«O ara, o mai». Homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d'abril

«O ara, o mai». Homenatge a Joan Fuster al Teatre del Raval el 25 d'abril

 

25 d'abril del 1982, a la Plaça de Bous

 

En el 30è aniversari del gran aplec en commemoració de les «Normes del 32» a la Plaça de Bous de Castelló el 25 d'abril del 1982, Castelló per la Llengua homenatja l'escriptor suecà en els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians.

 

 

A la plataforma Castelló per la llengua ens complau d'informar-vos i convidar-vos a participar de l'acte d'homenatge a Joan Fuster que hem preparat pel 25 d'abril del 2012 al Teatre del Raval de Castelló a les 20h. L'acte es fa en record del 30è aniversari de l'aplec que, el 25 d'abril del 1982, va reunir a la plaça de bous de Castelló desenes de milers de valencianes i valencians en commemoració del 50è aniversari de les Normes de Castelló.

Joan Fuster, un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, profundament compromès amb la llengua i l'esdevenidor del nostre poble, hi va tenir un paper destacat, en aquest aplec. Enguany, a més, fa 50 anys de la publicació d'un dels seus llibres més coneguts, Nosaltres, els valencians, 90 anys del naixement i 20 de la mort. I és per això que l'acte vol lligar la memòria històrica de l'aplec a la Plaça de Bous amb el record del pensament de Joan Fuster i de la seua proposta nacional, i amb aquesta finalitat combinarà projeccions de l'aplec i del discurs que Fuster hi féu amb un repàs per la vida i les idees del de Sueca a través dels seus textos (llegits per escriptors de les comarques de Castelló) i l'actuació musical de Miquel Gil i Naia. Les entrades de l'acte es podran adquirir a la llibreria Babel de Castelló i a la seu d'Acció Cultural del País Valencià a la ciutat (C. Mare de Déu de la Balma, 1), a 5 euros o bé a 10 per les persones que vulguen col·laborar econòmicament amb el projecte.
Aquest homenatge és el primer dels actes que la nostra plataforma prepara per a la campanya de commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló, i que culminaran amb una gran manifestació al desembre.

Castelló per la llengua

Castelló de la Plana, 16 d'abril del 2012

Publicat a http://castelloperlallengua.blogspot.com/

MÉS INFORMACIÓ EN:

http://equoandalucia.org/equo-quiere-que-el-gobierno-defina-su-postura-frente-a-los-cultivos-transgenicos/

6 de febrero, Día Internacional de Tolerancia Cero con la Mutilación Genital Femenina

La Mutilación Genital Femenina (MGF) comprende, según la Organización Mundial de la Salud (OMS), todos los procedimientos que, de forma intencional y por motivos no médicos alteran o lesionan los órganos genitales. Más de 100 millones de niñas y mujeres han sido víctimas de esta práctica y más de tres millones están en riesgo de sufrir este procedimiento cada año. La circuncisión femenina se ve como un rito de iniciación para las niñas en algunas comunidades y se realiza con mayor frecuencia entre los cuatro y los diez años.

Heather Sipsma, de la Universidad de Yale (EEUU), es el autor principal de la investigación “Mutilación genital femenina: prácticas actuales y creencias en África occidental ”, un estudio transversal realizado en países de África occidental con los datos reunidos entre 2005-2007 en Burkina Faso, Costa de Marfil, Gambia, Ghana Guinea-Bissau, Mauritania, Nigeria, República de Níger, Sierra Leona y República Togolesa, que recoge la prevalencia y correlación de las prácticas de mutilación genital femenina y las creencias relacionadas.

Los datos mostraron que en Sierra Leona, Gambia, Burkina Faso y Mauritania, la prevalencia de MGF fue del 94%, 79%, 74% y 72%, respectivamente. Por el contrario sólo un 6% de las mujeres de Ghana y las República de Níger y Togolosa habían sido amputadas. Burkina Faso fue el único país que ha experimentado una reducción drástica en la prevalencia de MGF entre las madres (74%) y las hijas (25%). Además, sólo el 14,2% de encuestadas en dicho país afirmó que este procedimiento debería continuar practicándose. Respecto a los motivos para su práctica señalaron desde la fe en que aumenta la fertilidad o favorece la pureza hasta que eleva las oportunidades de matrimonio y previene las muertes prenatales. Estas creencias están fuertemente enraizadas en la tradición, la cultura y la religión, pero no tienen ninguna base científica, se aclara desde el estudio.

