Levante-EMV.com » Castelló lunes, 19 de mayo de 2008

Los discapacitados critican la falta de accesibilidad en aceras y edificios

Avant e Isonomía calculan que hay una decena de espacios públicos no adaptados

Joan Mestre, Castelló

Castelló continúa siendo una ciudad incómoda para las personas con discapacidad física.

Aunque la sensibilidad social ha aumentado y la administración local ha aplicado un buen número de medidas para mejorar la accesibilidad, a estas alturas todavía hay un sinfín de espacios a los que las personas con movilidad reducida no pueden acceder sin ayuda externa.

La ciudad cuenta desde hace pocos años con nuevas rampas en los accesos de cualquier inmueble de nueva construcción o con aparcamientos especiales para minusválidos. Pero aún queda un largo camino por recorrer. Así lo estiman los colectivos de discapacitados de Castelló de la asociación Avant y de la Fundación Isonomía. Según César Gimeno, colaborador con diversidad funcional de Isonomía, "Castelló ha avanzado mucho en accesibilidad en la última década, con la aplicación de medidas como el enrasado de las aceras. No obstante, también es cierto que siguen dándose algunos ejemplos de olvidos en los nuevos proyectos. En algunas remodelaciones de aceras no se instalan rampas hasta, que tras las consabidas reclamaciones de las personas afectadas, vuelven a aparecer los obreros para modificar las mismas aceras que terminaron apenas unos meses atrás".

Llama la atención la falta de accesibilidad en espacios de uso público. Las dos organizaciones han contabilizado una decena de inmuebles no adaptados. Isonomía cita la Subdelegación del Gobierno, la Agencia Valenciana de Turismo, el Patronato de Turismo en el Grau, la oficina de Correos de la calle Herrero, el acceso a las instalaciones deportivas de Gaeta Huguet desde la rotonda de Ordóñez, o la acera que rodea al colegio público Jaume I o el camino viejo de l'Alcora. Por su parte, Avant subraya las delegaciones de las Consellerias de Economía y Hacienda en la plaza Tetuán, la parte delantera del Teatro Principal que "nos obliga a entrar siempre por atrás", afirma Joaquín Nebot, responsable de Avant, quien advierte que a los palcos tampoco "pueden entrar las sillas de ruedas por la puerta". Asimismo, hay otros edificios públicos, como los centros de salud Pintor Sorolla o Pelleter, a los que las personas con silla de ruedas no pueden acceder sin la ayuda de otra al tener puertas manuales en sus entradas.
Avant además advierte que las rampas existentes en las aceras, incluso las recientes, están mal construidas. En opinión de Nebot, "a una persona con movilidad reducida y con silla de ruedas le resulta imposible poder utilizar las rampas si no están en cota cero". A este respecto, Nebot nombra la de la calle María Teresa González, cuya rampa tiene 3 o cuatro centímetros de altura; o las de las calles Lepanto y Juan Ramón Jiménez, que también mantienen un bordillo. "Da la impresión de que las personas que rigen nuestro consistorio se van dando poco a poco cuenta de la importancia de la accesibilidad universal, aunque, por otra parte, parece que aún no tienen muy claro lo que significa y suelen confundirla con diseño para todas y todos", afirma Gimeno.
Avant e Isonomía también denuncian la falta de sensibilidad de algunos ciudadanos. Por ejemplo, Avant asegura que los conductores utilizan una rampa situada entre las calles Cantó de Castalia y Salvador Guinot para aparcar su vehículo. "Aunque se hagan las obras según marca la ley, si la ciudadanía no es consciente de que aparcando sus coches en las rampas obstruyen el acceso a las rampas, se seguirá impidiendo la accesibilidad que se ha conseguido a través de muchas reivindicaciones por el simple hecho de no cumplir las normas", apuntan desde Isonomía.

AMB CAMES QUE RODEN (22)

Darrerament s’han produït abusos i agressions a persones amb diversitat funcional fetes amb l'única finalitat de gravar-les amb el telèfon mòbil i així penjar-les a Internet, en Youtube, com a vídeo “divertit”. Les víctimes solen ser persones que manifesten alguna diversitat funcional psíquica o malaltia mental, del tot vulnerables davant d’aquesta mena de vexacions. Per desgràcia, sempre han existit aquests tipus d’abusos, però només se n’assabentava el cercle més proper a la persona afectada perquè no s’enregistraven ni es divulgaven com ara permeten fer les noves tecnologies. Temem que aquesta barbaritat es pose de moda com ja ha succeït amb altres tipus d’actes violents, com ara gravar abusos a indigents, baralles entre adolescents o “gestes” tan perilloses com circular per una carretera de muntanya amb monopatí, fets expressament per poder penjar-los a Internet. Sense oblidar, és clar, les xarxes de pederastes que també fan servir aquest mitjà.
Si els cossos de seguretat especialitzats en perseguir delictes de pederàstia, infraccions de trànsit, etc., ja usen aquests vídeos com a prova imputadora, hem d’exigir que també s’utilitzen per a detenir als individus i indivídues que comenten vexacions contra persones amb diversitat funcional indefenses i que es prenguen ja mesures urgents i dràstiques per tallar de soca-rel aquests abusos. Sobretot que mai no queden impunes, perquè això crea sensació d’inseguretat ciutadana.

