AMB CAMES QUE RODEN (99)
MANIFEST
Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat
GRUP DE TREBALL
SOBRE DISCAPACITAT DE LA FUNDACIÓ ISONOMIA
Castelló de la Plana, 3 de desembre de 2017.
Arribada la data del 3 de desembre, Dia Internacional
de les Persones amb Discapacitat, una vegada més el Grup de Treball sobre
Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló es fa
ressò de les veus de les dones i homes amb diversitat funcional que posem de
manifest la gran discriminació que seguim patint cada dia. Uns ciutadans i
ciutadanes que només exigim, ni més ni menys, que els poders polítics prenguen
d'una vegada les mesures necessàries perquè la implementació i compliment de
les lleis i normatives siga una realitat. Així com que la societat en general
prenga consciència, de manera col·lectiva i individual, que la seua actitud és
fonamental perquè siga real i efectiva la plena inclusió de la ciutadania que
tenim capacitats diferents, en totes les etapes i aspectes de les nostres vides.
Perquè això esdevinga una realitat és
fonamental que l'ordenament jurídic vigent a l'Estat espanyol s’adapte als
mandats de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat,
aprovada per Nacions Unides l’any 2006. Després de més de nou anys en vigor a
l’Estat espanyol, encara segueix pendent d’adaptació molta legislació. En
aquest sentit, s’ha anunciat que el 2018 es procedirà a reformar el Codi Civil
sobre tutela de persones amb discapacitat per a adequar-lo al que diu
l’esmentada Convenció i assolir, així, un sistema menys paternalista i amb més
igualtat jurídica. I a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, les Corts han aprovat
per unanimitat l’inici de la modificació de la llei sobre l’Estatut de les
persones amb discapacitat.
Parlant del compliment de normatives, hem
d’esmentar la legislació promulgada sobre els drets de les persones amb
discapacitat i la seua inclusió social (2013), en la qual s'assenyala el 4 de
desembre de 2017 com la data màxima de totes les que es van marcar per a fixar
els successius terminis en què ja serien exigibles les condicions bàsiques
d’accessibilitat i no discriminació en diferents entorns, àmbits, espais,
edificacions, tecnologies, productes, serveis, etc. És cert que amb la pressió
reivindicativa, i l’aplicació de l’esmentada llei, s’ha anat aconseguint que
les persones amb mobilitat reduïda ens puguem moure amb més facilitat en els
diversos mitjans de transport públics i que es tinga en compte la diversitat
funcional a l’hora de dissenyar productes i oferir serveis. Però l’accessibilitat
universal a tot arreu, i en tot moment, seguirà sent una utopia durant molts
anys, si és que alguna vegada arriba a fer-se realitat. Un bon exemple d’això
és el servei de ferrocarril de rodalies a la Comunitat Valenciana, on només un
de cada tres trens és accessible; això significa que quan una persona usuària
de cadira de rodes o amb moltes dificultats per a moure’s va a l’estació a
agafar un tren de rodalies juga a una mena de loteria, en la qual el premi serà
que li pertoque en sort un comboi accessible. Si no és així, dependrà de
l’ajuda que puguen donar-li qui l’acompanye o altres persones de bona voluntat
ben disposades. Una acció sempre arriscada, tant per a la gent que ajuda com
per qui la rep, perquè potser no tenen idea de com fer-ho. És veritat que en
algunes estacions –molt poques- existeix el servei Atendo que, previ avís,
assisteix a les persones que tenim necessitats especials, però, malauradament,
és un recurs escàs i amb molts dèficits.
