AMB CAMES QUE RODEN (114)

«Temps d’eleccions»

Ja tornem a estar una altra vegada en campanya electoral. I en aquesta ocasió, si més no a la Comunitat Valenciana, per partida doble perquè el Govern de la Generalitat ha decidit avançar les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les eleccions generals al Congrés dels Diputats –i Diputades- i al Senat, convocades pel Govern de l’Estat davant la impossibilitat d’arribar a un consens amb altres forces polítiques que componen la cambra parlamentària sobre diverses mesures que concerneixen a tota la ciutadania. Però el detonant definitiu d’aquesta convocatòria d’eleccions generals ha sigut la manca de suports per a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) que havia elaborat el govern vigent.

Amb la caiguda d’aquests PGE es van bloquejar moltes de les iniciatives socials tan necessàries que hi incloïen, tals com les ajudes a les persones en situació de dependència, la implantació –novament- de la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores i cuidadors no professionals que atenen a familiars dependents, o l'ampliació del subsidi d’atur per a majors de 52 anys. Algunes d’aquestes disposicions es van aprovar per part del Govern socialista amb un reial decret de mesures urgents, a primers del mes de març, però la seua futura implimentació quedarà a mercè de les directrius del nou govern que es forme després dels comicis.

Així mateix, aquesta interrupció de la legislatura també comportarà la congelació de la inversió pública en infraestructures i l’anul·lació de l'aportació prevista a les comunitats autònomes, alhora que significarà un altre retard en la reforma del sistema de pensions. Per sort, la revalorització d’aquestes no pot ser revocada, ni tampoc la pujada del salari mínim interprofessional, però cal tenir molt present que el buit pressupostari impossibilita una reestructuració a fons dels ingressos i les despeses de la Seguretat Social. D’altra banda, tampoc es podran aplicar les noves mesures fiscals previstes per a recaptar fons, fet que pot suposar un augment del dèficit que s’arrossega des de fa anys.

S'ha de recordar que en a penes 28 mesos s'han convocat tres eleccions generals i hi ha hagut dos governs. Tot açò implica una important despesa econòmica innecessària en campanyes electorals, que no beneficia gens a la solució dels problemes reals de la ciutadania i dificulta el funcionament de tots els engranatges administratius de l'Estat.

Esperem que els nous Governs que es constituïsquen derivats dels resultats de les properes eleccions, tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic, no es dediquen a governar carregant-se allò que de positiu han fet altres partits polítics. Els demanem que siguen conscients que les mesures, lleis, etc., que apliquen ho facen pensant en el bé de les ciutadanes i ciutadans; sobretot d'aquelles persones que més suports necessiten per a assolir una vida digna i amb perspectives de futur, entre les quals es compten les dones, les persones amb discapacitat i la gent major.

I recordeu: votar és un dret, que va costar molt d'aconseguir per part de les dones i altres col·lectius discriminats, que a l'Estat espanyol no és obligatori exercir. No obstant això, pensem que hi ha una obligació moral, com a ciutadanes i ciutadans, d'expressar quin model de societat volem mitjançant el nostre vot. I si no votem, no podem exigir després.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXVII 16/04/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (113)

Presentació de l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere»

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (més conegudes com TIC) han transformat d'una forma –creiem- irreversible els hàbits i les pràctiques de la ciutadania en general a l’hora d’informar-se, comunicar-se, comprar, fer gestions... la qual cosa en teoria millora la qualitat de vida de les persones. 

Les TIC són una eina que s’utilitza per a interrelacionar-se i finalment han esdevingut TRIC (Tecnologies + Relació + Informació + Comunicació), s’ha afegit la lletra R que representa l’impacte que tenen aquestes tecnologies en les relacions interpersonals.

El Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló ha presentat l'informe de l’estudi «Diversitat funcional i Tecnologies de les Relacions, Informació i Comunicació (TRIC), des d'un punt de vista de gènere», que és el resultat de les investigacions dutes a terme per l’esmentat grup el 2018, l’objectiu del qual era realitzar un estudi sobre la percepció que tenen i l'ús que fan de les TRIC les persones amb diferents capacitats.

Per a això, es va confeccionar com a primera iniciativa una xicoteta enquesta, la qual es va redactar en lectura facilitada perquè resultara més fàcil contestar-la. Conscients de la dificultat d’arribar directament a una gran quantitat important de persones amb diferents capacitats, es va optar per remetre el qüestionari a les organitzacions de persones amb diversitat funcional preferentment a la província de Castelló, amb les quals ja s’havia col·laborat anteriorment, per la qual cosa els resultats es poden circumscriure a aquest territori.