Per a finalitzar, recordar que el dia 3 de maig entra en vigor la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que en l’apartat 1. a) de l’article 8, Presa de consciencia, diu que els Estats Parts es comprometen a adoptar mesures immediates, efectives i pertinents per a sensibilitzar a la societat, fins i tot a nivell familiar, perquè prenga consciencia respecte de les persones amb discapacitat i fomentar el respecte dels drets i la dignitat d’aquestes persones. Entre tots i totes podem eradicar la violència cap a les persones amb diversitat funcional.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 84 de VOX UJI. Maig 2008)

En memòria d'Olaya Castells Vizcaíno

La Fundació Isonomia, de la qual va estar col·laboradora habitual, ja s'ha encarregat de recordar la memòria pública d'Olaya Castells, fundadora de l'ong Causas Unidas de Castelló, i de la seua tasca incansable en pro de totes aquelles dones que es troben en sectors marginats de la nostra societat. Les seues aportacions en matèria de prostitució han contribuït a fer visible la situació de les dones que exerceixen la prostitució a la província de Castelló.

Jo, avui, un any després de robar-nos-la una maleïda i criminal malaltia, vull recordar la imatge de l’Olaya que jo vaig tenir el plaer de conèixer, una gran dona i una gran lluitadora, plena de defectes i de virtuts com sol succeir amb totes les persones amb personalitat i que deixen petjada en cadascun dels amics i amigues que vam tenir el plaer de compartir la seua amistat.

Olaya, sigues on sigues, no oblides que tenim una cita pendent, que em vas prometre el darrer dia que ens vam veure que quedaríem un dia, quan t’hagueres recuperat, per fer un berenar i menjar-nos un bon pernil acompanyat de pa amb tomàquet, com vas dir-me en un valencià que asseguraves que algun dia parlaries...

Estic segur que d’alguna manera m’estaràs dedicant un somriure d’aqueixos que sempre em regalaves.

Com tu sempre deies, que la llum t’acompanye!!!!!!

Et recordaré tota l’eternitat...

MANIFEST DEL GRUP D’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI I TREBALL -GIAT- SOBRE DISCAPACITAT

Tot aprofitant la declaració de 2007, per part del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, com a Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats per a Totes les Persones, el Grup d’Investigació, Anàlisi i Treball –GIAT- sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia ha dut a terme activitats per a reivindicar els drets de les persones amb diversitat funcional. Entre aquestes destaca la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional que, sota el lema "Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals", va recórrer els carrers principals de Castelló de la Plana el dia 2 de desembre.
Amb aquest acte tornem a reivindicar la igualtat d'oportunitats. Tot i que més que mai aquesta igualtat sembla estar garantida per la legislació, tant a l’àmbit autonòmic i estatal com a l’internacional, la realitat quotidiana ens diu massa sovint que les lleis que protegeixen els nostres drets no es compleixen, o ho fan de manera ben escassa. Per això, des del GIAT sobre Discapacitat, insistim en la importància del compliment d’aquestes lleis ja!, perquè representen la possibilitat de que les persones amb diversitat funcional puguem aconseguir la igualtat d'oportunitats que se suposa que té la resta de la ciutadania i, com a aquesta, ens permeta intentar desenvolupar una vida coherent amb les nostres possibilitats personals (capacitat de cognició, coneixements adquirits, etc.). Ni més ni menys que qualsevol altra persona.
Intentem no perdre l’esperança i seguim creient que arribarà un dia que això serà realitat. Ara, amb la ratificació per part del Govern espanyol de la Convenció de l'ONU sobre los drets de les persones amb discapacitat, pot ser el moment històric en què s’haja d’empentar més fort perquè totes les Administracions Públiques s’esforcen en complir, i fer complir, tota la legislació que diu promoure i emparar els nostres drets, acollint-nos al primer paràgraf del article 1 de l’esmentada Convenció que diu que s’ha de «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent».
I tot parlant de la manca d'igualtat d'oportunitats, per desgràcia, hem de fer una referència especial al col•lectiu de dones amb diversitat funcional. Perquè, com passa sempre i a tot arreu, les dones pateixen per partida doble qualsevol problemàtica que afecta a l'ésser humà: una per les circumstàncies concretes –en aquest cas una discapacitat- i l'altra, simplement, pel fet de ser dones. Així que, perquè les dones amb diversitat funcional aconseguisquen una igualtat d'oportunitats real i efectiva, caldrà que totes les Administracions Públiques dupliquen el seu interès i esforç a l'hora d'implementar les normes que afavorisquen l'equivalència dels drets de les dones.
A més, amb aquesta Marxa per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional, també pretenem sensibilitzar a la ciutadania de com és ella qui, moltes vegades, causa o agreuja la discapacitat de les seues persones veïnes realitzant gestos, generalment, inconscients. El segon paràgraf del ja esmentat article 1 de la Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat diu: «Les persones amb discapacitat inclouen a aquelles que tinguen deficiències físiques, mentals, intel•lectuals o sensorials a llarg termini que, a l'interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres». Potser per primera vegada, en un text de tan alt rang, es reconeix que la discapacitat no és un fet inherent de la persona que la manifesta si no que els factors que la causen són els impediments que trobem, en tots els àmbits i a tots els nivells, a l'hora de desenvolupar les nostres activitats. En definitiva, ve a afirmar que la discapacitat, principalment, és fruit de la manca d'igualtat d'oportunitats suportada pel col·lectiu de persones amb diversitat funcional.
Abans de finalitzar, us explicarem, per si molts i moltes de vosaltres no ho sabeu, que el terme diversitat funcional per a denominar al col·lectiu de dones i homes que manifestem algun tipus de discapacitat el van encunyar membres del Fórum de Vida Independent per substituir tants adjectius substantivitzats, sempre plens de negativitat, que s'han usat al llarg de la història. Persona amb diversitat funcional no diu que ningú siga inferior a altri, simplement fa referència a una funcionalitat diferent. I ja sabeu que les paraules tenen molt de poder...
Recordeu:

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"

3 de desembre de 2007 - Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat