AMB CAMES QUE RODEN (46)

Totes les dones i els homes tenim els mateixos drets a fer tota mena d’activitats que estiguen, per descomptat, dins de les normes socials i legals. No obstant, a les persones amb diversitat funcional se'ns posen traves injustificables si volem fer el mateix que les altres ciutadanes i ciutadans. Xoca que en aquesta societat suposadament civilitzada, inserida en el context cultural de l’Europa humanista, se seguisca discriminant per estereotips establerts en la nit més fosca dels temps.

Afortunadament, cada vegada coneixem més casos gràcies a que les víctimes els denuncien. En ocasions són persones amb síndrome de Down les discriminades en voler entrar a recintes d’oci i no ser admeses “per por a que es descontrolen i facen aldarull”. Fa pocs mesos a una xica amb diversitat funcional física greu, que volia celebrar el seu natalici acompanyada de la seua família en un hotel en el qual hi havien fet una reserva, se li va negar l’admissió “perquè donaria mala imatge a l'establiment”. I el cas més recent ha estat el d'una xica amb síndrome de Down que viatjava sovint tota sola en avió, però que en aquesta ocasió no li van permetre embarcar fins que s’hi va pagar un plus de seguretat. De vegades, es rectifica posteriorment, però ja és massa tard perquè les persones ja s'han sentit discriminades.

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat empara els nostres drets i la nostra dignitat, i en un paràgraf de l’article 2 defineix que: «Per “discriminació per motius de discapacitat” s'entendrà qualsevol distinció, exclusió o restricció per motius de discapacitat que tinga el propòsit o l'efecte d'obstaculitzar o deixar sense efecte el reconeixement, gaudi o exercici, en igualtat de condicions, de tots els drets humans i llibertats fonamentals en els àmbits polític, econòmic, social, cultural, civil o d'altre tipus...» Però, amb tot i amb això, és evident que per a una part de la societat segueixen vigents els clixés que se’ns ha penjat a les persones amb diversitat funcional i, massa sovint, ens segueix discriminant. I mentrestant els Governs estatal i autonòmic persisteixen en la seua bacanal de retallades... Quan s’aturaran? Quan ja hi hauran acabat amb tot?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 135 de VOX UJI. Gener 2013)

MANIFEST DEL

GRUP DE TREBALL SOBRE DISCAPACITAT ISONOMIA

3 de desembre de 2012

Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Comencem aquest manifest amb el nostre sincer agraïment a totes les ciutadanes i ciutadans que van participar a la sisena edició de la Marxa no Competitiva per la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, organitzada a Castelló de la Plana el proppassat 18 de novembre. Un any més, promoguda per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU) i amb el suport del Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, la Marxa va commemorar la Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat del 3 de desembre.

Enguany l’esperit de la Marxa encara va estar més reivindicatiu que mai davant les retallades que no cessen d’etzibar-nos des de les diferents administracions. Unes mesures destinades a destruir l’“Estat del benestar”, afectant a tots els sectors bàsics per desenvolupar una vida digna com són sanitat, educació, serveis socials i prestacions econòmiques. El Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) està sent desballestat, i el seu màxim exponent, la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, de 2006, està sent espoliada de continguts des del Govern central amb les seues contínues estisorades. Un dels recents objectius d’aquestos retalls és la supressió de la prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors/es no professionals, que ja ha sofert una reducció en la quantia i a la qual, si s’aplica la nova normativa prevista, moltes persones no podran seguir acollint-se. Les noves disposicions obligaran a les cuidadores a estar empadronades en el mateix domicili que les persones ateses, fet que reduirà les possibilitats de trobar-ne una amb el perfil requerit, a més de forçar, pràcticament, que aquestes tasques les hagen de dur a terme familiars directes, com hi ha passat sempre al llarg de la història.

D’altra banda, aquestes persones –en la seua majoria dones- que han ocupat i ocupen un paper tan important en l'atenció diària de les persones en situació de dependència i que, en molts casos, també realitzen tasques pròpies d'una assistenta personal, també són víctimes de les mesures antisocials. Ara –per si no era prou que gairebé sempre feien el treball sense rebre cap tipus de remuneració-, el govern del Sr. Rajoy fa un nou pas enrere. Ha promulgat el Reial Decret-Llei de mesures per a garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, derogant una disposició de la Llei de l'Autonomia Personal que visibilitzava les cuidadores informals i les hi permetia cotitzar a la Seguretat Social a càrrec de l'Estat. Totes aquestes dones tornen ara, una altra vegada, a restar en els llimbs i sense cap reconeixement al seu treball diari.

Des d’ADFU i Isonomia fem nostre el lema "No em toques els drets", doncs pensem que els drets socials són l’única base ferma d’un país desenvolupat, equitatiu i, en conseqüència, inclusiu. No s’ha de retallar el sistema de prestacions, sinó canviar i humanitzar el model per gestionar el sistema. Considerar les persones amb diversitat funcional només com una càrrega, parlar de prestacions exclusivament com a despesa social, és distorsionar la realitat. No és una qüestió de despesa, sinó una sòlida i pròspera inversió productiva de present i futur. Creiem que és hora d’apostar de forma clara i decidida per un model d’economía social que permeta a qualsevol persona decidir i poder elegir com vol viure.

Es parla de garantir i assegurar la viabilitat del sistema, però realment tot això comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana que havien assolit darrerament les persones amb diversitat funcional i les seues famílies. Els darrers anys havíem tingut l'esperança de que un dia, la presumida igualtat d'oportunitats i de tracte eixiria per fi de declaracions i documents buits i es faria real i efectiva. Aquesta esperança en els fets està sent, de nou, atacada. I és per defensar aquesta esperança en els fets, més que en les paraules, que fem una crida perquè, bé a títol personal o en representació de les diverses associacions relacionades amb la discapacitat, totes i tots unim les nostres forces per defensar els nostres drets i la nostra dignitat.

I recordeu: 

                                                       

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"

NO  A LA VIOLÈNCIA!!!!!!!FEM LA PAU!!!!!!!!!!!!

AMB CAMES QUE RODEN (45)

L’Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, convida a participar en la VI Marxa no Competitiva per la Igualtat d’Oportunitats de les Persones amb Diversitat Funcional. «Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals», a celebrar el diumenge 18 de novembre a Castelló de la Plana i que partirà de la plaça Major a les 12:30 h.

Enguany la Marxa encara ha de ser més reivindicativa davant les retallades que no cessen d’etzibar des de les diferents administracions. El desballestament de l’estat del benestar comporta la pèrdua de l’escassa qualitat de vida quotidiana assolida per les persones amb diversitat funcional les darreres dècades. Per això, des d’ADFU, es fa una crida perquè s’hi participe i s’unisquen les forces per a defensar els drets i la dignitat de les persones amb discapacitat.

Inscripcions: per correu electrònic, abans del 11 de novembre, a marchagiat@gmail.com (indiqueu-hi nom i cognoms, a més de dir si assistireu al dinar de pa i porta a La Pèrgola en acabar-hi el recorregut); o truqueu dilluns, dimecres o divendres, fins el 9 de novembre, al 964729145 en horari de 10:30 a 13:00h.

Us esperem!!!!!!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 133 de VOX UJI. Novembre 2012)