AMB CAMES QUE RODEN (117)

«Taula de Supervivents de la Violència de Gènere»

El proppassat 18 de juny el Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia, seguint amb els monogràfics als quals s'estan dedicant les seues sessions d’enguany, va dedicar la seua tercera reunió de 2019 a la realització d’una Taula de Supervivents de la Violència de Gènere, impulsada per la Comissió de Dones del Comitè d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV). Les protagonistes d’aquesta taula van ser quatre dones que van ser capaces d’usar la resiliència per superar les diferents formes de violència de les quals van ser víctimes. Els testimoniatges de Nuria, María Teresa, Lucía i Susana van fer evident una vegada més la importància de saber detectar els senyals que indiquen que s'està en una relació de violència, així com la necessitat de visibilitzar aquestes situacions i la manca de referents de dones supervivents que podrien facilitar la presa de consciència perquè altres dones siguen capaces de cercar ajuda per posar fi a una relació desigualitària que anul·la la seua identitat.

Va resultar impactant el relat d'una d'aquestes quatre supervivents, a qui la seua parella li va contagiar el virus d’immunodeficiència humana (VIH) i amb la qual va haver de continuar convivint durant 11 anys malgrat els maltractaments i les contínues vexacions que li infringia, perquè en el seu horitzó no albirava cap mena d'eixida; fins i tot la seua pròpia família la rebutjava i la feia sentir culpable d'aquest contagi i de la seua situació. Això hauria de fer reflexionar a moltes persones que, en parlar-se de violència masclista, atribueixen part de la culpa a les dones per no posar fi a eixa relació al primer senyal de violència, i encara més si aquesta és física. Sí, seria l’ideal que totes les víctimes potencials tingueren aquesta capacitat psicològica i les condicions socioeconòmiques necessàries per a poder trencar una relació sentimental regida per la desigualtat, en la qual ja es fan evidents els actes violents. Però, malauradament, la realitat és ben diferent i en la majoria dels casos la dona és presa de la por i la impotència que li causen les amenaces del maltractador, tant cap a ella com vers els seus éssers estimats; a més de no comptar amb un entorn que possibilite l’eixida d’aquest cercle de violències i li facilite emprendre un nou projecte vital amb la seguretat i estabilitat necessàries.

Les dones amb diversitat funcional són més vulnerables davant la violència de gènere i, a més, víctimes potencials de més manifestacions d’aquesta com pot ser, per exemple, l'esterilització forçosa que sofreixen moltes dones amb discapacitat intel·lectual. Com es va comentar durant el desenvolupament de l’acte, seria bo estudiar en profunditat el percentatge de dones a les quals la violència masclista ha causat algun tipus de discapacitat o altres seqüeles. D’altra banda, en el marc de la parella també tenen més risc de sofrir violència masclista, al mateix temps que augmenta la dificultat per a detectar-la -i encara més per a denunciar-la!-, perquè sovint el seu agressor, a més de parella, és el seu cuidador principal. I en la mateixa situació es troben les dones que sofreixen violències per part de familiars o de personal professional que les atén en residències, centres de dia, etc. Com denunciar a qui et cuida, la persona de qui depens?

Així mateix, en el transcurs de l’acte ressenyat, es va assenyalar que la violència de gènere, sobretot la que pateixen les dones amb discapacitat, es continua silenciant i que aquesta mateixa invisibilizació és violència per part de la societat. D'acord amb les Nacions Unides, la violència contra les dones no és el resultat d'actes aleatoris i individuals de mala conducta, sinó que està profundament arrelada en les relacions estructurals de desigualtat entre dones i homes. La violència de gènere és un dels problemes socials i de salut més greus que pateixen les dones en el món; no és un problema de caràcter individual que solament afecte les dones agredides, sinó que concerneix el conjunt de la societat. Per això, totes i tots som responsables de posar fi a aquesta xacra que, segons estimacions de Nacions Unides, afecta al 35% de les dones de tot el món, que pateixen violència física i sexual per part d'un company sentimental o violència sexual per part d'una altra persona diferent a la seua parella (aquestes xifres no inclouen l'assetjament sexual) en algun moment de les seues vides. Sí, tots i totes tenim la responsabilitat de donar veu i suport a altres dones com Núria, María Teresa, Lucía i Susana perquè també siguen dones apoderades que puguen realitzar el seu propi projecte de vida.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXXIII 23/07/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (116)

«El Tribunal Suprem determina la compatibilitat de la percepció d’una pensió per una incapacitat permanent amb el desenvolupament d’un treball com a persona autònoma»

Una sentència del Tribunal Suprem determina la compatibilitat de la percepció d’una pensió per una incapacitat permanent amb el desenvolupament d’un treball com a autònom.

El cas que ha dut a emetre l’esmentada sentència té el seu origen quan, l’any 2009, un home que amb anterioritat treballava com a cuiner, va començar a percebre una pensió per incapacitat permanent absoluta. Transcorreguts set anys, en 2016, va acceptar un treball en una empresa informàtica en qualitat d’autònom. La faena la realitzava assegut i amb un temps parcial de sis hores diàries de dilluns a divendres. En assabentar-se d’aquesta circumstància, l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) va decidir retirar-li la prestació perquè estimava que s'estava beneficiant d'un subsidi d'incapacitat mentre exercia com a autònom, fet que es considerava del tot incompatible.

El treballador ho va dur a judici i el tribunal, al qual va recórrer l’home, li va donar la raó. No obstant això, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va dictar sentència a favor de l’INSS revocant la sentència anterior i, finalment, desprès de ser recorregut de nou pel treballador, el Tribunal Suprem va manifestar que declarar la incompatibilitat entre un subsidi per incapacitat i el treball «tindria un cert efecte desmotivant sobre la reinserció social i laboral de qui es troba en situació d'incapacitat permanent». També va indicar que es pot permetre la simultaneïtat entre les pensions vitalícies, com en el cas de la d'incapacitat permanent absoluta, i aquelles activitats que siguen compatibles amb l'estat del subjecte en qüestió.

Aquesta sentència pot establir un precedent en una qüestió que en molts casos frena la iniciativa de moltes persones amb discapacitat que intentarien posar en marxa projectes o acceptar treballs que poden fer perfectament. La por a perdre els ingressos d’una pensió que els dona una mínima seguretat les coarta a l’hora de prendre decisions.

Així mateix, són molt positius els avanços en la protecció social de las persones que treballen com a autònomes i manifesten una discapacitat, inclosos en el Reial Decret que va publicar-se el proppassat 28 de desembre en el BOE i que va entrar en vigor l’1 de gener d’aquest any. Entre altres mesures s’ha de destacar la que afavoreix la continuïtat laboral de treballadors/es per compte propi que tenen una discapacitat igual o superior al 33%, ja siga per un accident o una malaltia, certificada mentre estan donades d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), podent-se beneficiar, d’aquesta manera, de les reduccions i bonificacions existents per a les persones amb discapacitat que accedeixen a tals avantatges al donar-se d’alta com a autònomes i que ja tenien una discapacitat inicial.

D’altra banda, aquelles persones amb discapacitat que s’hi donen d’alta inicial o que no hagueren esta donades d’alta en els dos anys immediatament anteriors a la data de la seua afiliació, es podran beneficiar, si elegeixen cotitzar per la base mínima, d’una reducció sobre la cotització per contingències comuns durant els primers 12 mesos següents a la data de l’alta, consistent en una quota única mensual de 60 euros.

Entre les noves mesures també està la possibilitat de contractació per compte d’altri de fills o filles amb discapacitat, fins i tot convivint, sense importar la seua edat quan manifeste una discapacitat física o sensorial reconeguda igual o superior al 33% i inferior al 65%, sempre que s’hi done d’alta per primera vegada en el sistema de la Seguretat Social.

