PREMIO NOBEL 2010, DE ECOLOGÍA..... ES PARA UN MEXICANO

Pocos lo saben, pero existe un premio tipo "Nobel" de Ecología. Este año lo ha ganado Jesús León Santos, de 42 años, un campesino indígena mexicano que ha estado realizando, en los últimos 25 años, un excepcional trabajo de reforestación en su región de Oaxaca, México.
El nombre de la recompensa es "Premio Ambiental Goldman"

(www.goldmanprize.org/theprize/about_espanol).

Fue creado en 1990 por dos generosos filántropos y activistas cívicos estadounidenses Richard N. Goldman y su esposa Rhoda H. Goldman. Consta de una dotación de 150.000 USD ($2,154,000 M.N.) y se entrega cada año, en el mes de abril, en la ciudad de San Francisco, California (Estados Unidos).

Hasta ahora ha sido otorgado a defensores del medioambiente de 72 países. En 1991, lo ganó la africana Wangari Maathai, quien luego obtuvo el Premio Nobel de la Paz en 2004.

A Jesús León Santos se lo han dado porque, cuando tenía 18 años, decidió cambiar el paisaje donde vivía en la Mixteca alta, la "tierra del sol".

Aquello parecía un panorama lunar: campos yermos y polvorientos, desprovistos de arboleda, sin agua y sin frutos. Había que recorrer grandes distancias en busca de agua y de leña. Casi todos los jóvenes emigraban para nunca regresar, huyendo de semejantes páramos y de esa vida tan dura.
Con otros comuneros del lugar, Jesús León se fijó el objetivo de reverdecer los campos. Y decidió recurrir a unas técnicas agrícolas precolombinas que le enseñaron unos indígenas guatemaltecos para convertir tierras áridas en zonas de cultivo y arboladas.

¿Cómo llevar el proyecto a cabo? Haciendo revivir una herramienta indígena también olvidada: El tequio, el trabajo comunitario no remunerado. Reunió a unas 400 familias de 12 municipios, creó el Centro de Desarrollo Integral Campesino de la Mixteca (Cedicam), y juntos, con recursos económicos limitadísimos, se lanzaron en la gran batalla contra la principal culpable del deterioro: la erosión.

En esa región Mixteca existen más de 50.000 hectáreas que han perdido unos cinco metros de altura de suelo desde el siglo XVI. La cría intensiva de cabras, el sobre pastoreo y la industria de producción de cal que estableció La Colonia deterioraron la zona. El uso del arado de hierro y la tala Intensiva de árboles para la construcción de los imponentes templos Dominicos contribuyeron definitivamente a la desertificación.

Jesús León y sus amigos impulsaron un programa de reforestación. A pico y pala cavaron zanjas-trincheras para retener el agua de las escasas lluvias. Sembraron árboles en pequeños viveros, trajeron abono y plantaron barreras vivas para impedir la huida de la tierra fértil.

Todo eso favoreció la recarga del acuífero. Luego, en un esfuerzo titánico, plantaron alrededor de cuatro millones de árboles de especies nativas, Aclimatadas al calor y sobrias en la absorción de agua.

Después se fijaron la meta de conseguir, para las comunidades indígenas y campesinas, la soberanía alimentaria. Desarrollaron un sistema de agricultura sostenible y orgánica, sin uso de pesticidas, gracias al rescate y conservación de las semillas nativas del maíz, cereal originario de esta región. Sembrando sobre todo una variedad muy propia de la zona, el cajete, que es de las más resistentes a la sequía. Se planta entre febrero y marzo, que es allí la época más seca del año, con muy poca humedad en el suelo, pero cuando llegan las lluvias crece rápidamente.

Al cabo de un cuarto de siglo, el milagro se ha producido.
Hoy la Mixteca alta esta restaurada. Ha vuelto a reverdecer. Han surgido manantiales con más agua. Hay árboles y alimentos. Y la gente ya no emigra.

Actualmente, Jesús León y sus amigos luchan contra los transgénicos, y siembran unos 200.000 árboles anuales..

Cada día hacen retroceder la línea de la desertificación.
Con la madera de los árboles se ha podido rescatar una actividad artesanal que estaba desapareciendo: la elaboración, en talleres familiares, de yugos de madera y utensilios de uso corriente.

Además, se han enterrado en lugares estratégicos cisternas de ferrocemento, de más de 10.000 litros de capacidad, que también recogen el agua de lluvia para el riego de invernaderos familiares orgánicos.

El ejemplo de Jesús León es ahora imitado por varias comunidades vecinas, que también han creado viveros comunitarios y organizan temporalmente plantaciones masivas.
En un mundo donde las noticias, con frecuencia, son negativas y deprimentes, esta historia ejemplar ha pasado desapercibida.

LOS NOTICIEROS NO INFORMAN TODO LO QUE DEBEN.
¡¡¡¡¡Haz circular esta noticia PARA QUE SE ENTEREN MÁS PERSONAS!!!!!

