AMB CAMES QUE RODEN (72)

La jornada organitzada per la Fundació Isonomia sota el títol «Dones, discapacitat i vida independent», que va tindre lloc a Benicàssim el proppassat dia 23 de juny, tenia per objectiu la sensibilització en el context municipal (organitzacions, administracions i comunitat) de la necessitat de facilitar a les persones amb diversitat funcional en general, i a les dones amb diversitat funcional en particular, els suports indispensables perquè puguen desenvolupar les seues vides d’una manera independent, afavorint una adequada inclusió social, alhora que es visibilitza la doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat.

En aquesta direcció van anar tant els parlaments de María José Ortí, en representació d’Isonomia, i Elena Llobell, regidora d'Igualtat de l'Ajuntament de Benicàssim que va subvencionar aquest esdeveniment, com la resta d’intervencions que es van fer al llarg de l’acte. Començant per la conferència de Soledad Arnau, directora de la Universitat Oberta Iberoamericana Manuel Lobato, que portava per títol «La vida independent des d'una perspectiva de gènere», i seguint pels testimonis de tres dones i un home amb diversitat funcional que van compartir amb el públic assistent les seues experiències de vida autònoma i independent, en una taula redona que va presentar Carmen Ulldemolins, treballadora social de l'Ajuntament de Benicàssim. Tant els relats de Rebeca Carmona, que treballa a la Direcció provincial del SERVEF a Castelló, i Marta Senent, doctora cum laude per la Universitat Jaume I de Castelló i gerent de l’editorial ACEN, que es van enregistrar en vídeo davant la impossibilitat d’assistir a la Jornada, com els d’Inma Córcoles, treballadora d’ASPROSERVIS, i José Alfonso López, un dels fundadors de l’ONG ¿Cómo quieres vivir?, que si que van poder contar en persona les seues vivències, van fer palès com d’important és l’empoderament entès com el fet de tindre els mecanismes i les eines emocionals necessàries per a poder determinar i dur a terme el propi projecte de vida, així com tindre consciència de saber com es vol viure i de les conseqüències que d’això es poden derivar.

A continuació es va projectar el documental Una habitación propia, elaborat en 2011 per la UNED i l'Institut Valencià d'Atenció a Discapacitats (IVADIS), la presentació del qual va estar a càrrec de Cinta Escalera, psicòloga de l'Institut Valencià d'Acció Social (IVAS). Aquest reportatge conta l’experiència que es duu a terme als habitatges tutelats que té l’IVAS a Rocafort, província de València, on diverses parelles tenen la possibilitat de compartir habitacions pròpies, fet que permet que tinguen la necessària intimitat per a mantenir relacions sexuals.

Per a tancar la jornada es van lliurar els certificats a l’alumnat que ha participat en el curs «Discapacitat, autonomia i vida independent», desenvolupat per la Fundació Isonomia dins del marc del projecte «Programa de formació i orientació per a la inclusió social i la vida autònoma i independent per a persones adultes amb discapacitat», finançat per la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats del Ministeri d'Educació, Esport i Cultura.

I nosaltres tancarem aquest article amb les paraules que va dir un dels alumnes quan va recollir el seu certificat: «Recordem els milions de dones amb diversitat funcional que pateixen algun tipus de violència cada dia i que, per la seua condició de dones i de persones amb discapacitat, mai no tindran la possibilitat de prendre cap decisió sobre les seues pròpies vides. No les oblidem».

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVIX. 06/07/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (71)

La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el seu Protocol facultatiu van estar aprovats per Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificats pel Govern d’Espanya el 21 d’abril de 2008, any en què va entrar en vigor, concretament el 3 de maig. Tots dos són tractats internacionals que recullen els drets de les persones amb discapacitat, així com les obligacions dels Estats de promoure, protegir i assegurar aquests drets. I precisament d’això va tractar el sisè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», dels «Drets de les persones amb discapacitat».

Aquest darrer mòdul, que tancava el curs desenvolupat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I, va estar impartit per José Alfonso López i Juan Benages, cofundadors de «¿Cómo quieres vivir?», una ONG que dóna suport a les persones amb diversitat funcional per a que s’independitzen i es valguen per elles mateixes, alhora que promou i ofereix el lloguer d’habitatges adaptats, compartits i econòmicament accessibles. Per a començar-hi es recorda l’article 19 de l’esmentada Convenció que diu que totes les dones i homes amb discapacitat tenen dret a viure de forma independent i a la seua inclusió en la comunitat. I per aconseguir això s’han d’adoptar mesures efectives i pertinents que faciliten el ple gaudi d'aquest dret, assegurant que tinguen l'oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui desitgen viure, en igualtat de condicions amb les altres persones, i no es vegen obligades a viure conformement a un sistema de vida específic. Per a això cal que tinguen accés a una varietat de serveis d'assistència domiciliària, residencial i altres serveis d’ajuda de la comunitat, inclosa l'assistència personal, un recurs que, al contrari d’allò que s’hi creu, no tan sols està dirigit a les persones amb discapacitats físiques sinó també per a les persones amb discapacitats sensorials i intel·lectuals.