Totes aquestes millores podran afavorir que la inserció o la continuïtat en el món laboral puga ser més factible per a les persones amb diversitat funcional. I és evident que tenir un treball remunerat, a banda de pujar l’autoestima, proporciona una mínima estabilitat econòmica que pot augmentar la qualitat de vida d’aquestes dones i homes que tenen unes necessitats especials.

En aquest enllaç podreu trobar el text complet del Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2018/12/29/pdfs/BOE-A-2018-17992-C.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXXI 18/06/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (115)

«Un nou catàleg de prestacions ortoprotètiques entrarà en vigor el proper 1 de juliol»

El proppassat 3 de maig es va commemorar el Dia Nacional de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, recordant que aquest instrument que promou la garantia i l’exercici dels seus drets a aquesta part de la ciutadania va estar ratificat per l'Estat espanyol el 3 de maig de 2008. En altres escrits hem fet esment d’alguns dels articles de la Convenció que fan referència a drets concrets, però en aquesta ocasió ens volem referir al dret a accedir als productes ortoprotètics, que no es reflecteix en un article concret però que, no obstant això, es pot sobreentendre en molts paràgrafs d’articles que garanteixen el benestar, el dret a la salut o a la mobilitat. L’ortoprotesi es pot definir com una pròtesi externa per a la correcció quirúrgica o mecànica de les condicions estructurals i funcionals del sistema neuromuscular o de l’esquelet, així com per a reemplaçar total o parcialment un segment d’un membre absent o deficient. 

Sobre aquesta qüestió, i en l’àmbit de l’Estat espanyol, s’ha de comentar l’Ordre SCB/45/2019, de 22 de gener, per la qual es modifica l'annex VI del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el procediment per a la seua actualització, es regula el procediment d'inclusió, alteració i exclusió de l'oferta de productes ortoprotètics i es determinen els coeficients de correcció. Aquesta ordre, que entrarà en vigor el proper 1 de juliol, entre els canvis que aporta està el de proporcionar una prestació ortoprotètica equitativa perquè estableix un catàleg comú de cadires de rodes, òrtesis i ortopròtesis especials per a tot el SNS, millorat i més actualitzat, que se suposa eliminarà les desigualtats que hi havia fins ara entre les diferents comunitats autònomes. Aquestes comptaran amb un període de 6 mesos per a adaptar els seus catàlegs a les disposicions de l'esmentada ordre, quedant d’aquesta manera a les seues mans el desenvolupament, amb la qual cosa les desigualtats territorials podrien seguir existint.

El nou catàleg incorporarà 48 nous tipus de productes (diverses classes de cadires de rodes, fèrules, cotilles, caminadors, coixins antiescares, etc.) i en el qual també s’amplien les indicacions d'alguns ja existents (coixins per a previndre úlceres per pressió, cadires de rodes especials per a persones usuàries actives...), cobrint així necessitats que fins ara no hi estaven reflectides. D’altra banda, s'estableix una vida mitjana per a cada tipus de producte amb l’objectiu d’augmentar les garanties a les usuàries i usuaris quant a la qualitat i eficiència dels productes. En aquest sentit, s'establiran més requisits per a la prescripció, per a la dispensació i per als establiments. A més, es regularà un procediment d'inclusió i actualització dels productes en l'oferta, que serà telemàtic, i s'identificarà cada producte a finançar mitjançant un codi i un precinte identificatiu que permetrà controlar millor els prescrits i dispensats.

Tot i que en general es pot considerar positiva l’ampliació del catàleg, perquè augmenta el ventall de mitjans a què tindran accés les persones amb diversitat funcional per a millorar la seua qualitat de vida diària i, d’aquesta manera, tenir més possibilitats d'implementar el seu projecte de vida propi, també és veritat que el catàleg de productes ortoprotètics continua mostrant deficiències. Entre d’altres, s’hi troben a faltar alguns recursos com les grues i les cadires de dutxa, uns productes de suport que per a moltes persones són de primera necessitat i que sembla que des de l’administració se segueixen considerant objectes de luxe. Per cert, hi ha molts productes que seguiran sent de copagament, pels quals s'haurà d'aportar entre 12 i 30 euros.

