AMB CAMES QUE RODEN (155)
«El II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal»
El 18 de juliol
del proppassat 2023 el Consell de Ministres va aprovar el II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal. Espanya
País Accessible, presentat per la Direcció General de Drets de les
Persones amb Discapacitat, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. El Pla
és una aposta ferma per la transformació cultural i la manera d'abordar l’accessibilitat
que, tradicionalment, s’ha entès com a adaptacions realitzades, fonamentalment
en el medi físic, per a facilitar l’accés de les persones amb discapacitat.
Aquest Pla entén
l'accessibilitat com a part essencial del contingut dels drets, és a dir, considerant
els drets humans com a instruments que protegeixen o faciliten béns per al
desenvolupament d'una vida humana digna. Sense accessibilitat no es pot
executar el dret.
En l'elaboració d’aquest
pla s’ha comptat amb la participació de les persones amb discapacitat, les seues
famílies i les seues organitzacions representatives. A més es va realitzar una microenquesta
dirigida a la població en general, a fi de comptar amb l’opinió ciutadana, ja
que l'accessibilitat universal és un principi que a banda de
ser un factor fonamental per a la inclusió social i la igualtat d’oportunitats
de las persones amb discapacitat, millora la qualitat de vida de tota la
ciutadania i afecta a tota la població.
D’altra banda, també
es van fer Meses de Diàleg Interministerial, que van permetre realitzar un
diagnòstic y unes propostes d’actuacions d’acord amb les necessitats, competències
i instruments que té l’Administració General de l’Estat per a poder desenvolupar-lo.
No obstant això,
en el text es troba a faltar la concreció d’algunes mesures sobre accions que
han de dur a cap les persones amb diversitat funcional en les seues rutines
diàries, com ara obrir una porta no automàtica a un establiment o oficines
d’atenció pública. En aquest pla no s’especifica si el personal que treballe
allà estarà obligat a ajudar per a facilitar l’accés a la persona amb mobilitat
reduïda; així com tampoc s’estipula si l’esmentat personal té l’obligació de
facilitar l’acció de pagament d’un servei a persones que tinguen dificultats
per a fer-ho totes soles. I un altre cas que tampoc no s’hi concreta és el del
lloc on han d’estar situades les localitats accessibles per a persones amb
mobilitat reduïda en recintes esportius, teatres, cinemes, etc., i que en
moltes ocasions no són ubicades en els indrets més adequats ni molt menys.
Quant a
l’accessibilitat a les noves tecnologies només esmentarem un dels detalls que
fan més difícil l’ús d’aquestes a qui hi manifesta dificultats. Ens referim als
temps establits en els webs, per exemple, per a omplir un formulari i que, en
el cas de les persones usuàries que escriguen amb lentitud, no són prou llargs per
a completar-lo. Hi hauria d’haver una opció especial.
La Llei General dels drets de les persones amb
discapacitat i la seua inclusió social fixa en nou anys
la durada dels plans d'accessibilitat, per la qual cosa aquest II Pla Nacional
d'Accessibilitat. Espanya País Accessible, abastarà des de l'any 2023 fins el
2032, tots dos inclosos, que és un període de temps molt extens. Per aquest
motiu s’ha plantejat fer un seguiment triennal que servirà per a avaluar el
progrés en la implementació de les mesures recollides. Per a això, cada tres
anys, a partir de la data d'aprovació del pla, s'elaborarà un informe de
progrés que recopilarà tres qüestions fonamentals:
- Situació i grau d'execució de les mesures
desenvolupades en el període marcat (tres anys).
- Detecció de mesures no implementades, que haurien
d’haver-se desenvolupat, acompanyant una breu justificació de la causa.
- Accions previstes a desenvolupar en els pròxims tres
anys.
Amb la redacció
d'aquests informes de progrés es contribuirà al seguiment i avaluació
intermedis, obtenint un balanç de les mesures implementades per eix estratègic
i el seu progrés. I tant de bo, aquests informes, també servisquen per afegir
qüestions importants que no s’hi han acabat de perfilar, com les esmentades més
amunt.
Per a acabar,
recordem que l’article 9 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les
Persones amb Discapacitat parla de les
mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir l’accessibilitat, en
igualtat de condicions amb les altres, a l'entorn físic, el transport, la
informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la
informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al
públic o d'ús públic, tant en zones urbanes com en rurals.
Perquè totes les
persones som ciutadanes amb els mateixos drets i, per suposat, obligacions.
