres y niñas con parálisis cerebral. S’ha elaborat amb una metodologia pensada per a apoderar a dones i xiquetes amb paràlisi cerebral, promovent la seua autonomia, autovaloració i autoprotecció per tal de previndre i detectar violències sexuals. El seu fonament és basar-se en els drets humans i la perspectiva de gènere, assegurant-se que els continguts siguen accessibles, inclusius i respectuosos amb les experiències i necessitats específiques de les participants.

La guia tracta moltes temàtiques, entre les quals es poden destacar l'accés als cossos, el respecte i la consideració; la presa de decisions i l'autonomia corporal; la imatge, l'autoestima i l'autoconcepte; la relació amb una mateixa; la necessitat d'espais segurs, i els drets de les dones amb paràlisi cerebral.

Una altra de les dones que van fer aportacions a la guia, Andreina Seriña, una jove veneçolana resident a Barcelona que va estudiar Integració Social i que, amb anterioritat, ja va participar en un curs de formació que va consistir en profunditzar en les accions proposades al Protocolo para el abordaje integral de mujeres con parálisis cerebral víctimas de violencia sexual, un material editat el 2023 també per ASPACE, assegura que «aquest projecte [la guia] és molt enriquidor tant per a les dones amb paràlisi cerebral com per a la discapacitat en general, perquè pot ajudar a reforçar l'autoestima, que és un dels pilars fonamentals per a la prevenció i detecció precoç de la violència sexual. També contribueix al fet que el tema de la sexualitat en l'àmbit de la discapacitat siga cada vegada menys tabú.»

Perquè les xifres són aclaparadores. Segons estudis fets per l'Organització Mundial de la Salut i de Confederació ASPACE, les dones afectades per una discapacitat tenen fins a tres vegades més probabilitats de ser víctimes d'abús sexual que aquelles que no tenen cap discapacitat. És molt alarmant que, quan aquestes dones aconsegueixen comunicar el seu sofriment, després de superar moltes barreres de comunicació, els seus relats són desestimats o malinterpretats amb assiduïtat. Les estructures socials (sistemes de justícia, salut i assistència social) sovint no estan preparades per a atendre les seues necessitats de manera adequada, la qual cosa agreuja la impunitat i el desemparament.

D’altra banda, per acabar aquest article, ens semblen molt adients les paraules de Rocío Buendía, una altra dona amb paràlisi cerebral que també va intervindre en l'elaboració de la guia: «Espere i desitge que canvie les mirades cap a nosaltres. Que ens vegen com a dones amb tots els drets que té una dona. Una dona que sent i pateix com una altra qualsevol.»

Només Sí és Sí. Prou de violències cap a les dones en general i cap a les dones amb discapacitat en particular.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 60 pàg. 4. Juliol 2025)

 

«AMB CAMES QUE RODEN» (159)

«Conferència Internacional sobre com combatre la violència contra dones i xiquetes amb discapacitat»

El proppassat 21 de març va tindre lloc la Conferència Internacional sobre com combatre la violència contra dones i xiquetes amb discapacitat, organitzada per la Fundació CERMI Dones, amb l’objectiu de crear un espai per a l'intercanvi de bones pràctiques i lliçons apreses en la lluita contra les violències que afecten a aquests col·lectius tan vulnerables. Perquè són múltiples les violències, com fa palès una anàlisi que s’hi va presentar sobre la situació actual de les dones i xiquetes amb discapacitat, en la qual s’assenyala que tenen més probabilitats de patir violència física, sexual i psicològica en comparació amb aquelles sense discapacitat. «Això ha de ser reconegut i abordat des de les institucions», va remarcar Margarita Guerrero Calderón, directora general de l'Institut de la Joventut (INJUVE), durant la sessió inaugural.

La presidenta de la Fundació CERMI Dones, Concha Díaz Robledo, va ressaltar el paper de l'entitat en la defensa dels drets de les dones i xiquetes amb discapacitat, així com de les seues cuidadores, en els seus més de deu anys de trajectòria. «Ens queda molt per fer, però també molt de camí fet. Hem contribuït a reformes clau, com la de l'article 49 de la Constitució o la tipificació penal de l'esterilització forçada», ha recordat.

María Rosa Martínez Rodríguez, secretària d'Estat de Drets Socials, per tancar la inauguració de l'esdeveniment, va incidir en la gravetat de les dades: «El 20,7% de les dones amb discapacitat han patit violència física o sexual per part d'alguna parella. El 12% ho ha fet en raó directa de la seua discapacitat». Martínez Rodríguez va anunciar que el Govern ultima un Pla específic per a dones i xiquetes amb discapacitat des de la Direcció General de Discapacitat, i va reafirmar el compromís del Ministeri amb les conclusions que s'extragueren de la Conferència Internacional. No obstant això, Ana Peláez Narváez, vicepresidenta de la Fundació CERMI Dones i del Comitè de la CEDAW (ONU), en la seua intervenció va fer un crit d'atenció: «El primer que hem de dir és que no sabem res. Hi ha més de dos milions i mig de dones amb discapacitat a Espanya, però no tenim dades sobre la violència que patim». D’aquesta manera va retraure la manca de dades oficials sobre la violència que afecta les dones amb discapacitat, reclamant una macroenquesta estatal accessible per a poder dissenyar polítiques públiques eficaces.

