AMB CAMES QUE RODEN (116)

«El Tribunal Suprem determina la compatibilitat de la percepció d’una pensió per una incapacitat permanent amb el desenvolupament d’un treball com a persona autònoma»

Una sentència del Tribunal Suprem determina la compatibilitat de la percepció d’una pensió per una incapacitat permanent amb el desenvolupament d’un treball com a autònom.

El cas que ha dut a emetre l’esmentada sentència té el seu origen quan, l’any 2009, un home que amb anterioritat treballava com a cuiner, va començar a percebre una pensió per incapacitat permanent absoluta. Transcorreguts set anys, en 2016, va acceptar un treball en una empresa informàtica en qualitat d’autònom. La faena la realitzava assegut i amb un temps parcial de sis hores diàries de dilluns a divendres. En assabentar-se d’aquesta circumstància, l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) va decidir retirar-li la prestació perquè estimava que s'estava beneficiant d'un subsidi d'incapacitat mentre exercia com a autònom, fet que es considerava del tot incompatible.

El treballador ho va dur a judici i el tribunal, al qual va recórrer l’home, li va donar la raó. No obstant això, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va dictar sentència a favor de l’INSS revocant la sentència anterior i, finalment, desprès de ser recorregut de nou pel treballador, el Tribunal Suprem va manifestar que declarar la incompatibilitat entre un subsidi per incapacitat i el treball «tindria un cert efecte desmotivant sobre la reinserció social i laboral de qui es troba en situació d'incapacitat permanent». També va indicar que es pot permetre la simultaneïtat entre les pensions vitalícies, com en el cas de la d'incapacitat permanent absoluta, i aquelles activitats que siguen compatibles amb l'estat del subjecte en qüestió.

Aquesta sentència pot establir un precedent en una qüestió que en molts casos frena la iniciativa de moltes persones amb discapacitat que intentarien posar en marxa projectes o acceptar treballs que poden fer perfectament. La por a perdre els ingressos d’una pensió que els dona una mínima seguretat les coarta a l’hora de prendre decisions.

Així mateix, són molt positius els avanços en la protecció social de las persones que treballen com a autònomes i manifesten una discapacitat, inclosos en el Reial Decret que va publicar-se el proppassat 28 de desembre en el BOE i que va entrar en vigor l’1 de gener d’aquest any. Entre altres mesures s’ha de destacar la que afavoreix la continuïtat laboral de treballadors/es per compte propi que tenen una discapacitat igual o superior al 33%, ja siga per un accident o una malaltia, certificada mentre estan donades d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), podent-se beneficiar, d’aquesta manera, de les reduccions i bonificacions existents per a les persones amb discapacitat que accedeixen a tals avantatges al donar-se d’alta com a autònomes i que ja tenien una discapacitat inicial.

D’altra banda, aquelles persones amb discapacitat que s’hi donen d’alta inicial o que no hagueren esta donades d’alta en els dos anys immediatament anteriors a la data de la seua afiliació, es podran beneficiar, si elegeixen cotitzar per la base mínima, d’una reducció sobre la cotització per contingències comuns durant els primers 12 mesos següents a la data de l’alta, consistent en una quota única mensual de 60 euros.

Entre les noves mesures també està la possibilitat de contractació per compte d’altri de fills o filles amb discapacitat, fins i tot convivint, sense importar la seua edat quan manifeste una discapacitat física o sensorial reconeguda igual o superior al 33% i inferior al 65%, sempre que s’hi done d’alta per primera vegada en el sistema de la Seguretat Social.

Totes aquestes millores podran afavorir que la inserció o la continuïtat en el món laboral puga ser més factible per a les persones amb diversitat funcional. I és evident que tenir un treball remunerat, a banda de pujar l’autoestima, proporciona una mínima estabilitat econòmica que pot augmentar la qualitat de vida d’aquestes dones i homes que tenen unes necessitats especials.

En aquest enllaç podreu trobar el text complet del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2018/12/29/pdfs/BOE-A-2018-17992-C.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXXI 18/06/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (115)

«Un nou catàleg de prestacions ortoprotètiques entrarà en vigor el proper 1 de juliol»

El proppassat 3 de maig es va commemorar el Dia Nacional de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, recordant que aquest instrument que promou la garantia i l’exercici dels seus drets a aquesta part de la ciutadania va estar ratificat per l'Estat espanyol el 3 de maig de 2008. En altres escrits hem fet esment d’alguns dels articles de la Convenció que fan referència a drets concrets, però en aquesta ocasió ens volem referir al dret a accedir als productes ortoprotètics, que no es reflecteix en un article concret però que, no obstant això, es pot sobreentendre en molts paràgrafs d’articles que garanteixen el benestar, el dret a la salut o a la mobilitat. L’ortoprotesi es pot definir com una pròtesi externa per a la correcció quirúrgica o mecànica de les condicions estructurals i funcionals del sistema neuromuscular o de l’esquelet, així com per a reemplaçar total o parcialment un segment d’un membre absent o deficient. 

