AMB CAMES QUE RODEN 

(161)

«L'abandó educatiu primerenc en l’estudiantat amb discapacitat a Espanya»

El proppassat 9 de setembre, propulsat i elaborat per la Fundació ONCE, es va presentar l’informe «Diagnóstico sobre el abandono educativo temprano de estudiantes con discapacidad» que va desenvolupar KSNET (Knowledge Sharing Network S.L), una empresa dedicada a la transferència de coneixement que té per objectiu millorar els programes i les polítiques que tenen un impacte tant social com econòmic.

Les dades més punyents d’aquest estudi basat en una enquesta que s’hi va fer, l’univers de la qual incloïa 423 joves amb discapacitat d'entre 18 i 24 anys de tota Espanya, són que la taxa d'abandó educatiu primerenc en l’estudiantat amb discapacitat a tot l'Estat espanyol se situa en el 19,9% per a tota mena de formació i s'eleva fins al 25,1% si només s'analitza la renúncia a estudis oficials o reglats. Això indica que hi ha una diferència superior a quasi sis punts amb l’abandonament registrat entre la joventut que no té cap discapacitat certificada.

L’objectiu de l’estudi, tal i com es va exposar en la seua presentació, tracta d’identificar quins són els factors que s’associen a l'abandó escolar primerenc d’adolescents amb discapacitat amb la finalitat de plantejar estratègies de resposta que atenuen aquesta dinàmica negativa.

Quant a la divergència entre les xifres de tots dos grups –estudiantat amb i sense discapacitat reconeguda-, pot ser causada per una interacció complicada entre barreres pedagògiques, estructurals, socials i emocionals que, a més, succeeix a conseqüència de trajectòries d'exclusió progressives. Entre les barreres esmentades a l’informe estan la percepció per part dels mateixos estudiants i estudiantes de baix rendiment acadèmic (24,7%), el malestar en el centre educatiu (19,5%), els problemes de salut i teràpies associades a la discapacitat (18,2%), la manca d'opcions formatives alineades amb els seus interessos (15,6%) i l’assetjament escolar (10,4%). També s’assenyalen les diferències de gènere i interseccionalitat (les dones amb discapacitat expressen més graus de desmotivació i violència escolar, mentre que els homes manifesten més dificultats d'integració).

Respecte a les trajectòries d'exclusió progressiva, s’assenyala que són processos en els quals s'acumulen obstacles que afebleixen el vincle amb el sistema educatiu. Alguns d'aquests obstacles són el sentiment de soledat al patí que experimenta el 31% de l’estudiantat enquestat; el sofriment de maltractament escolar referit pel 20,9%, o el no poder seguir el ritme de les classes, expressat pel 59%. A més, l’estudi afirma que el model educatiu es basa encara en estructures i metodologies poc flexibles, que no recullen de manera escaient la diversitat de ritmes, estils d'aprenentatge i necessitats de suport. Així com també segueixen havent problemes d’accessibilitat física als centres, la falta de transport adaptat i l'absència de tècnics de suport des de l'inici del curs, especialment en el cas de l'alumnat amb discapacitat física o orgànica. D’altra banda, s’indica que es percep escassetat d'opcions laborals adequadament adaptades a les capacitats de joves amb discapacitat sensorial, fet que minva la seua motivació per a continuar estudiant.

A pesar de les barreres enumerades, també s’identifiquen factors de protecció rellevants que contribueixen a sostenir les trajectòries educatives com ara el suport familiar i comunitari, que es confirma com un pilar clau en el dia a dia, ja que ofereix suport emocional i ajuda pràctica en l'execució de tasques; recursos complementaris de les associacions, i informació clara, accessible i primerenca sobre opcions formatives, recursos de suport i ajudes disponibles.

Finalment, en les conclusions, hi ha tot un seguit de recomanacions dirigides a reduir l'abandó escolar primerenc. I quant a les polítiques d'inclusió educativa en concret, s’hi parla de mesures com adoptar el Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA) per a eliminar barreres en l'accés i participació.

És evident, que un sistema d’educació inclusiu que no compte amb els recursos pertinents i suficients és un sistema que condemna al fracàs a l’estudiantat amb necessitats especials. I l'accés a l'educació i la formació és la porta per a l'ocupació de persones amb discapacitat, brindant oportunitats laborals adequades i dignes.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 61 pàg. 4. Octubre 2025)