AMB CAMES QUE RODEN (36)

L’Estat espanyol fou un dels primers que va ratificar la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i el primer en trametre a l'ONU el seu informe sobre el grau de compliment d'aquesta, esdevenint també el primer Estat que trasllada a la seua legislació el contingut de l’esmentat tractat. Per a això, tot coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, celebrat el 3 de desembre, es va aprovar el projecte de Llei d'adaptació a la Convenció.

Tota la legislació s’adaptarà als continguts de la Convenció. Per exemple, en matèria de treball es revisa la normativa sobre l'accés a la col·locació pública, augmentant la quota de reserva de llocs per a persones amb discapacitat a un mínim del 7% i es crea, amb rang legal, una quota específica, dins de la genèrica, per a persones amb discapacitat intel·lectual. Així, almenys el 2% de les places ofertes seran cobertes per persones que hi acrediten discapacitat intel·lectual i la resta per persones que hi acrediten qualsevol altre tipus de discapacitat.

De la Llei d'Igualtat d'oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, de 2003, es canviarà el concepte de discapacitat, per considerar-la com una qüestió de drets humans en lloc d'una preocupació de benestar social. També es modifica el règim sancionador en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Així, el supòsit de comissió d'una infracció molt greu per les institucions que presten serveis socials, podria comportar la inhabilitació per a l'exercici d'aquestes activitats.

Les persones amb diversitat funcional hauríem d'estar satisfetes amb aquesta adaptació de la legislació per a la plena inclusió i igualtat. Però no és així, estem ja fartes perquè, per moltes lleis que es facen i que entren en vigor, quasi mai s'apliquen com cal. Fins a quan hi haurem de suportar aquesta burla?

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 113 de VOX UJI. Gener 2011)

MANIFEST del

GRUP d’INVESTIGACIÓ, ANÀLISI i TREBALL sobre DISCAPACITAT (GIAT-D) de la FUNDACIÓ ISONOMIA

3 de desembre de 2010

Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat

Per quarta vegada, la Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals” va recórrer els carrers de Castelló de la Plana commemorant el 3 de desembre, Diada Internacional de les Persones amb Discapacitat. Un acte organitzat per l'Associació Diversitat Funcional Universitària (ADFU), amb el suport del Grup d'Investigació, Anàlisi i Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomía de la Universitat Jaume I de Castelló.

Fem les gràcies a les companyes i companys que ens hi van acompanyar. Elles i ells donen sentit a aquest esdeveniment que tracta d'unir la festa amb la reivindicació dels nostres drets i deures que, com a ciutadanes i ciutadans de ple dret, exigim poder exercir sense cap classe de discriminació. I per a això és inajornable que s'implemente, ja!, la igualtat d'oportunitats i de tracte, real i efectiva, que ens permeta intentar dur a terme els nostres projectes personals de vida igual que la resta de la ciutadania.

Reivindiquem l'autonomia social concebuda com el disposar de recursos humans, tecnològics i econòmics que permeten desenvolupar projectes de vida ajustats a les prioritats de la pròpia persona; recursos que en els casos de les dones i homes que manifesten una gran discapacitat resulten encara més imprescindibles per arribar a l’esmentat objectiu. Per això, és vital que la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat es desenvolupe a través de la seua plasmació en la legislació estatal i autonòmica. El compliment de l'article 19 de la Convenció resulta fonamental al garantir el dret a viure de forma independent i a la inclusió en la comunitat, a més d’assenyalar que les persones amb diversitat funcional hem de tenir l'oportunitat de triar el nostre lloc de residència i on i amb qui conviure, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i no ens vegem en l'obligació de viure conformement a un sistema de vida no escollit.

Potser a Espanya també s’hauria d'organitzar un congrés sobre discapacitat i drets humans, com el que es portarà a terme pròximament a la ciutat de Buenos Aires, per a analitzar la correcta adaptació de les disposicions que garanteixen la igualtat de tracte en l’exercici de la capacitat jurídica i observar les perspectives de l'impacte d'aquesta Convenció.

Reivindiquem la igualtat des de la diferència i exigim respecte a la nostra dignitat. I les paraules tenen molt de poder a l'hora d'ofendre o realçar la dignitat de les i els éssers humans. Fa quasi un any es va publicar un decret que modificava un altre de 1999, canviant la terminologia referida a la discapacitat i adaptant-la a la revisió efectuada per l'Organització Mundial de la Salut dels termes de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut. S'abandona totalment el terme minusvalidesa i en el seu lloc s’usarà discapacitat com terme genèric que inclou dèficits, limitacions en l'activitat i restriccions en la participació. És important que desapareguen les paraules pejoratives, que s'use oficialment persones amb discapacitat, i que es promocione el vocable persones amb diversitat funcional. I en això les associacions tenim molt a fer. Sense oblidar l'ús del llenguatge no sexista, ja que en moltes associacions les dones amb discapacitat segueixen totalment invisibilitzades perquè en els seus textos no se'ls anomena.

