AMB CAMES QUE RODEN (68)

La intel·ligència emocional és la capacitat humana per a conduir profitosament les emocions pròpies i les emocions alienes. Aquelles persones que són capaces de desenvolupar-la poden reconèixer, expressar, regular, controlar i dirigir les pròpies emocions i les de les altres persones per a adaptar-se a les situacions, aconseguir metes i propòsits i trobar-se amb si ateixes. La intel·ligència emocional s’ha d’exercitar cada dia com succeeix amb molts altres aspectes físics i intel·lectuals, com qui va al gimnàs per tal de guanyar massa muscular. Conèixer les pròpies emocions i ser conscients d’allò que sentim evitarà que estiguem al servei de les emocions incontrolades. Saber manejar-les és important a l'hora de relacionar-nos amb les altres persones i ser capaç de gestionar les emocions en el nostre benefici i no deixar-nos dominar per elles, així com reconèixer les emocions de les altres persones, desenvolupant l'empatia, ens hauria de permetre relacionar-nos des del bon tracte i tenir relacions de cooperació que facen felices a ambdues parts. Aquestes van ser algunes de les pautes que va proporcionar Anna Garcia Torres, psicòloga encarregada d’impartir les dues sessions corresponents al tercer mòdul celebrades els dies 18 i 25 de març, dins del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que porta a terme la Fundació Isonomia. Aquest mòdul es va dedicar a la «Intel·ligència emocional», descrita amb una frase de Charo Altable que diu que «és l'escolta tranquil·la i amorosa de les emocions pròpies i alienes».

Amb la projecció del curtmetratge «Cervell dividit» es va fer evident la transcendència de ser capaç de controlar l’equilibri entre les parts racional i emocional del nostre cervell. El descontrol de les emocions pot comportar situacions conflictives tant per a nosaltres com per a qui es relaciona amb nosaltres. Com molt bé descriu el conte «El monstre dels colors», cal identificar les nostres emocions i separar-les les unes de les altres per a saber com s’ha d’actuar en cada circumstància. Amb aquesta intenció, Anna Garcia va plantejar un seguit d’exercicis que serveixen per a aprendre a reconèixer i a controlar les emocions i ser capaç de transmetre-les de la manera més convenient en el moment oportú al subjecte adequat, així com per a entendre l’estat emocional de les altres persones. D’altra banda, després del visionat d’un altre curtmetratge titulat «El pont», es va mostrar a l’alumnat com es pot expressar el que sentim, les emocions problemàtiques que de vegades experimentem, sense insultar ni atacar. S’indicaren tres factors bàsics per a aconseguir-ho: respecte, tolerància i assertivitat. Per a assolir una bona convivència amb les altres persones són fonamentals el respecte i la comprensió, a més de no creure’s millor que ningú. En la resolució de conflictes és molt important usar l’assertivitat perquè la persona assertiva identifica els seus drets i els defèn, però sempre respectant els de les altres persones. I per a un bon control de les emocions i de les situacions és important relaxar-se abans d’actuar, estat que es pot assolir amb una respiració regular, profunda, que es pot aprendre fent els exercicis respiratoris adequats.

La intel·ligència emocional, en el cas de les persones amb diversitat funcional encara més, és una eina fonamental per a reforçar l’autoestima i aprofitar al màxim les capacitats personals des d’un estat emocional òptim.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLIV. 27/04/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (67)

