AMB CAMES QUE RODEN (155)

«El II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal»

El 18 de juliol del proppassat 2023 el Consell de Ministres va aprovar el II Pla Nacional d'Accessibilitat Universal. Espanya País Accessible, presentat per la Direcció General de Drets de les Persones amb Discapacitat, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. El Pla és una aposta ferma per la transformació cultural i la manera d'abordar l’accessibilitat que, tradicionalment, s’ha entès com a adaptacions realitzades, fonamentalment en el medi físic, per a facilitar l’accés de les persones amb discapacitat. Aquest Pla entén l'accessibilitat com a part essencial del contingut dels drets, és a dir, considerant els drets humans com a instruments que protegeixen o faciliten béns per al desenvolupament d'una vida humana digna. Sense accessibilitat no es pot executar el dret.

En l'elaboració d’aquest pla s’ha comptat amb la participació de les persones amb discapacitat, les seues famílies i les seues organitzacions representatives. A més es va realitzar una microenquesta dirigida a la població en general, a fi de comptar amb l’opinió ciutadana, ja que l'accessibilitat universal és un principi que a banda de ser un factor fonamental per a la inclusió social i la igualtat d’oportunitats de las persones amb discapacitat, millora la qualitat de vida de tota la ciutadania i afecta a tota la població.

D’altra banda, també es van fer Meses de Diàleg Interministerial, que van permetre realitzar un diagnòstic y unes propostes d’actuacions d’acord amb les necessitats, competències i instruments que té l’Administració General de l’Estat per a poder desenvolupar-lo.

No obstant això, en el text es troba a faltar la concreció d’algunes mesures sobre accions que han de dur a cap les persones amb diversitat funcional en les seues rutines diàries, com ara obrir una porta no automàtica a un establiment o oficines d’atenció pública. En aquest pla no s’especifica si el personal que treballe allà estarà obligat a ajudar per a facilitar l’accés a la persona amb mobilitat reduïda; així com tampoc s’estipula si l’esmentat personal té l’obligació de facilitar l’acció de pagament d’un servei a persones que tinguen dificultats per a fer-ho totes soles. I un altre cas que tampoc no s’hi concreta és el del lloc on han d’estar situades les localitats accessibles per a persones amb mobilitat reduïda en recintes esportius, teatres, cinemes, etc., i que en moltes ocasions no són ubicades en els indrets més adequats ni molt menys.

Quant a l’accessibilitat a les noves tecnologies només esmentarem un dels detalls que fan més difícil l’ús d’aquestes a qui hi manifesta dificultats. Ens referim als temps establits en els webs, per exemple, per a omplir un formulari i que, en el cas de les persones usuàries que escriguen amb lentitud, no són prou llargs per a completar-lo. Hi hauria d’haver una opció especial.

La Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i la seua inclusió social fixa en nou anys la durada dels plans d'accessibilitat, per la qual cosa aquest II Pla Nacional d'Accessibilitat. Espanya País Accessible, abastarà des de l'any 2023 fins el 2032, tots dos inclosos, que és un període de temps molt extens. Per aquest motiu s’ha plantejat fer un seguiment triennal que servirà per a avaluar el progrés en la implementació de les mesures recollides. Per a això, cada tres anys, a partir de la data d'aprovació del pla, s'elaborarà un informe de progrés que recopilarà tres qüestions fonamentals:

-  Situació i grau d'execució de les mesures desenvolupades en el període marcat (tres anys).

- Detecció de mesures no implementades, que haurien d’haver-se desenvolupat, acompanyant una breu justificació de la causa.

-    Accions previstes a desenvolupar en els pròxims tres anys.

Amb la redacció d'aquests informes de progrés es contribuirà al seguiment i avaluació intermedis, obtenint un balanç de les mesures implementades per eix estratègic i el seu progrés. I tant de bo, aquests informes, també servisquen per afegir qüestions importants que no s’hi han acabat de perfilar, com les esmentades més amunt.

Per a acabar, recordem que l’article 9 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat parla de les mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir l’accessibilitat, en igualtat de condicions amb les altres, a l'entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i a altres serveis i instal·lacions oberts al públic o d'ús públic, tant en zones urbanes com en rurals.

Perquè totes les persones som ciutadanes amb els mateixos drets i, per suposat, obligacions.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 55, pàg. 4. Abril 2024)

 

AMB CAMES QUE RODEN (154)

«L'explotació sexual de dones amb discapacitat»

La tracta sexual de les dones amb discapacitat intel·lectual es el tema del documental titulat «Ava», que es va presentar a la seu de Fundació ONCE fa un parell de mesos en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. En aquesta presentació es va visionar el tràiler en estrena mundial del documental, que s‘exhibirà als principals festivals de cinema tant nacionals com internacionals.