Sobre aquesta qüestió, i en l’àmbit de l’Estat espanyol, s’ha de comentar l’Ordre SCB/45/2019, de 22 de gener, per la qual es modifica l'annex VI del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el procediment per a la seua actualització, es regula el procediment d'inclusió, alteració i exclusió de l'oferta de productes ortoprotètics i es determinen els coeficients de correcció. Aquesta ordre, que entrarà en vigor el proper 1 de juliol, entre els canvis que aporta està el de proporcionar una prestació ortoprotètica equitativa perquè estableix un catàleg comú de cadires de rodes, òrtesis i ortopròtesis especials per a tot el SNS, millorat i més actualitzat, que se suposa eliminarà les desigualtats que hi havia fins ara entre les diferents comunitats autònomes. Aquestes comptaran amb un període de 6 mesos per a adaptar els seus catàlegs a les disposicions de l'esmentada ordre, quedant d’aquesta manera a les seues mans el desenvolupament, amb la qual cosa les desigualtats territorials podrien seguir existint.

El nou catàleg incorporarà 48 nous tipus de productes (diverses classes de cadires de rodes, fèrules, cotilles, caminadors, coixins antiescares, etc.) i en el qual també s’amplien les indicacions d'alguns ja existents (coixins per a previndre úlceres per pressió, cadires de rodes especials per a persones usuàries actives...), cobrint així necessitats que fins ara no hi estaven reflectides. D’altra banda, s'estableix una vida mitjana per a cada tipus de producte amb l’objectiu d’augmentar les garanties a les usuàries i usuaris quant a la qualitat i eficiència dels productes. En aquest sentit, s'establiran més requisits per a la prescripció, per a la dispensació i per als establiments. A més, es regularà un procediment d'inclusió i actualització dels productes en l'oferta, que serà telemàtic, i s'identificarà cada producte a finançar mitjançant un codi i un precinte identificatiu que permetrà controlar millor els prescrits i dispensats.

Tot i que en general es pot considerar positiva l’ampliació del catàleg, perquè augmenta el ventall de mitjans a què tindran accés les persones amb diversitat funcional per a millorar la seua qualitat de vida diària i, d’aquesta manera, tenir més possibilitats d'implementar el seu projecte de vida propi, també és veritat que el catàleg de productes ortoprotètics continua mostrant deficiències. Entre d’altres, s’hi troben a faltar alguns recursos com les grues i les cadires de dutxa, uns productes de suport que per a moltes persones són de primera necessitat i que sembla que des de l’administració se segueixen considerant objectes de luxe. Per cert, hi ha molts productes que seguiran sent de copagament, pels quals s'haurà d'aportar entre 12 i 30 euros.

La prestació ortoprotètica té molta transcendència per a les persones amb discapacitat o que requereixen una recuperació funcional, pel fet que, des del punt de vista sanitari, social i laboral, cobreix més o menys una part de les necessitats especials d'aquestes ciutadanes i ciutadans. És un recurs indispensable per a assolir la igualtat d'oportunitats. No obstant, cal remarcar que ha quedat exclosa de l’ordre una figura que és molt important perquè la prestació ortoprotètica aconseguisca la màxima eficiència: la del personal professional que desenvolupa el seu treball a les ortopèdies. Aquests i aquestes professionals, en molts casos, són fonamentals a l’hora d’orientar sobre quin producte és el més adequat, així com per informar de com s’utilitza.

En aquest enllaç podeu consultar el text íntegre de l'Ordre publicada al BOE: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2019/01/25/pdfs/BOE-A-2019-856-C.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXIX 21/05/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (114)

«Temps d’eleccions»

Ja tornem a estar una altra vegada en campanya electoral. I en aquesta ocasió, si més no a la Comunitat Valenciana, per partida doble perquè el Govern de la Generalitat ha decidit avançar les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les eleccions generals al Congrés dels Diputats –i Diputades- i al Senat, convocades pel Govern de l’Estat davant la impossibilitat d’arribar a un consens amb altres forces polítiques que componen la cambra parlamentària sobre diverses mesures que concerneixen a tota la ciutadania. Però el detonant definitiu d’aquesta convocatòria d’eleccions generals ha sigut la manca de suports per a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que havia elaborat el govern vigent.

Amb la caiguda d’aquests PGE es van bloquejar moltes de les iniciatives socials tan necessàries que hi incloïen, tals com les ajudes a les persones en situació de dependència, la implantació –novament- de la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores i cuidadors no professionals que atenen a familiars dependents, o l'ampliació del subsidi d’atur per a majors de 52 anys. Algunes d’aquestes disposicions es van aprovar per part del Govern socialista amb un reial decret de mesures urgents, a primers del mes de març, però la seua futura implimentació quedarà a mercè de les directrius del nou govern que es forme després dels comicis.

