AMB CAMES QUE RODEN
(161)
«L'abandó
educatiu primerenc en l’estudiantat amb discapacitat a Espanya»
El
proppassat 9 de setembre, propulsat i elaborat per la Fundació ONCE, es va
presentar l’informe «Diagnóstico sobre el abandono educativo
temprano de estudiantes con discapacidad» que va desenvolupar KSNET (Knowledge
Sharing Network S.L), una empresa dedicada a la transferència de coneixement que té per
objectiu millorar els programes i les polítiques que tenen un impacte tant
social com econòmic.
Les
dades més punyents d’aquest estudi basat en una enquesta que s’hi va fer,
l’univers de la qual incloïa 423 joves amb discapacitat d'entre 18 i 24 anys de
tota Espanya, són que la taxa d'abandó educatiu primerenc en l’estudiantat amb
discapacitat a tot l'Estat espanyol se situa en el 19,9% per a tota mena de
formació i s'eleva fins al 25,1% si només s'analitza la renúncia a estudis
oficials o reglats. Això indica que hi ha una diferència superior a quasi sis
punts amb l’abandonament registrat entre la joventut que no té cap discapacitat
certificada.
L’objectiu
de l’estudi, tal i com es va exposar en la seua presentació, tracta d’identificar
quins són els factors que s’associen a l'abandó escolar primerenc d’adolescents
amb discapacitat amb la finalitat de plantejar estratègies de resposta que
atenuen aquesta dinàmica negativa.
Quant
a la divergència entre les xifres de tots dos grups –estudiantat amb i sense
discapacitat reconeguda-, pot ser causada per una interacció complicada entre
barreres pedagògiques, estructurals, socials i emocionals que, a més, succeeix
a conseqüència de trajectòries d'exclusió progressives. Entre les barreres
esmentades a l’informe estan la percepció per part dels mateixos estudiants i
estudiantes de baix rendiment acadèmic (24,7%), el malestar en el centre
educatiu (19,5%), els problemes de salut i teràpies associades a la
discapacitat (18,2%), la manca d'opcions formatives alineades amb els seus
interessos (15,6%) i l’assetjament escolar (10,4%). També s’assenyalen les
diferències de gènere i interseccionalitat (les dones amb discapacitat
expressen més graus de desmotivació i violència escolar, mentre que els homes
manifesten més dificultats d'integració).
Respecte
a les trajectòries d'exclusió progressiva, s’assenyala que són processos en els
quals s'acumulen obstacles que afebleixen el vincle amb el sistema educatiu.
Alguns d'aquests obstacles són el sentiment de soledat al patí que experimenta
el 31% de l’estudiantat enquestat; el sofriment de maltractament escolar
referit pel 20,9%, o el no poder seguir el ritme de les classes, expressat pel
59%. A més, l’estudi afirma que el model educatiu es basa encara en estructures
i metodologies poc flexibles, que no recullen de manera escaient la diversitat
de ritmes, estils d'aprenentatge i necessitats de suport. Així com també segueixen
havent problemes d’accessibilitat física als centres, la falta de transport
adaptat i l'absència de tècnics de suport des de l'inici del curs, especialment
en el cas de l'alumnat amb discapacitat física o orgànica. D’altra banda, s’indica
que es percep escassetat d'opcions laborals adequadament adaptades a les
capacitats de joves amb discapacitat sensorial, fet que minva la seua motivació
per a continuar estudiant.
A
pesar de les barreres enumerades, també s’identifiquen factors de protecció
rellevants que contribueixen a sostenir les trajectòries educatives com ara el
suport familiar i comunitari, que es confirma com un pilar clau en el dia a
dia, ja que ofereix suport emocional i ajuda pràctica en l'execució de tasques;
recursos complementaris de les associacions, i informació clara, accessible i
primerenca sobre opcions formatives, recursos de suport i ajudes disponibles.
Finalment,
en les conclusions, hi ha tot un seguit de recomanacions dirigides a reduir
l'abandó escolar primerenc. I quant a les polítiques d'inclusió educativa en
concret, s’hi parla de mesures com adoptar el Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA) per a eliminar
barreres en l'accés i participació.
És evident, que un sistema d’educació inclusiu que no compte amb els recursos pertinents i suficients és un sistema que condemna al fracàs a l’estudiantat amb necessitats especials. I l'accés a l'educació i la formació és la porta per a l'ocupació de persones amb discapacitat, brindant oportunitats laborals adequades i dignes.
(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 61 pàg. 4. Octubre 2025)
