AMB CAMES QUE RODEN (42)

ELS EFECTES DE LA CRISI SOBRE LES PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL

Aquesta crisi econòmica –però també de valors humans- que estem experimentant afecta a totes les persones, però evidentment sempre repercuteix de manera més punyent en aquells col·lectius amb més risc d'exclusió, i les persones amb diversitat funcional integrem un dels sectors de la població proclius a patir aquest risc.

Davant de les retallades que s'estan aplicant –i les que previsiblement s'aplicaran properament- que aguditzen encara més les dificultats de les condicions de vida de les persones amb diversitat funcional, el Grup de treball sobre discapacitat de la Fundació Isonomia va acordar en la seua primera reunió d’enguany treballar  durant aquesta anualitat sobre l’«Economia de la diversitat funcional».

Es planteja realitzar una publicació recopilant els relats que aporten les persones que col·laboren en aquest Grup, així com d’altres que vulguen fer-hi aportacions,  que podran remetre els seus testimonis per correu electrònic a l’adreça cesar.gimeno@uji.es. Les narracions, d’una extensió d’entre dos i cinc folis, hauran de contar fets relacionats amb l’economia que afecten la vida quotidiana de persones amb diversitat funcional, com poden ser els impediments en l'accés als llocs de treball; les dificultats per aconseguir prestacions econòmiques -ajudes, subvencions i beques-, els costos d'adaptacions i productes de suport i el seu manteniment; les despeses en cures i atenció personal, etc.

L’objectiu de la recopilació serà fer visible com afecta directament aquesta crisi i de quina manera impacta sobre les persones amb diversitat funcional, ja que sempre són molt més eloqüents les narracions en primera persona que les fredes xifres d’un informe econòmic puc i dur. Esperem les vostres aportacions.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 127 de VOX UJI. Abril 2012)

SIMPATÍA POR EL DÉBIL

 No nos engañemos

Sábado por la noche. Me pillé la mano con la puerta de la cocina (soy muy propensa a los accidentes domésticos: soy sagitario y no tengo “conciencia de pericuerpo”). Me presenté sola en el hospital de Sant Pau porque mi compañero se quedaba a cuidar de mi hija. Me pasaron a la sala de espera. Allí había una niña, venga a llorar. Le pregunté su edad. Tenía 18 años, estudiaba en Barcelona, tenía una otitis. Llevaba dos horas allí. Su familia estaba en Girona. Yo sé que las otitis duelen muchísimo, he pasado alguna. Pero creo que también lloraba porque estaba asustada y sola. Me presenté antela enfermera. Le dije que por favor le dieran un calmante a esa chica. Me dijo que como enfermera ella no podía administrar nada sin autorización del médico. “¿Y dónde está el médico?”. “Ocupado, y aún puede tardar horas”. Y luego me miró: “Tú eres escritora, ¿no? Escríbelo. Cuenta cómo está la situación”. Y eso he decidido hacer.

Vamos a aclarar las cosas. No están haciendo recortes en sanidad porque la cosa esté así de mal, sino porque la sanidad es un gran negocio, y si se privatiza, al estilo de Estados Unidos, muchos se van a hacer multimillonarios.

Se podría recortar de muchas otras partidas.

Los toros se subvencionan: las fiestas taurinas nos cuestan 564 millones al año en subvenciones.

Los clubes de futbol también, de forma indirecta. Deben 750 millones a Hacienda y 11 millones ala Seguridad Social. De hecho, la UE ya ha propuesto investigar al fútbol español por presuntas ayudas del Estado.

Se podría eliminar los sueldos y pensiones vitalicias y prohibir por ley que los expresidentes cobren de la empresa privada a la vez que disfrutan de su pensión vitalicia: González y Aznar siguen sin renunciar al sueldo de 80.000 € mientras reciben altas retribuciones de Gas Natural y Endesa, por ejemplo.

Se podría prohibir que un político cobre del Estado y de la empresa privada: Acebes cobra del Congreso y de Iberdrola, por ejemplo.

Se podría recortar sueldos de cargos políticos. Si un ciudadano tiene que cotizar 35 años para percibir una jubilación, no veo por qué los diputados lo hacen a los siete, ni por qué no tributan un tercio de su sueldo del IRPF, como hacemos los demás.