Com a exemples il·lustratius de vida independent i de la importància de promoure-la, José Alfonso López –persona amb diversitat funcional- explica dos vivències personals fruit de la seua decisió de mamprendre una vida autònoma. D’una banda les dificultats per a orientar-se, ja que estava acostumat a moure’s sempre acompanyat; i d’altra la manca d’habilitats per a usar i administrar els diners, sobretot a l’hora de fer una compra setmanal equilibrada en què no falten aquells aliments realment imprescindibles per a una bona nutrició. Dues qüestions molt importants a l’hora de dur a terme una vida independent.

Així mateix, en aquesta sessió es va comptar amb el testimoni de Katja Villatoro, diplomada en Infermeria i Salut Pública, que entre les moltes tasques que porta a terme també duu a terme docència. Katja és activista del Moviment de Vida Independent a la Comunitat Valenciana i a través de videoconferència va compartir les seues experiències tant a l’àmbit personal com ser mare des d’una cadira de rodes, com al camp professional. Katja és tot un exemple de superació personal i del desenvolupament d’una vida independent, tot i que ella manifesta que, com a molt, és un exemple de motivació.

Cal recordar que les dones sempre pateixen més discriminació, ja que a qualsevol exclusió que pot afectar a l’ésser humà, com són motius de raça, creences religioses, orientació sexual, etc., sempre se li afegirà la discriminació per ser dona. L’article 7 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat garanteix els drets de les dones i xiquetes amb discapacitat.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVIII. 22/06/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (70)

El cinquè mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent» que desenvolupa des de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I va tractar sobre «Autodeterminació, participació social i participació laboral». Marta Senent, llicenciada en Humanitats i gerent de l’editorial ACEN, va dinamitzar les sessions els dies 6 i 27 de maig amb l’objectiu principal que l’alumnat reflexionara sobre si mateix i sobre la importància de la seua participació, dins de les seues possibilitats personals, en els cercles socials i laborals.

La primera classe va començar parlant de l’autodeterminació, i va ressaltar la importància de tenir consciència de nosaltres mateixos, mitjançant el plantejament de les següents qüestions: Qui som? Quines capacitats tenim? Quines coses no podem fer o ens resulten molt complicades? Què és el que ens agrada fer? Així mateix hem de ser conscients de tot allò que ens envolta: la família, les amistats, l’entorn en què vivim, en quin moment històric ens trobem i quina és la nostra situació econòmica, i potser el més important, saber comunicar tot això a les altres persones. Pel que fa a la participació social es va assenyalar la seua rellevància i es van indicar els diferents àmbits en els quals hi entra en acció (el cercle familiar, el de les amistats, el de les persones conegudes…) i espais on es fa efectiva com són associacions, ONGs, llocs d’entreteniment i d’oci, etc. D’altra banda, es va comentar com les noves tecnologies poden ajudar a reforçar la participació social i com és d’important que les persones amb diversitat funcional ens esforcem per a aconseguir-la. Pel que fa a la participació laboral, es va dir que s’havia de tenir present tot allò exposat fins a aquell moment, doncs, tant l’autodeterminació com el grau de participació social que tinguem influiran de manera directa en la nostra participació laboral. Evidentment, el nivell d'estudis i de formació reglada és fonamental a l’hora d’optar a un treball, així com tenir la seguretat que sabrem desenvolupar-lo. Així mateix és important conèixer els canals més efectius per a dur a terme una recerca d’ocupació.

L'exposició teòrica de Marta Senent es va combinar amb la participació activa de l'alumnat que va aportar-hi els seus propis coneixements i experiències, amb la qual cosa van enriquir els resultats del curs. En referència a la segona sessió d’aquest mòdul, va ser una classe pràctica de com redactar un currículum implementant tot allò aprés en la classe teòrica, per a posteriorment fer que cada alumna i alumne elaborara el seu. A més també es va indicar la conveniència d’acompanyar el currículum amb una carta de presentació adreçada a l’empresa/entitat on es vol treballar, perquè en aquesta es poden destacar les capacitats pròpies i detallar els tipus d’adaptacions que calen per a desenvolupar amb garanties i eficiència el treball al qual s’opta.