Els proppassats dies 18 i 25 de febrer es va impartir el segon mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que la Fundació Isonomia desenvolupa dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura. Aquest segon mòdul, dedicat a les «Eines per a la comunicació en la societat 3.0», va estar impartit per l’informàtic Daniel Renau, i l'objectiu del qual era donar a l'alumnat les nocions bàsiques sobre l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació –les populars TIC- perquè puguen usar-les com a instruments que faciliten la seua autonomia personal tot aprofitant la cara positiva d'aquestes tecnologies. Perquè, per a les persones amb diversitat funcional, són uns mitjans molt importants per a aconseguir la integració social i millorar la nostra qualitat de vida. La telecomunicació, mitjançant els moderns ordinadors personals i tota la gamma de telefonia mòbil que no para d’actualitzar-se per oferir noves utilitats i més completes, ens permet, a les persones que tenim greus problemes per fer desplaçaments, accedir a una gran quantitat de productes i serveis, alhora que representa tot un ventall de possibilitats per a comunicar-nos amb la resta de la societat; poder aconseguir un teletreball; formar-nos –com és el cas d’aquest curs que es desenvolupa de manera simultània a Castelló i Zafra (Badajoz) mitjançant les TIC-; realitzar tràmits burocràtics que, d'haver-los de fer presencialment, físicament ens representarien grans esforços; sense oblidar, és clar, la vessant lúdica d'Internet que ens permet l'accés a publicacions digitals, visites virtuals a museus, etc.

A l’alumnat se li va mostrar com realitzar cerques en Internet que els poden ajudar en la seua vida diària com, per exemple, preparar una recepta de cuina o fer una senzilla reparació; a més de com crear un compte de correu o com dissenyar i usar un blog. Al respecte, durant la impartició del mòdul es va crear el blog amb l'adreça https://autonomiacondiscapacidad.wordpress.com/. Des d’aquest espai animem a totes les persones que ens llegeixen a entrar a aquest blog en el qual les i els participants en el curs hi han publicat diverses entrades.

D'altra banda s’hi va tractar d'inculcar el bon ús de les TIC i es va recalcar la importància de no revelar les contrasenyes personals i es van recordar els perills de relacionar-se amb persones desconegudes mitjançant Internet, ja que és molt fàcil suplantar altres personalitats. No s’ha d’oblidar que, malauradament, les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ser usades amb finalitats negatives i s’ha d’insistir en la importància de prevenir problemes que poden esdevenir molt greus com ara el ciberassetjament (més conegut per l’anglicisme ciberbullying), una tendència que trasllada l'assetjament escolar o laboral de les aules o llocs de treball fins a Internet. El ciberassetjament consisteix en bromes cruels, insults i molèsties que se li adrecen a la víctima a través de correus electrònics, xats, xarxes socials (Facebook, Twitter,...) o qualsevol altre mitjà tecnològic. A diferència de l’assetjament tradicional, el ciberbullying no es queda en un espai públic, com pot ser una escola, una empresa o el mateix carrer, sinó que envaeix l’espai privat a l’estar present les 24 hores del dia.

El dret a l’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per part de les persones amb diversitat personal es reflecteix en diferents apartats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, com en l’article 9 que parla sobre l’accessibilitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLII. 23/03/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (66)

Per a qui no tinga clar el concepte de «vida independent» s’ha de dir que es un paradigma, un model des del qual la persona amb discapacitat exerceix la seua plena capacitat d’elecció com a ésser humà, en llibertat, de manera individual, controlant tots i cadascun dels aspectes de la seua vida per a accedir al mateix rang d’igualtat de drets i deures que la resta de ciutadania sense discapacitat. I per a aconseguir això cal que aquesta persona tinga accés a tots aquells recursos complementaris que necessita, com ara ajudes econòmiques, suports tècnics, assistència personal, serveis especialitzats, mitjans auxiliars per a la comunicació...

Tot just sobre «Vida independent i igualtat entre dones i homes» versava el primer mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que va impartir el proppassat dia 5 de febrer Soledad Arnau, llicenciada en filosofia, que compta amb un ampli currículum acadèmic així com un llarg historial de treballs relacionats amb la vida independent, l’educació per a la ciutadania, els drets humans, la sexualitat humana, etc.