La prestació ortoprotètica té molta transcendència per a les persones amb discapacitat o que requereixen una recuperació funcional, pel fet que, des del punt de vista sanitari, social i laboral, cobreix més o menys una part de les necessitats especials d'aquestes ciutadanes i ciutadans. És un recurs indispensable per a assolir la igualtat d'oportunitats. No obstant, cal remarcar que ha quedat exclosa de l’ordre una figura que és molt important perquè la prestació ortoprotètica aconseguisca la màxima eficiència: la del personal professional que desenvolupa el seu treball a les ortopèdies. Aquests i aquestes professionals, en molts casos, són fonamentals a l’hora d’orientar sobre quin producte és el més adequat, així com per informar de com s’utilitza.

En aquest enllaç podeu consultar el text íntegre de l'Ordre publicada al BOE: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2019/01/25/pdfs/BOE-A-2019-856-C.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXIX 21/05/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (114)

«Temps d’eleccions»

Ja tornem a estar una altra vegada en campanya electoral. I en aquesta ocasió, si més no a la Comunitat Valenciana, per partida doble perquè el Govern de la Generalitat ha decidit avançar les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les eleccions generals al Congrés dels Diputats –i Diputades- i al Senat, convocades pel Govern de l’Estat davant la impossibilitat d’arribar a un consens amb altres forces polítiques que componen la cambra parlamentària sobre diverses mesures que concerneixen a tota la ciutadania. Però el detonant definitiu d’aquesta convocatòria d’eleccions generals ha sigut la manca de suports per a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que havia elaborat el govern vigent.

Amb la caiguda d’aquests PGE es van bloquejar moltes de les iniciatives socials tan necessàries que hi incloïen, tals com les ajudes a les persones en situació de dependència, la implantació –novament- de la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores i cuidadors no professionals que atenen a familiars dependents, o l'ampliació del subsidi d’atur per a majors de 52 anys. Algunes d’aquestes disposicions es van aprovar per part del Govern socialista amb un reial decret de mesures urgents, a primers del mes de març, però la seua futura implimentació quedarà a mercè de les directrius del nou govern que es forme després dels comicis.

Així mateix, aquesta interrupció de la legislatura també comportarà la congelació de la inversió pública en infraestructures i l’anul·lació de l'aportació prevista a les comunitats autònomes, alhora que significarà un altre retard en la reforma del sistema de pensions. Per sort, la revalorització d’aquestes no pot ser revocada, ni tampoc la pujada del salari mínim interprofessional, però cal tenir molt present que el buit pressupostari impossibilita una reestructuració a fons dels ingressos i les despeses de la Seguretat Social. D’altra banda, tampoc es podran aplicar les noves mesures fiscals previstes per a recaptar fons, fet que pot suposar un augment del dèficit que s’arrossega des de fa anys.

S'ha de recordar que en a penes 28 mesos s'han convocat tres eleccions generals i hi ha hagut dos governs. Tot açò implica una important despesa econòmica innecessària en campanyes electorals, que no beneficia gens a la solució dels problemes reals de la ciutadania i dificulta el funcionament de tots els engranatges administratius de l'Estat.

Esperem que els nous Governs que es constituïsquen derivats dels resultats de les properes eleccions, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, no es dediquen a governar carregant-se allò que de positiu han fet altres partits polítics. Els demanem que siguen conscients que les mesures, lleis, etc., que apliquen ho facen pensant en el bé de les ciutadanes i ciutadans; sobretot d'aquelles persones que més suports necessiten per a assolir una vida digna i amb perspectives de futur, entre les quals es compten les dones, les persones amb discapacitat i la gent major.

I recordeu: votar és un dret, que va costar molt d'aconseguir per part de les dones i altres col·lectius discriminats, que a l'Estat espanyol no és obligatori exercir. No obstant això, pensem que hi ha una obligació moral, com a ciutadanes i ciutadans, d'expressar quin model de societat volem mitjançant el nostre vot. I si no votem, no podem exigir després.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXVII 16/04/2019)