A partir de les conclusions extretes de les respostes rebudes es pot inferir que en la societat de la informació, des de la perspectiva tant de les persones amb discapacitat com de la ciutadania de més edat, es poden albirar avanços espectaculars en les TRIC. Les telecomunicacions imposen terminis temporals molt breus i dinàmiques de mercat innovadores, només un recolzament decidit per part de les diferents administracions, particularment l’administració central, pot evitar que col·lectius com els esmentats, i en particular les dones que formen part d’aquests, queden marginats. Com queda ben clar en el títol de l'estudi, en aquest s'accentua el punt de vista des d'una perspectiva de gènere i en aquest sentit cal esmentar les possibilitats que ofereixen les TRIC per a les dones amb diversitat funcional. Tot i les barreres vigents tan importants que s’enumeren en l'estudi i que, com s'extrau de l'enquesta, tenen més impacte en les dones, a més de les diferències en l'ús i el temps emprat en les TRIC, les dones han de participar de la societat tecnològica i ser part d’aquesta, no únicament amb el rol d’usuària passiva, sinó amb la possibilitat de ser usuària activa com a promotores de continguts i desenvolupaments dins de la societat de la informació.

Cal aprofitar el potencial de les TRIC com a eines generadores d'espais que permeten donar visibilitat a determinats grups socials, entre aquests les dones amb discapacitat. D'aquesta manera, les TRIC esdevenen canals on exposar situacions vitals i donar a conèixer necessitats específiques que passen inadvertides moltes vegades, servint a més per generar xarxes socials, les quals són fonamentals per apoderar a les dones amb discapacitat, mantenir-les informades i evitar situacions de violència masclista. Per tot això des de les organitzacions públiques i privades, s’ha de fomentar plans d'igualtat i d'inclusió, ja que les dones amb diversitat funcional estan sotmeses a situacions de discriminació múltiple originades precisament pel fet de ser dones i per tenir discapacitat.

Més informació en http://isonomia.uji.es/redisonomia/gruposdetrabajo/wp-content/uploads/2013/07/ZZ-Informe-final_GIAT-TRIC.pdf

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXV 12/03/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (112)

«La vaga general feminista del 8 de març i les cuidadores no professionals»

Pel 8 de març de 2018 es va dur a terme la primera vaga feminista a l'Estat espanyol, inspirada en iniciatives anteriors realitzades a països com Islàndia o Suïssa. Segons algunes fonts informatives, més de 5 milions de dones van seguir les aturades parcials que incloïa l’esmentada convocatòria, així com també va estar molt nombrosa la participació en les manifestacions que es van fer a diverses ciutats espanyoles. L'èxit d’aquesta vaga feminista, les imatges de la qual van estar difoses als noticiaris d’arreu del món, ha motivat que es continue convocant a Espanya i altres països mobilitzacions similars coincidint amb la propera Diada Internacional de les Dones, entre els quals estarien Alemanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica o Suïssa.

La segona convocatòria de la vaga general feminista vol intensificar la vessant reivindicativa de l’anterior, basada en el lema «si nosaltres parem, el món s’atura», i es vertebrarà al voltant de les seues reivindicacions en quatre sectors concrets com són consum, ocupació, vida estudiantil i cures. Tot just en aquest darrer àmbit, el de les cures, es vol continuar incidint especialment en aquesta segona edició, encara que siga complicat de visibilitzar perquè les cures recauen en les dones sense una estructura social i econòmica de suport. A l'Estat espanyol hi ha més de dos milions de persones en situació de dependència que necessiten l'ajuda d'una cuidadora o cuidador per a poder realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Segons xifres facilitades per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en nou de cada deu casos són les dones les que es fan càrrec d’atendre a aquestes persones, que en la majoria de casos són els seus cònjuges, pares o mares. La majoria d’aquestes cuidadores no professionals tenen edats compreses entre els 45 i els 65 anys.