Quant a la implementació real de la Llei de
Promoció de l'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de
dependència, segons les dades que l'Associació Estatal de Directors i Gerents
en Serveis Socials va fer públiques el proppassat estiu, la xifra de les
persones amb un grau de dependència reconegut pel qual tenien dret a una ajuda
que encara no rebien va baixar un 16,2% durant el període que va entre juliol
de 2016 i juliol de 2017. Una dada que sembla positiva però que no ho és tant,
tenint en compte que el descens més significatiu (22,4%) es va produir en el
nombre de persones pendents d’atenció que tenien el grau I de dependència –el
més lleu-; mentre que la xifra de les persones dependents en situacions més
greus (graus II i III) només havia baixat el 4%. És a dir, de les 125.900 persones
que més ajuda necessitaven a data de juliol de 2016, un any després, tan sols
5.000 havien començat a beneficiar-se de la prestació o servei al que tenien
dret. Aquest fet, a banda de ser totalment injust, fa pensar en una operació de
maquillatge de les xifres de la llista d’espera per part de les administracions
implicades, donant preferència als casos de persones que manifesten un grau de
dependència més lleuger l’atenció de les quals comporta una despesa econòmica
més baixa. I en aquest punt no es pot ometre la xifra més punyent de totes: la
de les 40.000 persones que van morir durant l’any 2016 sense arribar a gaudir
de l’ajuda que els pertocava per l’aplicació de la llei. Per al 2017 es calcula
que seran 34.000 les persones que moriran sense haver rebut l'atenció
reconeguda.
Un altre aspecte de la Llei de Promoció de
l'Autonomia Personal a millorar és el desenvolupament d’un dels recursos
previstos en el catàleg de serveis d’atenció del Sistema per a l’Autonomia i
Atenció a la Dependència (SAAD). Ens referim a la prestació econòmica
d’assistència personal que, per exemple, a la Comunitat Valenciana només
perceben, ara mateix, sis persones. A banda de no promocionar-se des de les
administracions, les condicions requerides per a sol·licitar-la són molt restrictives,
ja que exigeixen que la persona que la demane demostre que està estudiant o que
té un contracte de treball. Si no és així, per més activa que siga la seua
vida, no hi tindrà dret. Tot i que també és cert que el cas d’una de les
receptores d’aquesta prestació podria servir de precedent per a futures
sol·licituds, ja que va aconseguir que se li concedira pel fet de realitzar
múltiples activitats.
D’altra banda, la invisibilitat de les
dones amb diversitat funcional segueix sent latent, les quals massa sovint no són
«reconegudes» com a dones i no són incloses en actes reivindicatius, formatius o
educatius propis del seu gènere. Queden excloses perquè pesa més l'etiqueta de
la seua discapacitat i això fa que solament tinguen veu en espais exclusius per
a dones amb diversitat funcional, corrent el perill que elles mateixes caiguen
en l’error de creure que ha de prevaler la seua condició de discapacitat sobre
la de dona. Cal visibilitzar-les per a conscienciar a la societat que abans que
res són dones, que han de tenir veu pròpia en tots els àmbits i poder exercir els
mateixos drets que la resta de ciutadania. Aquesta visibilitat faria possible
treballar per a evitar que la xifra de dones amb diversitat funcional que són víctimes
d’agressions masclistes es reduïra, ja que actualment una de cada tres dones
(31%) assegura haver patit o patir algun tipus de violència física, psicològica
o sexual per part de la seua parella o exparella. És a dir, més del doble del
percentatge de les dones sense discapacitat (12,5%), segons un informe de la
Fundació CERMI Dones, presentat el proppassat abril, fet a partir de la
Macroenquesta 2015 sobre violència masclista del Ministeri de Sanitat, Serveis
Socials i Igualtat. Esperem que les mesures per a l’atenció integral especialitzada
als grups de dones més vulnerables, previstes en els pactes contra la violència
masclista signats recentment tant a l’àmbit estatal com a la Comunitat
Valenciana, siguen efectives per a prevenir, detectar i eradicar les violències
que pateixen.
Un altre escenari en què les dones amb
diversitat funcional són objecte de doble discriminació és el mercat laboral, ja
que el 61,1% dels contractes de persones amb discapacitat són d’homes, segons
un informe estatal del mercat de treball. D’altra banda, segons les dades del
darrer informe de l’Observatori de les
Ocupacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), durant
2016 es van registrar 268.160 contractes de persones amb diversitat funcional,
un 10,3% més que a l'any anterior, tot i que el nombre de persones contractades
no s'ha incrementat d'igual manera, en part per la temporalitat d’aquests
contractes. En 2016, el 90,3% dels contractes registrats van ser de caràcter
temporal, enfront d'un 9,7% de contractes indefinits.
Com cada any, per a posar punt final al
manifest del Grup de
Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, hem de recordar el lema que
referma la diversitat i la igualtat com a valors bàsics universals que s'han de
defensar en tots els àmbits i situacions:
«Totes les persones som diferents.
Totes les persones som
iguals.»