Per començar, va indicar que els drets a la vida independent i a la inclusió en la comunitat estan reflectits en l’article 19 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovat per Nacions Unides en 2006. Un document, aquest, que és molt important que coneguen totes les dones i homes amb diversitat personal per a poder exigir el seu compliment i en el qual també estan inclosos tota la resta d’aspectes que es van anar desglossant durant la classe: l’educació inclusiva (article 24); la capacitació jurídica amb suports (article 12);  la igualtat d’oportunitats i, en drets, entre dones i homes (article 6); salut sexual i reproductiva (articles 23 i 25); i prevenció de violència de gènere (article 15). Tots fonamentals perquè les persones amb discapacitat puguen dur a terme una vida independent. Així mateix es va passar el documental Una habitación propia, realitzat en 2011 per l’IVADIS, actual IVAS (Institut Valencià d’Acció Social), que, tot i referir-se a persones «institucionalitzades», és a dir, que viuen en pisos tutelats on la implementació d’una vida independent té moltes limitacions, mostra la importància de comptar amb espais propis en els quals es respecte el dret a la privacitat (article 22) que, en els casos descrits en l’esmentat documental, fins i tot possibilita que parelles estables de persones amb discapacitat intel·lectual puguen mantenir relacions afectives i sexuals amb la imprescindible intimitat.

S’ha de ressaltar que la tant les persones presents a l’aula d’Isonomia, a la Universitat Jaume I de Castelló, com les que van participar-hi a través de videoconferència des de Badajoz, van estar molt actives i van fer aportacions molt interessants. Es destacable la importància que donen a tenir un treball remunerat, un àmbit aquest en el qual perceben més la discriminació. També parlen amb ràbia de la discriminació, i fins i tot de la befa, que han patit en les escoles i instituts per part de companyes i companys sense cap mena de discapacitat reconeguda i que, en algun cas, encara es repeteix quan se’ls troben pel carrer.

En acabar la sessió, van manifestar que els havia agradat molt participar i que ja contaven els dies que faltaven per a la impartició del segon mòdul d’aquest curs que la Fundació Isonomia desenvoluparà durant el primer semestre de 2015. Això fa evident la necessitat d’espais com aquest, on reben un tracte igualitari i es poden expressar amb la sensació que les seues opinions són escoltades i valorades.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XL. 16/02/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (65)

Una gran deficiència d'aquesta societat en què vivim és la manca d'inclusió que encara seguim patint les persones amb diversitat funcional en molts àmbits. Massa sovint se'ns aparta de gairebé tot i se'ns tracta com a ciutadanes i ciutadans sense veu, com objectes de submissió. Per això s’han de fomentar iniciatives tan importants, i a més gratuïtes, com la que es va a posar en marxa des de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura.

Programes com aquest, l’objectiu del qual es promoure l’autonomia i la vida independent de les dones i homes amb discapacitat –i que ara per ara s’implementarà només a les Comunitats Autònomes de València i Extremadura, en concret a les províncies de Castelló i Badajoz-, seria primordial que es feren a tot l’Estat espanyol i més en les Universitats, uns espais als quals les persones amb diversitat funcional adultes rarament han tingut l'oportunitat d'accedir i que són cabdals per a visibilitzar la necessitat de la inclusió de totes i tots a tot arreu.

Els continguts del curs, que s’impartirà en la modalitat presencial i constarà de 50 hores  formatives i pràctiques, seran: vida independent i igualtat entre dones i homes; eines per a la comunicació en la societat 3.0; intel·ligència emocional; habilitats socials, autonomia personal i autoregulació; autodeterminació, participació social i participació laboral; drets de les persones amb discapacitat; i formació pràctica. Totes aquestes matèries esdevenen importants perquè aquestes dones i homes, que parteixen amb l’handicap que els imposa la societat posant-los obstacles tant físics com socials, tinguen eines i coneixements per a interactuar socialment amb una preparació bàsica.

Pel que fa al perfil de les persones que es podran beneficiar d’aquest curs gratuït és el de dones i homes amb discapacitat, preferentment dels municipis integrats en la Xarxa Isonomia.                 

Al web http://isonomia.uji.es es pot trobar tota la informació sobre els requisits que hauran de reunir les persones que s’hi vulguen inscriure i les maneres en què poden fer-ho.

Cal ressaltar que la Fundació Isonomia té una gran experiència en aquest camp, perquè des dels seus inicis ha treballat per la igualtat d'oportunitats, real i efectiva,  de les dones i homes amb diversitat funcional mitjançant el Grup de Treball sobre Discapacitat que va crear al 2002, el mateix any de la seua instauració.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XXXVIII. 19/01/2015)