Entre moltes altres conseqüències que afronten aquestes dones per dedicar-se a la cura de familiars en situació de dependència es poden apuntar les següents. En l’àmbit personal, han de renunciar a desenvolupar el seu propi projecte de vida per ajustar-lo a les necessitats de la persona atesa, fet que hi pot causar angoixa, estrès, depressió i ansietat; problemes que encara poden aguditzar-se més si es tracta de cuidar pacients amb malalties neurodegeneratives com l'`Alzheimer. Socialment, les exigències de l'atenció obliguen la cuidadora a sacrificar la seua vida social habitual. I en el camp professional, en molts casos, la cuidadora principal ha d'abandonar el seu treball retribuït, deixant córrer així l'oportunitat d'obtenir ingressos, tot i que hi ha dones que compaginen com poden totes dues activitats, amb la corresponent sobrecàrrega de tasques i manca de descans. D’altra banda, un aspecte molt important que cal esmentar són els problemes físics originats dels esforços que han de fer diàriament per a moure les persones que atenen i que, en massa ocasions, poden derivar en afeccions greus de columna, etc., que no solen ser reconegudes com a malalties causades per la seua labor com a cuidadores informals, deixant-les sense la possibilitat d'accedir a una pensió d'invalidesa.

L'obligació de cotitzar a la Seguretat Social a les cuidadores informals per part de l'Estat, contemplada en la Llei d'Autonomia Personal i atenció a les persones en situació de dependència que va entrar en vigor el 2007, si més no els atorgava una mínima possibilitat d'aconseguir una pensió de jubilació. Però, per desgràcia, el 2012, el Govern del Partit Popular va incloure entre les retallades que va promulgar la suspensió de l'esmentada mesura. Ara, l'actual Govern del Partit Socialista Obrer Espanyol, ha anunciat la imminent aprovació de la reactivació de la cotització de les persones que cuiden persones dependents en l'àmbit familiar, però davant les circumstàncies polítiques actuals podria quedar-se sense entrar en vigor.

La societat no és prou conscient del valor tant econòmic, com humà, de la labor desenvolupada per aquestes dones. Us imagineu una vaga de 24 hores de totes les dones que dediquen les seues vides a tenir cura de la llar, la seua família, incloent criatures i persones amb dependència? Les faenes de casa són invisibles, poques vegades tenen el reconeixement que mereixen i no estan remunerades. No obstant això, si es comptara el seu valor en euros, la xifra resultant seria impactant. Segons va publicar la periodista Maite Curto, al Diari de Tarragona l'octubre proppassat, el treball domèstic de les dones equival al 27% del total del PIB espanyol.

Per tant, dones, us animem a secundar la vaga del 8 de març. I als homes volem dir-vos que compartiu tasques; tant perquè elles puguen fer la vaga eixe dia, com perquè tinguen la mateixa qualitat de vida que vosaltres la resta dels 364 dies de l'any.

Més informació sobre la vaga general feminista: http://hacialahuelgafeminista.org/.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXIV 26/02/2019)

AMB CAMES QUE RODEN (111)

«La modificació de la Llei Electoral permetrà votar a les persones incapacitades judicialment»

Encetem l’any 2019 amb perspectives no massa engrescadores en els àmbits polític i social, tant locals com globals, però per a no enfonsar-nos és bo no oblidar les petites o grans –segons com s’avaluen- passes endavant que s’han fet en relació amb el reconeixement dels drets i la dignitat de les persones amb diversitat funcional, durant els darrers mesos de 2018. Entre aquestes, en aquest article ens centrarem en l'aprovació, per part del Ple del Congrés, del text definitiu de la modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que retornarà el dret al vot a les 100.000 persones que no podien exercir-lo ara mateix per tenir una incapacitat judicial dictada per un jutge o jutgessa. La majoria d’aquestes persones afectades manifesten una discapacitat intel·lectual o del desenvolupament.