Todas las mujeres que se someten a este tipo de intervención padecen un dolor extremo (suele hacerse sin anestesia y sin las condiciones higiénicas y de esterilidad adecuadas) y pueden llegar a morir debido al excesivo sangrado. Asimismo, tienen un elevado riesgo de sufrir efectos secundarios graves como infecciones locales, formación de abscesos, tétanos, infección de la pelvis y del tracto urinario, así como SIDA o hepatitis. Y todo sin hablar de las secuelas psiquiátricas, como el síndrome de estrés postraumático.

La mutilación genital femenina, del tipo que sea, se considera una práctica dañina y una violación de los derechos humanos de las niñas y de las mujeres. Por ello, el Día Internacional de Tolerancia Cero con la Mutilación Genital Femenina se celebra cada año para sensibilizar a la ciudadanía acerca de esta práctica.

La OMS dedica este año, 2012, una atención especial a la preocupante tendencia de que sean las y los profesionales de la salud y los sistemas de salud quienes realicen la mutilación genital femenina, contribuyendo de ese modo a legitimarla y mantenerla.

Y, mirando de cara al futuro, tomando como referencia los resultados de las estrategias puestas en marcha en países como Burkina Faso, según se desprende del citado estudio, hay cuatro componentes clave para la reducción de la MGF: la educación y la conciencia de la comunidad; el uso de grupos más destacados para defender la abolición de esta práctica; el apoyo de las y los profesionales como enfermeras o curanderos tradicionales; y el cumplimiento de la legislación, por ello hay que invertir en ello.

Publicat a http://isonomia.uji.es/html2.php?file=docs/noticias/noticias_interior.html&id=1638

AMB CAMES QUE RODEN (41)

Diuen que totes i tots som iguals davant la Llei, però la realitat és molt diferent quan es tracta de persones amb diversitat funcional. En aquest cas la igualtat no és real ni efectiva. Es fan lleis especials adaptades a les persones amb discapacitat, que no s'implementen com cal i, per tant, no serveixen de massa. Potser seria millor no fer lleis particulars sinó adequar les generals a totes les ciutadanes i ciutadans sense cap mena de distinció.

En les proppassades eleccions generals a dos ciutadans, si més no, no els han permès exercir les seues funcions en una mesa electoral -després d’haver estat escollits- per ser persones amb discapacitat visual total. S’ha tornat a incomplir la Constitució (article 9.2) i la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació y accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, en la qual, d’acord amb la disposició cinquena, es diu que el govern establirà les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació als processos electorals i la vida política entre altres. Se suposa que així ho va fer amb el Reial Decret 422/2011, de 25 de març. Però si bé el reglament regula, entre altres qüestions, l’entorn accessible i les condicions per a les persones amb discapacitat auditiva, les persones amb diversitat funcional visual han quedat, una vegada més, excloses del procés electoral.

Els partits (PP, PSOE, PNV i CiU) no han aprofitat l’oportunitat d’impulsar la Mesa Administrada electrònicament, deixant que les juntes electorals de zona seguisquen invocant l’acord de 29 de febrer del 2000 referit a la exclusió de les persones amb discapacitat sensorial de tipus visual. Un reglament del tot obsolet, atès que tret de la identificació de la fotografia dels documents d’identitat la resta (identificació del número i DNI de la persona) és materialment possible.

Aprofitem per recordar a les persones invidents que poden demanar el kit del vot accessible que els permet votar sense la intervenció d’una tercera persona, com ha succeït fins ara, i sense encomanar-se a la bona fe de la persona que els acompanya.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 125 de VOX UJI. Febrer 2012)