Se podría endurecer las penas contra el fraude fiscal. El 72% de este fraude proviene de las grandes empresas que facturan más de 150 millones de euros al año, y dela banca. Ahorraríamos90.000 millones de euros.

Se podría eliminar el concordato con el Vaticano. El ahorro final estaría entre los 6.000 y los 10.000 millones de euros. Jesús predicaba la pobreza, y la Iglesia se debe mantener mediante las aportaciones de los fieles, como ya dijo el propio san Pablo.

Esa niña que lloraba en urgencias podría ser su hija. Peor aún, usted podría padecer leucemia. Y si la padeciera, un seguro privado no le ayudaría, porque los mejores especialistas están en la Seguridad Social. Lo sé porque se trata de una enfermedad que he vivido de cerca.

Usted que me lee: tome conciencia, por favor. El fútbol es un negocio. Los toros, una tortura. Los gastos del Congreso, un lujo innecesario. Las pensiones vitalicias, una enorme falta de ética. La fe es una opción. Pero la salud es un derecho.

Lucía Etxebarría
(publicat al Magazine de LA VANGUARDIA 10/05/2012) 

Jo ja he signat digitalment per recolzar la continuïtat del CD CASTELLÓ. Si tu tampoc pots anar-hi personalment a les meses, firma en aquest enllaç: http://www.salvemosalcdcs.com/firmaonline.html 

PAM, PAM, ORELLUT!!!!!     #SalvemosalCDCS    #CDCS

6 DE MAIG, DIA INTERNACIONAL SENSE DIETES

•  El Dia Internacional Sense Dietes va sorgir en 1992, quan la feminista britànica Mary Evans Young va decidir lluitar contra la indústria de productes dietètics i alertar al món sobre els perills de l’anorèxia i altres desordres alimentaris. 

• Es tracta d’una celebració anual per a l’aceptació del cos i de la diversitat de les seues formes. També dedicat a cridar l’atenció i recordar els perills d’alguns règims dietètics exagerats.

Metes del Dia Internacional Sense Dietes (I)

•  Posar en dubte la idea d’una forma corporal "correcta" (cànon de bellesa).

L'ideal actual de bellesa imposa cada vegada més un cos prim i la indústria basada en la primesa genera una gran quantitat de diners a costa que els homes i les dones siguen esclaus/esclaves dels seus cossos.

           

Metes del Dia Internacional Sense Dietes (II)

• Crear consciència de la discriminació per raó del pes i eradicar la grossafòbia.

Estar grossa no equival a no dur una vida sana, ni estar prima a si dur-la.
 

Cada persona és distinta segons els seus gens, la seua estructura òssia i altres factors, per la qual cosa si es menja bé i es practica exercici, no importa estar grossa o prima.

 

Metes del Dia Internacional Sense Dietes (III)

• Declarar un dia lliure de dietes i obsessions pel pes corporal.

• Ressaltar fets sobre la indústria dels productes d’aprimament, cridant l'atenció de la ineficàcia de moltes de les dietes comercials sense consultar a una persona especialista.

No existeix la dieta miraculosa, els sacsons (michelines) es rebaixen menjant de forma equilibrada i fent exercici.

Metes del Dia Internacional Sense Dietes (IV)

• Recordar a les víctimes dels desordres alimentaris i de la cirurgia per a perdre pes: liposucció, abdominoplàstia i cirurgia bariàtrica.

Els problemes d'anorèxia i bulímia han augmentat i les seues repercussions són molt greus: desgast, sofriment personal i familiar i fins i tot la mort.

6 DE MAIG, DIA INTERNACIONAL SENSE DIETES

• PER A SENTIR-SE BÉ CAL:

       -Alimentar-se segons les nostres necessitats i no d'acord a un 
       pes ideal esperat.

      -No posar tota la nostra vàlua en l'aspecte físic.

      -Aprendre  a  resoldre  les  dificultats  afrontant-les,  reconeixent 
       les causes, sense negar-les i sense substituir-les per unes altres.

      -I, sobretot, aprendre a estimar-se, agradar-se i valorar-se.

http://isonomia.uji.es/redisonomia

isonomia@uji.es

964 729134