Afortunadament, comptem amb mecanismes que ens permeten avançar en matèria d'igualtat. Sí, les persones que exerceixen els poders legislatiu i executiu, de tant en tant encerten amb les seues accions. Però, no és la norma habitual. La legislació tan avançada amb la qual comptem no s'implementa de manera correcta; en moltes ocasions les lleis no es fan complir, fet que, en general, perjudica als sectors més necessitats i indefensos, entre els quals es troba el nostre col·lectiu. La Llei 39/2006, de Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència, després de quatre anys en vigor, continua sent un deplorable exemple de mala implementació i, sobretot, de manipulació política a què es pot reduir una llei, com succeeix a la Comunitat Valenciana que segueix entre les més deficients en l'aplicació de la Llei d'Autonomia Personal. Una altra qüestió a denunciar és la discriminació que afecta a les persones amb diversitat funcional mental a l'hora de ser valorades, i també en la implementació de les prestacions i recursos a què tenen dret.

Els poders públics tenen l'obligació de complir i fer complir les lleis. Les quals, si s'apliquen, poden eliminar les barreres físiques i socials que impedeixen la igualtat d'oportunitats que reclamem. L'accessibilitat universal ha de ser la guia de tots els projectes, però si no s'apliquen les normatives les persones amb diversitat funcional seguiran estant discriminades o perjudicades.

En la situació actual de crisi que estem vivint, que no és solament econòmica sinó també de valors –com fan palesos els fets esdevinguts a països que se suposa civilitzats, que vulneren drets humans fonamentals-, les retallades en els pressupostos impacten més en les partides dedicades a accions socials. Encara que hi haja governs que siguen capaços d'anunciar –no sabem si amb sarcasme- que en 2011 van a augmentar les seues despeses socials. I aquesta és una de les qüestions a reivindicar per la Marxa: que la ciutadania més desfavorida no siga, com sempre!, la principal víctima de les crisis i no es retrocedisca en l'avanç cap a l'exercici ple dels drets i deures. No volem caritat, reclamem el que ens correspon com a ciutadanes i ciutadans.

Reafirmem, una vegada més, que tant ADFU com la Fundació Isonomía seguirem treballant –com també ho estan fent altres associacions de la província de Castelló- des dels principis que promou el model social de la discapacitat i des del Moviment de vida independent; fonaments en els quals s'inspira la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat. És important recordar que, en el segon paràgraf del seu article 1, es reconeix que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta, més que de la pròpia deficiència orgànica, de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l'actitud i a l'entorn que eviten la seua participació plena i efectiva en la societat.

Per aquesta raó cal aconseguir que aquest concepte de la diversitat funcional arribe a coneixement de cada subjecte que forma part de la societat, començant per les pròpies persones implicades i seguint pel nostre entorn (famílies, qui exerceixen tutories i amistats). Però, fonamentalment, cal assolir que les persones que treballen en els mitjans de comunicació, així com el personal polític i administratiu, etc., que ostenten capacitat de poder des de diverses parcel·les, reflectisquen en el seu quefer diari aqueixos canvis en la manera d'entendre la discapacitat.

I recordeu:

"Totes les persones som diferents.

Totes les persones som iguals"

AMB CAMES QUE RODEN (35)

L’Associació de Diversitat Funcional Universitària (ADFU) convida a participar a la IV Marxa no competitiva per la igualtat d'oportunitats de les persones amb diversitat funcional. “Totes les persones som diferents. Totes les persones som iguals”, que tindrà lloc diumenge 28 de novembre de 2010 i recorrerà diversos carrers de Castelló de la Plana.

Aquest esdeveniment, que organitza ADFU i rep el suport de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, pretén, en primer lloc, continuar conscienciant la societat en general, i els poders públics en concret, que la diversitat funcional no és inherent a les persones que la manifestem sinó a la manca de la igualtat d’oportunitats i de tracte, real i efectiva. Si s’implimentara com cal tota la legislació vigent que dóna suport als drets i deures de les persones amb discapacitat la situació seria ben diferent.

En la situació actual de crisi que estem vivint, no tan sols econòmica sinó també de valors -com palesen fets que succeeixen en països suposadament civilitzats i que afecten a drets humans fonamentals-, els retalls en els pressupostos impacten més en les partides dedicades a serveis socials. I aquesta serà una de les reivindicacions de la Marxa: que les ciutadanes i ciutadans més desfavorits no siguem –com sempre!- les principals víctimes de les crisis.

Us podeu inscriure a la Marxa enviant un correu a marchagiat@gmail.com (indicant-hi nom i cognoms, fins al 19 de novembre) o trucant al 964 729 145 (dilluns, dimecres i divendres, en horari de 10.30 a 13 h, fins al 19 de novembre). Els dorsals es lliuraran a la plaça Major a partir de les 11:00 h, i la Marxa s’iniciarà a les 12:30 h. Després es llegirà el manifest a la placeta del monument a Ribalta, i acabarà la jornada amb un dinar de pa i porta a La Pèrgola, on hi haurà música.

Esperem el vostre suport per avançar cap a la igualtat d’oportunitats.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot
(publicat al núm. 111 de VOX UJI. Novembre 2010)