Així mateix, aquesta interrupció de la legislatura també comportarà la congelació de la inversió pública en infraestructures i l’anul·lació de l'aportació prevista a les comunitats autònomes, alhora que significarà un altre retard en la reforma del sistema de pensions. Per sort, la revalorització d’aquestes no pot ser revocada, ni tampoc la pujada del salari mínim interprofessional, però cal tenir molt present que el buit pressupostari impossibilita una reestructuració a fons dels ingressos i les despeses de la Seguretat Social. D’altra banda, tampoc es podran aplicar les noves mesures fiscals previstes per a recaptar fons, fet que pot suposar un augment del dèficit que s’arrossega des de fa anys.

S'ha de recordar que en a penes 28 mesos s'han convocat tres eleccions generals i hi ha hagut dos governs. Tot açò implica una important despesa econòmica innecessària en campanyes electorals, que no beneficia gens a la solució dels problemes reals de la ciutadania i dificulta el funcionament de tots els engranatges administratius de l'Estat.

Esperem que els nous Governs que es constituïsquen derivats dels resultats de les properes eleccions, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, no es dediquen a governar carregant-se allò que de positiu han fet altres partits polítics. Els demanem que siguen conscients que les mesures, lleis, etc., que apliquen ho facen pensant en el bé de les ciutadanes i ciutadans; sobretot d'aquelles persones que més suports necessiten per a assolir una vida digna i amb perspectives de futur, entre les quals es compten les dones, les persones amb discapacitat i la gent major.

I recordeu: votar és un dret, que va costar molt d'aconseguir per part de les dones i altres col·lectius discriminats, que a l'Estat espanyol no és obligatori exercir. No obstant això, pensem que hi ha una obligació moral, com a ciutadanes i ciutadans, d'expressar quin model de societat volem mitjançant el nostre vot. I si no votem, no podem exigir després.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXVII 16/04/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (113)

Presentació de l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere»

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (més conegudes com TIC) han transformat d'una forma –creiem- irreversible els hàbits i les pràctiques de la ciutadania en general a l’hora d’informar-se, comunicar-se, comprar, fer gestions... la qual cosa en teoria millora la qualitat de vida de les persones. 

Les TIC són una eina que s’utilitza per a interrelacionar-se i finalment han esdevingut TRIC (Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació), s’ha afegit la lletra R que representa l’impacte que tenen aquestes tecnologies en les relacions interpersonals.

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló ha presentat l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere», que és el resultat de les investigacions dutes a terme per l’esmentat grup el 2018, l’objectiu del qual era realitzar un estudi sobre la percepció que tenen i l'ús que fan de les TRIC les persones amb diferents capacitats.

Per a això, es va confeccionar com a primera iniciativa una xicoteta enquesta, la qual es va redactar en lectura facilitada perquè resultara més fàcil contestar-la. Conscients de la dificultat d’arribar directament a una gran quantitat important de persones amb diferents capacitats, es va optar per remetre el qüestionari a les organitzacions de persones amb diversitat funcional preferentment a la província de Castelló, amb les quals ja s’havia col·laborat anteriorment, per la qual cosa els resultats es poden circumscriure a aquest territori.

A partir de les conclusions extretes de les respostes rebudes es pot inferir que en la societat de la informació, des de la perspectiva tant de les persones amb discapacitat com de la ciutadania de més edat, es poden albirar avanços espectaculars en les TRIC. Les telecomunicacions imposen terminis temporals molt breus i dinàmiques de mercat innovadores, només un recolzament decidit per part de les diferents administracions, particularment l’administració central, pot evitar que col·lectius com els esmentats, i en particular les dones que formen part d’aquests, queden marginats. Com queda ben clar en el títol de l'estudi, en aquest s'accentua el punt de vista des d'una perspectiva de gènere i en aquest sentit cal esmentar les possibilitats que ofereixen les TRIC per a les dones amb diversitat funcional. Tot i les barreres vigents tan importants que s’enumeren en l'estudi i que, com s'extrau de l'enquesta, tenen més impacte en les dones, a més de les diferències en l'ús i el temps emprat en les TRIC, les dones han de participar de la societat tecnològica i ser part d’aquesta, no únicament amb el rol d’usuària passiva, sinó amb la possibilitat de ser usuària activa com a promotores de continguts i desenvolupaments dins de la societat de la informació.

Cal aprofitar el potencial de les TRIC com a eines generadores d'espais que permeten donar visibilitat a determinats grups socials, entre aquests les dones amb discapacitat. D'aquesta manera, les TRIC esdevenen canals on exposar situacions vitals i donar a conèixer necessitats específiques que passen inadvertides moltes vegades, servint a més per generar xarxes socials, les quals són fonamentals per apoderar a les dones amb discapacitat, mantenir-les informades i evitar situacions de violència masclista. Per tot això des de les organitzacions públiques i privades, s’ha de fomentar plans d'igualtat i d'inclusió, ja que les dones amb diversitat funcional estan sotmeses a situacions de discriminació múltiple originades precisament pel fet de ser dones i per tenir discapacitat.

Més informació en http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/wp-content/uploads/2013/07/ZZ-Informe-final_GIAT-TRIC.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXV 12/03/2019)