Per a posar-hi punt final, Marta Senent i María José Ortí, membre de l’equip de coordinació de la Fundació Isonomia, van posar en pràctica un role playing escenificant diversos comportaments que es poden trobar per part de les persones que puguen fer una entrevista de treball i que en ocasions poden ser fins i tot ofensius pel seu desinterès, manca d’atenció, etc. Per això cal un bon ús de la intel·ligència emocional i de les habilitats socials, aspectes tractats en altres mòduls del curs.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVII. 08/06/2015)

AMB CAMES QUE RODEN (69)

Les habilitats socials permeten relacionar-se amb altres persones sense dificultats i que d'aquesta interrelació deriven resultats bons i que beneficien a tots els subjectes que intervenen en tal tracte o connexió social. És a dir, habilitat social es tot comportament o conducta que porta a una persona a manifestar-se i interrelacionar-se d'una manera adequada i eficaç. El quart mòdul del curs teòric i pràctic sobre «Discapacitat, autonomia i vida independent», que es va impartir els dies 15 i 22 d’abril, tot just es va dedicar a les «Habilitats socials, l’autonomia personal i l’autoregulació», i la primera sessió va estar a càrrec de l’equip de la Fundación ASMI de Zafra (Badajoz), entitat que col·labora amb la Fundació Isonomia en el desenvolupament d’aquest curs a Extremadura.

Les habilitats socials s’adquireixen, no són innates, es van aprenent les diferents pautes socials com a subjectes humans i socials, des de la més íntima interrelació fins a portar-la a la macrosocial. D’una banda estan les habilitats motrius i d’una altra les socials que fan que ens relacionem de manera correcta amb el nostre entorn, com són per exemple aquelles referides a la cura del nostre cos, l’alimentació, la neteja de la llar, etc. Tots aquests hàbits bàsics es van adquirint i capaciten per a manejar-se tant en àmbits privats com en públics, constituint la base de l’autonomia personal que s’ha de promoure des de l’instant que naixem, ja que es tracta de la capacitat o condició de desenvolupar tasques d’una manera independent que permetrà que el nostre desenvolupament personal i social no depenga d’altres persones.

Amb la primera activitat proposada, que consistia en la realització d’un treball manual fet en equip, es va fer palesa la importància de la comunicació tant verbal com no verbal en la pràctica de les habilitats socials, així com de l’assertivitat i l’empatia. A continuació, amb la representació del conte «L’aneguet lleig», es va ressaltar la importància de l’autoestima i la positivitat de la diversitat, perquè ser diferents no ha d’implicar res negatiu.

La segona sessió de l’esmentat mòdul la va impartir María José Ortí, psicòloga i membre de l’equip de coordinació de la Fundació Isonomia, que va repassar els temes tractats en mòduls anteriors. Va recordar la filosofia de la vida independent, entesa com la capacitat individual de prendre les pròpies decisions, cosa que també poden fer les persones amb una discapacitat important si compten amb l'assistència personal i altres recursos que necessiten per a assolir el control de les seues vides. Així mateix va revisar els avantatges que aporten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), alhora que va recomanar la visita al web www.pantallasamigas.net, una iniciativa que promociona l'ús segur i saludable de les noves tecnologies i el foment de la ciutadania digital responsable en la infància i l'adolescència; tot seguit es projectar alguns vídeos molt instructius sobre la prevenció del ciberassetjament, la ciberextorsió, etc., que es poden produir per revelar les nostres contrasenyes, compartir fotos compromeses o qualsevol altra dada personal amb gent que després pot usar-les per a fer-nos mal. Després va recordar la importància del bon control de la intel·ligència emocional i va fer un repàs de les sis categories d’emocions bàsiques que tenen una finalitat adaptativa i que són felicitat/alegria, tristesa, empipament/ira, sorpresa, por i disgust/fàstic. Finalment, va fer un repàs a les habilitats d’autonomia personal, habilitats socials i habilitats d’autorregulació.

Un aspecte molt positiu que s’ha notat en l’alumnat que participa en el curs és que, amb el pas de les sessions, ha augmentat la seua capacitat per a preguntar sobre aquelles qüestions que no tenen prou clares, així com la d’exposar les seues opinions crítiques.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número XLVI. 26/05/2015)