«Ava» és un curtmetratge dirigit per Mabel Lozano, molt popular fa unes dècades pel seu treball com a presentadora de televisió, que conta la història d’una adolescent amb discapacitat que un dia agafa el Metro per a anar a l'institut. Quan sa mare li truca per preguntar-li com li ha anat el dia, el mòbil d’Ava està apagat. La seua filla no hi va arribar a l'institut perquè algú la va interceptar pel camí.

I és que aquests casos són més habituals del que pensem. Les dones i menors amb discapacitat intel·lectual són les més vulnerables a causa de la seua doble condició (ser dona i manifestar una discapacitat) a l’hora de ser captades per a esdevenir víctimes d’explotació com a esclaves sexuals ja siga en clubs, pisos o al carrer. Els proxenetes s’aprofiten de la docilitat i submissió que mostren moltes d’aquestes dones, a les quals els resulta molt fàcil captar amb enganys, i que, d’altra banda, són sol·licitades pels demandants de sexe de pagament que gaudeixen exercint aquesta quota de poder i submissió.

Mabel Lozano, que a banda de directora del curtmetratge és coautora del guió juntament amb la guionista Isabel Peña, va manifestar durant l’acte de presentació el seu convenciment que hi haurà un abans i un després d'aquest documental i que del que es tracta és que generem consciència, de visibilitzar, de parlar d'això, perquè del que no es parla no existeix, i que hi haja recursos per a atendre les víctimes.

Els diners que puga generar aquest documental es destinaran a «Mujeres en modo ON-Violencia de Género», que, segons la descripció que hi ha al corresponent web, és un programa d'Inserta Empleo i Fundació ONCE que va nàixer el 2020 amb l'objectiu d'apoderar a la dona amb discapacitat víctima de la violència de gènere a través de l'ocupació i l'emprenedoria. L’esmentat programa està cofinançat pel Fons Social Europeu.

Sobre aquest tema també és interessant la investigació editada per l’Observatori Estatal de la Discapacitat (OED) el 2022 titulada Estudio diagnóstico. La trata de mujeres y niñas con discapacidad con fines de explotación sexual en España. L’estudi el va realitzar Fundació Cermi Dones.

L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer i analitzar, des de l'enfocament feminista integrat de gènere i basat en els drets humans, la realitat de les dones i xiquetes amb discapacitat en situació d'explotació sexual, en la xarxa de prostitució i/o en la pornografia, i l'impacte que genera en la seua vida social i en la seua salut física, mental, sexual i reproductiva.

L'OED ha revelat que l'explotació sexual de dones i xiquetes amb discapacitat està estesa i dispersa, però té una dimensió invisible que obstaculitza la quantificació, la denúncia i la seua corresponent atenció i eliminació. En l’estudi s’afirma que «ni Espanya, ni la Unió Europea ni Nacions Unides disposen de dades harmonitzades que permeten una possible avaluació comparada de l'eficàcia de les polítiques adoptades en matèria de tràfic i explotació de la prostitució, així com determinar, en part, la magnitud numèrica de dones ofertes per a consum sexual».

Per a acabar, recordem que l’article 16 de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat parla de les mesures que han d’adoptar els estats part per a garantir la protecció d’aquestes contra l'explotació, la violència i l'abús.

Tolerància zero a qualsevol manifestació de violència masclista.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 54, pàg. 4. Gener 2024)

 

AMB CAMES QUE RODEN (153)

«L’esterilització de dones i menors amb discapacitat»

El proper 25 de novembre es tornarà a commemorar el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència contra les Dones amb l’objectiu de recordar a la societat la gravetat d’una qüestió que, per desgràcia, segueix més vigent que mai. I, com a exemple, els assassinats de dones que no cessen. L’esmentada data es va elegir en record de la mort violenta de les tres germanes Mirabal (Patricia, Minerva i María Teresa), també conegudes com Las Mariposas, activistes polítiques assassinades el 25 de novembre del 1960 a la República Dominicana sota la dictadura de Rafael Leonidas Trujillo.

En el cas de les dones amb diversitat funcional la violència masclista, que es manifesta de diverses maneres, segueix estant molt invisibilitzada. I una de les causes principals d’aquesta manca de visibilitat és que, massa sovint, les seues circumstàncies personals de dependència, aïllament, etc., impedeixen el seu accés als recursos necessaris per denunciar-hi. I això que s’ha de reconèixer que aquests darrers anys s’han fet passes endavant perquè aquelles dones amb discapacitats que causen més dificultats per a comunicar-se puguen fer-ho a través de Whatsapp i altres mitjans dirigits a col·lectius més concrets.