A propòsit d’aquesta modificació de la LOREG, en el programa número 20 de Citrícoles, espai radiofònic que realitzen en format de podcast els nostres companys Marcos Llorens, Albert Miret i Fernando Gay -tots tres amb diversitat funcional visual-, van entrevistar l’advocat Miguel Vives. Aquest va explicar que el procediment judicial d’incapacitació s’inicia quan un subjecte té limitades les seues capacitats físiques, psíquiques o psicològiques fins un punt en què el ministeri fiscal, familiars o fins i tot veïnat consideren que aquesta persona no pot desenvolupar la seua capacitat d’obrar en condicions normals. Va puntualitzar que es tracta de situacions molt greus com, per exemple, gent molt major afectada per demència senil i altres malalties degeneratives, o persones amb discapacitats o malalties mentals que alteren la seua cognició per a exercir la seua voluntat, fet que podria propiciar que qualsevol individu s’aprofitara per a fer-los signar un contracte venent-los la seua casa o atribuint-los els seus béns, etc. En donar-se eixes situacions de possible indefensió, per tal d’evitar-les, s’inicia un procediment d’incapacitació jurídica, molt garantista, això sí, durant el qual el subjecte se sotmet a una revisió mèdica feta per un o una professional forense i es entrevistat tant per la fiscalia com pel jutge o jutgessa. Si tots els informes determinen que no té prou cognició i, açò, li limita la seua capacitat d’obrar jurídicament, es dicta la seua incapacitació. Aleshores, atenint-se a la LOREG tal com estava abans de reformar-la, els subjectes eren incapacitats jurídicament, fet que implicava la pèrdua del dret a votar. El mateix succeïa amb les persones que estaven ingressades en hospitals psiquiàtrics, tot i que fora temporalment.

El 2015 l’ONU va demanar als estats que legislaren a favor de la igualtat de les persones amb discapacitat, tot adduint que, independentment de les deficiències que puguen manifestar, han de tenir els mateixos drets; en aquest cas el de votar. Un subjecte pot tenir dificultats per a discernir que algú vol enganyar-lo per a apropiar-se de sa casa, però és possible que tinga prou capacitat per a distingir que un partit polític pot representar millor els seus interessos que un altre. Amb aquesta reforma de la LOREG s’atén una demanda històrica d’organitzacions que duen a terme la seua labor en l’àmbit de la discapacitat, com ara Plena Inclusión que durant set anys ha tractat de conscienciar, tant la societat com els poders públics, de la discriminació que suposava per a aquestes persones sotmeses a processos d’incapacitació veure’s excloses del cens electoral. Tot just dos joves amb discapacitat intel·lectual membres de l’esmentada entitat a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, José Vicente i Víctor,  van ser entrevistats al programa de ràdio Citrícoles (en aquest cas en el número 21 de la sèrie, disponible, com tota la resta, en la pàgina web https://www.ivoox.com/podcast-citricoles_sq_f1310051_1.html). En les seues declaracions, tots dos joves expressen el dolor que van sentir al perdre el seu dret al vot quan va fer-se efectiva la seua incapacitació jurídica; i, així mateix, manifesten que recuperar el dret al sufragi els fa sentir-se molt bé, com persones realment integres. A més, animen a totes les persones en la seua situació a exercir aquest dret perquè opinen que qui vota pot queixar-se d’allò que passe després de les eleccions, alhora que ressalten la importància del vot i de mantenir el secret d’aquest, així com de fer-ne un bon ús informant-se degudament abans de decidir l’opció que s’escollirà.

A la pregunta de si, com a jurista, creuria vulnerat el seu dret al sufragi si algú intentara manipular o forçar l’orientació del seu vot, l’advocat Vives respon que si això succeïra s’estaria conculcant el dret a votar de manera voluntària i lliure d’una persona, que és com s’ha de poder fer sempre. Recorda que, històricament, totes les ampliacions del dret a votar han despertat suspicàcies per la possible manipulació que podia haver-hi. Curiosament, sempre han estat els partits d’esquerres els més escèptics sobre l’oportunitat d’aquestes mesures i un bon exemple és que durant la Segona República Clara Campoamor i Victoria Kent -les dues militaven en formacions esquerranes- van mantenir debats ardus sobre el vot femení. Campoamor deia que era un dret fonamental i que les dones tenien el mateix dret que els homes a exercir-lo; mentre que Kent defenia que potser no era el moment oportú perquè les dones podien ser més vulnerables i estar influenciades per l’església i pels poders conservadors. Finalment, l’1 d’octubre de 1931 les Corts espanyoles aprovaren que les dones pogueren exercir el dret fonamental al vot. 

Com afirma Vives, sempre ens hem d’alegrar de les ampliacions de drets. En el cas de les persones amb diversitat funcional, poden tenir limitacions físiques, psíquiques o mentals que facen necessàries en alguns casos mesures judicials per protegir-les de possibles abusos de tercers, però mai no s’han d’anul·lar els seus drets com a ciutadanes i ciutadans, com ara el dret a votar, que és un dels reflectits en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, concretament en l’article 29, «Participació en la vida política i pública».

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al VOX UJI Número CXXII 29/01/2019)