Benvingudes sigueu totes les persones que visiteu aquest racó i que llegiu els nostres escrits.

divendres, 26 d’abril del 2013


València necessita una cançó.


'València necessita una cançó' és un documental que s'endinsa en el moment que atravessa la música cantada en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i diversitat en són les claus. L'objectiu: la normalitat dins d'un país lluny encara de ser-ho.

Raimon, Feliu Ventura, Miquel Gil, Vicent Torrent (Al Tall), Xavi Sarrià (Obrint Pas) o Pep Gimeno "Botifarra" són alguns dels noms propis que donen vida a aquesta radiografia de l'actualitat musical valenciana.


Direcció i realització: Borja Pons i Guillem Nicolàs
Edició: Borja Pons
Ajudant de producció: Mireia Mas
Disseny: Baptiste Pons
Música: Feliu Ventura, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra", Orxata Sound System, La Gossa Sorda, Xerramequ Tiquismiquis.
Col·labora: Universitat Politècnica de València (EPSG) i Tramuntana Produccions

"València necessita una cançó
per a recuperar el vell somriure
de quan senyoreja sobre el món
amb una ment desperta, alerta i lliure."
(Feliu Ventura)



Es pot veure aquest documental en aquest enllaç:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=XyroWUslXN0#

dimarts, 26 de març del 2013



ISONOMIA ABORDARÀ LA SEXUALITAT DE LES DONES AMB DISCAPACITAT
El Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia ha decidit abordar, com tema monogràfic a desenvolupar durant 2013, la importància de naturalitzar la sexualitat de les dones amb discapacitat. Des del grup es planteja investigar sobre si la violència masclista cap a les dones amb discapacitat, per part de subjectes que conviuen amb elles, presenta una connotació sexual, la manifestació de la qual té diferents maneres i graus: des del rebuig més ofenedor (que es pot expressar mitjançant mirades despectives), fins a abusos (relacions no consentides, tocaments,...), passant per l'agressió verbal.
Això s'incardina en una visió de les persones amb diversitat funcional, sovint molt estesa, que o bé "no tenen sexualitat" (està absolutament invisibilitzada) o bé es considera que "és un comportament aberrant", sense que entre una opció i una altra haja possibilitats sexuals intermèdies. Desgraciadament, aquestes visions de la sexualitat de les persones amb diversitat funcional són molt generalitzades i es basen en el desconeixement i/o la negació que aquestes dones i homes tenen els mateixos drets que la resta de ciutadanes i ciutadans a expressar i manifestar les seues inquietuds sexuals.
Des del Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia es fa una crida a la participació de totes les associacions de persones amb discapacitat, així com a altres entitats i particulars que desitgen fer aportacions sobre el tema.

divendres, 15 de març del 2013



AMB CAMES QUE RODEN (47)

Els nombrosos casos de corrupció que d’un temps ençà no paren d’eixir a la llum, protagonitzats per la classe política i altres personatges, estan esdevenint un fet habitual que fa més indignant aquesta crisi i els fa perdre tota la credibilitat a l’hora d’aplicar les retallades més salvatges a la ciutadania que més suport necessita, que justifiquen en nom del sacrifici comú que diuen que cal per superar-la.
La crisi afecta a quasi totes i tots, però, com sempre, qui més la patim som els col·lectius més vulnerables. L'any 2006 hi van aprovar la Llei de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que ens van vendre com “el quart pilar de benestar” i un important pas endavant en l’atenció a les persones amb diversitat funcional. De bon principi ja hi havien molts dubtes sobre el desplegament i correcta implementació, els quals aviat van ser palesos perquè des de la presentació de tota la documentació i la sol·licitud de reconeixent de la situació de dependència, passant per la resta de tràmits, fins que hi arriba la resolució passen mesos o anys d'espera. En casos de persones ancianes o amb processos degeneratius la resolució arriba quan la beneficiària ja s’ha mort.
Des que governa l’Estat el Partit Popular, l’aplicació d’aquesta llei ha empitjorat. Per exemple, en el cas de la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar s’ha suprimit la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores informals i, en principi, s’ha rebaixat un 20% la quantia a percebre, però que en casos hi arribarà al 90% si la persona beneficiària té ingressos que sobrepassen el barem que establit. S’ha donat el cas que algunes persones tan sols han rebut 20 euros de la darrera mensualitat ingressada amb dos o tres mesos d’endarreriment. La mal anomenada Llei de la dependència ja només és una burla per a les persones amb diversitat funcional. I com que callem i ho aguantem tot, encara s'acanissen més amb nosaltres i ara ens han llevat la gratuïtat dels medicaments i productes ortopròtesics (cadires de rodes, pròtesis...), imprescindibles per a portar una vida digna i desenvolupar les activitats quotidianes com qualsevol altra persona.
Ens estan suprimint l’exercici dels nostres drets i volen robar-nos la nostra dignitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 137 de VOX UJI. Març 2013)