Una de les violències que afecten les dones amb diversitat funcional és l’esterilització forçada, una pràctica que continua sent legal en bona part dels estats integrants de la Unió Europea. Fins ara, només nou països que hi formen part –entre els quals s’hi compta l’Estat espanyol- havien legislat per a penalitzar una intervenció quirúrgica que és contrària als manaments tant del Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica –també conegut com Conveni d’Istanbul-, com de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Aquest proppassat estiu, en el debat del Projecte de resolució legislativa del Parlament Europeu sobre la proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, es va aprovar l’esmena 21 que fa referència a l’esterilització forçada en la qual es diu, entre altres coses, que «l'esterilització forçada, coercitiva o en qualsevol manera involuntària és una pràctica nociva i d'explotació que elimina la capacitat de les víctimes per a reproduir-se sexualment, sovint té greus conseqüències per a la salut física, psicològica i social de la persona, i es duu a terme amb la finalitat d'exercir control social sobre les dones i les menors i la seua sexualitat. Viola drets fonamentals com els drets a la dignitat, la integritat física i la privacitat, no respecta el requisit que es done un consentiment lliure i informat i es reconeix com una forma de tortura i maltractament». I al final de la citada esmena es conclou que «ha de posar-se l'accent principalment en el consentiment previ i informat de les dones o les menors per a sotmetre's a esterilització. El consentiment de les dones o les menors no ha de substituir-se pel consentiment d'un tutor legal. Les disposicions sobre esterilització forçada establides en la present Directiva no cobreixen les intervencions mèdiques o els procediments quirúrgics d'urgència que es duen a terme, per exemple, amb la finalitat d'ajudar a una dona salvant-li la vida».

De superar tots els tràmits parlamentaris, el que diu la Directiva s’hauria de reflectir en les legislacions de tots els Estats que formen part de la Unió Europea, ja que fins ara l'absència d'una legislació comuna ha deixat en mans de cada Estat membre la decisió d'il·legalitzar la pràctica d'obligar a esterilitzar a persones amb discapacitat.

Esperem que la Directiva tire endavant, i que països com la República Txeca, Hongria i Portugal canvien les seues lleis que, actualment, permeten l'esterilització de menors.

Tolerància zero a qualsevol manifestació de violència masclista!

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebotl (

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 53, pàg. 4. Octubre 2023.)

(Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 53, pàg. 4. s 2023)

AMB CAMES QUE RODEN (152)

«Nous requeriments per a l’accès de les persones amb discapacitat a la jubilació anticipada»

El Govern d’Espanya tracta de facilitar l'accés a la pensió per jubilació a les dones i homes amb discapacitat mitjançant la promulgació del Reial decret 370/2023, de 16 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, pel qual es desenvolupa l'article 161.bis de la Llei general de la Seguretat Social quant a la anticipació de la jubilació dels treballadors amb discapacitat en grau igual o superior al 45%.

La modificació més important que inclou l’esmentat Reial Decret és la del període d’anys cotitzats que s’exigia fins ara, a les persones amb una discapacitat certificada superior al 45 per cent, per a poder sol·licitar la jubilació de manera anticipada. El mínim estava fixat en 15 anys treballats des que se’ls hi diagnosticava. D’ara en endavant només caldrà haver desenvolupat un treball, amb la corresponent cotització, durant 5 anys.

Un altre canvi important en els requeriments per a jubilar-se anticipadament és que a partir d’ara per a calcular el 45 per cent de grau de discapacitat, imprescindible per a iniciar la tramitació, es podran sumar els percentatges causats per dos tipus diferents de patologies. Així mateix també seran més senzilles les gestions tant de l'acreditació com de l'actualització de les patologies, ja que serà suficient un informe mèdic que acredite que s'ha patit alguna de les malalties requerides per a accedir a la jubilació anticipada. Amb anterioritat, calia un informe de l’Imserso o de l'organisme corresponent de la Comunitat Autònoma en què s’hi gestionava.

Les discapacitats que poden ser causa de la reducció de l'edat de jubilació, a partir de l'1 de juny del 2023, són les següents: a) discapacitat intel·lectual; b) paràlisi cerebral; c) anomalies genètiques: síndrome de Down, síndrome de Prader Willi, síndrome de la X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi quística i malaltia de Wilson; d) trastorns de l'espectre autista; e) anomalies congènites secundàries a Talidomida; f) seqüeles de pòlio o síndrome postpòlio; g) dany cerebral (adquirit): traumatisme cranioencefàlic, seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions; h) malaltia mental: esquizofrènia, trastorn bipolar; i) malaltia neurològica: esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette i lesió medul·lar traumàtica.

Aquests canvis en les normes per a possibilitar que els treballadors i treballadores, amb una discapacitat acreditada de més del 45 per cent, del règim general de la Seguretat Social, puguen optar a la jubilació anticipada és una manera de compensar la menor esperança de vida d’aquest sector de la ciutadania. Tal com vam publicar en un dels nostres articles anteriors, l’Informe global sobre l'equitat sanitària per a les persones amb discapacitat (Global report on health equity for persons with disabilities), elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), assenyala que el risc de morir més joves que tenen aquestes persones, en comparació amb les que no tenen cap discapacitat, pot arribar fins a 20 anys de diferència.

Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot

(publicat al Butlletí Xarxa Isonomia. Núm. 52, pàg. 4. Juilol 2023.)