En el transcurs de l’esmentada Conferència es van compartir testimoniatges de supervivents que van relatar les seues experiències, la qual cosa va ajudar a humanitzar el tema i ressaltar la urgència d'implementar mesures adequades. Així mateix, es va debatre sobre diverses iniciatives i programes exitosos implementats a diferents països per a prevenir i respondre a la violència contra aquestes dones i xiquetes. Això inclou enfocaments interseccionals que consideren tant la discapacitat com el gènere.

Per concloure la conferència, es van formular recomanacions concretes per a millorar les polítiques públiques i els serveis destinats a protegir les dones i xiquetes amb discapacitat, així com per a fomentar el seu apoderament. Alhora que es va fer una crida a tots els actors socials relacionats, incloent-hi governs, organitzacions no governamentals, serveis socials i l'àmbit judicial, perquè assumisquen un compromís actiu en l'erradicació de la violència contra dones i xiquetes amb discapacitat, per a abordar de manera integral el problema i promoure una societat més inclusiva i equitativa.

El contingut íntegre de la conferència està disponible a YouTube.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 59 pàg. 4. Abril 2025)

«AMB CAMES QUE RODEN» (158)

«Drets socials que no es respecten i en perill d’extinció»

El proppassat 14 de desembre va fer 18 anys que va aprovar-se la Llei 19/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència que, per desgràcia, ha acabat coneixent-se com «llei de dependència» i que mostra ben a les clares quin ha sigut el rumb de la implementació dels seus continguts. Perquè els articles destinats a desenvolupar la promoció de l’autonomia personal, i el principal recurs que la representa que és l’assistència personal, s’han aplicat poc o fent-ne una interpretació tan enrevessada que fa molt complicat l’accés a l’esmentat recurs.

Però, a més, és que el balanç general de l’aplicació d’aquesta llei tampoc és gaire positiu. En el web de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials d’Espanya s’hi poden consultar les xifres i també pot descarregar-se el XXIV Dictamen de l’Observatori Estatal de la Dependència. Una dada colpidora és que cada 13 minuts mor a l’Estat espanyol una persona inclosa a les llistes d’espera, tant a la llista de les que esperaven l’avaluació del seu grau de dependència com la de les persones que ja hi han estat avaluades i estan a l’espera de rebre un servei per a atendre-la. Només el 2023 hi van morir 40.447 que esperaven ser avaluades o ateses. Segons la font esmentada, s'està abandonant sense atencions a prop de 300.000 persones que estan a l'espera d'un procediment. Al ritme de resolució del darrer any es tardarien més de 8 anys a aconseguir la plena atenció. A més, les quantitats monetàries de les prestacions s’han congelat, malgrat la inflació i l’increment dels preus, fet que devalua les economies de les persones que depenen d’aquestes prestacions per a mantenir una vida digna. I tampoc s’han resolt les desigualtats entre comunitats autònomes, així que segons on resideixes tens més o menys probabilitats de rebre atenció.

D’altra banda, relacionat també amb l’àmbit de l’atenció a la ciutadania que necessita suports per a assolir una vida mínimament digna, s’ha de recordar que el 2020 va rebre el Premi Europeu de Serveis Socials, que convoca l’European Social Network (ESN) en la categoria d’investigació, el procés participatiu per a elaborar la Llei 3/2019 de Serveis Socials Inclusius i els Laboratoris de Serveis Socials del País Valencià, impulsats per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana.

Bé, doncs, amb la Llei 6/2024 de Simplificació Administrativa (que de simple no té res perquè és quasi un patracol de 252 pàgines) han eliminat tot el que tenia de positiu la Llei de Serveis Socials Inclusius, fent passes enrere tornant al model del segle anterior amb macrorecursos que atenen moltes persones amb poc de personal. A més, s’afavoreix els guanys per a les empreses privades que gestionen aquests recursos i que es lucren aprofitant-se de les necessitats de les persones. Tot plegat, el resultat pot ser un procés de privatització pur i dur.

Com escriu Encarna Canet, a l’article que va publicar al diari La Veu, «s’elimina l’obligació de la prestació de serveis bàsics per banda de l’Administració pública (ja ho faran les empreses privades), i es debilita així un dels pilars bàsics de l’Estat de Benestar com són els Serveis Socials tan necessaris per a tota la població», fet que «suposarà un risc de precarització dels serveis essencials que afectarà les persones usuàries i les seues famílies».

La majoria de la població no se n’assabenta del perquè s’aproven lleis com aquesta, que representa una retallada dels drets socials. Les ciutadanes i ciutadans hauríem de tenir més consciència de la importància del nostre vot quan ens convoquen a dipositar-lo en una urna; saber com pot influir en el nostre benestar futur, i en el de la resta de la societat, l’opció política que elegim. Ens calen governs que mantinguen vigents els nostres drets, que els eixamplen, i que s’ocupen de fer-los efectius.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 58 pàg. 4. Gener 2025)