dimecres, 6 de febrer del 2013

Dia Internacional de la Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina (6 de febrer)
Estimada companya, Estimat company:
Des del Vicedeganat de la Titulació de Medicina ens complau informar la comunitat universitària que la comunitat internacional celebra hui el dia Mundial de la Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, davall el lideratge de la Unió Africana, i el suport del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) i UNICEF.
L'OMS dedica atenció especial a la indignant tendència que puguen ser metges, infermeres i assistents de salut els que realitzen la mutilació genital femenina, ja que així contribuïxen a legitimizarla i a mantindre.
La mutilació genital femenina afecta al voltant de 140 milions de xiquetes i dones, i cada any més de 3 milions de xiquetes corren risc de patir-la.
El Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina se celebra cada any per a sensibilitzar el públic sobre eixa pràctica. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) es va comprometre a eliminar la mutilació genital femenina en el termini d'una generació. Per a això, organitza activitats de divulgació, investigació i orientació dirigides als professionals de la salut i els sistemes de salut.
Mutilació genital femenina és l'expressió oficial utilitzada per l'OMS. S'ha d'evitar anomenar-la com a circumcisió femenina ja que no és una excisió sinó una mutilació en major o menor extensió i constituïx una forma de violència contra la dona.
La pràctica és un ritual d'iniciació que es realitza en alguns països d'África i el Mig Orient. Constituïx una clara violació dels drets fonamentals de les persones que la patixen.
La mutilació genital femenina no té beneficis coneguts per a la salut. Comprén la lesió o l'extirpació total o parcial dels genitals externs femenins per motius culturals, religiosos però no metges ni terapèutics. Se sol realitzar sense anestèsics, i amb poca higiene sense precaucions d'asèpsia. Hi ha diversos tipus de mutilació: i) Amputació del prepuci del clítoris; ii) Mutilació total o parcial del prepuci del clítoris i els llavis menors (conserven els llavis majors) ; i iii) La infibulació: extirpen el clítoris i els llavis majors i menors. A continuació cusen de forma arcaica les ferides obertes deixant la vulva pràcticament tancada amb només un xicotet orifici cicatricial per a la menstruació i l'orina.
La Mutilació Genital Femenina té efectes i riscos per a la salut física, mental i sexual tant a curt com a llarg termini: causa infertilitat, infeccions cròniques, relacions sexuals doloroses, i provoca complicacions durant l'embaràs i el parto.
El 26 de novembre de 2012 l'Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució condemnant la mutilació genital femenina demanant a tots els Estats membres que desenrotllen mesures de castic i mesures educatives per a frenar-la. És preceptiu que es promulguen lleis que posen fi a la impunitat i que prohibisquen expressament esta pràctica, i que es protegisquen a les dones i a les xiquetes de formes de violència.
L'Assemblea General va demanar un esforç que les autoritats, servicis mèdics i líders religiosos i comunitaris redoblen els seus esforços per a augmentar la conscienciació i combatre les actituds que encara defenen l'ablació del clítoris femení.
María Trinidad Herrero Ezquerro
Vicedegana - Titulació de Medicina
Universitat Jaume I de Castelló